L'Església, la Fe i els Sagraments: Una Reflexió Cristiana

Reflexions des d'una Petita Parròquia

Fer una aturada és una actitud. Fer una pausa. Actitud humana. Quan diem observo, també és una actitud. La parròquia és una comunitat gran. L'Església, quan diem que és en sortida i les portes són obertes, per tant, no hi ha cap selecció. Depèn de la nostra actitud. Segons el Papa, és important el nostre granet de sorra, que ni es veu però fa presència. Des de la misericòrdia, ens parla d'un cor miserable; fer coses amb el cor, el resultat és diferent. Tanquem la primera part eclesiàstica.

L'Església Cansada i el Nostre Paper

Reflexió sobre l'article “L’ESGLÉSIA ESTÀ CANSADA… QUÈ POTS FER TU?”

Els sagraments signifiquen ajuda. L'Església hauria d’estar oberta per rebre situacions contrastades. L'Església s’ha quedat dos-cents anys enrere. No va al mateix ritme que la societat ni les noves tecnologies, per aquest motiu dona força a les següents preguntes. L'article acaba preguntant: què faries tu per l’Església? És a dir, quin és el teu granet de sorra?

L'Amor com a Pilar Fonamental

El que dóna sentit a la humanitat sencera i al món és l’amor, el pilar que ho sosté tot. L’amor és Déu. Els evangelistes són:

• Mateu
• Joan
• Lluc
• Marc

Joan és aquell que més fa servir en els seus relats que l’amor és Déu.

La Celebració Cristiana: Els Sagraments

Què són els Sagraments?

Són signes eficaços de la gràcia instituïts per Crist i confiats a l’Església. Els signes ens parlen, ens diuen alguna cosa, són pedagògics. Signes eficaços de la gràcia: cada sagrament és un toc de gràcia; la gràcia és aquest do que cadascú rep durant el Baptisme i la Comunió. Aquests signes eficaços van ser instituïts per Crist, el qual ens parla de dos en concret: el Baptisme i l'Eucaristia (Últim Sopar).

Els sagraments es donen en diferents moments de la vida, són:

• Símbols dinàmics
• Accions progressives
• Realitats relatives

Cada sagrament que la persona cristiana rep és per fer-la avançar, és progressiu. Ens fa progressar en la fe, l'actitud… són realitats viscudes però relatives.

Què Són i Què No Són els Sagraments? (Segons Llopis)

Errors Comuns d'Interpretació

Per una banda, es diu que [la validesa depèn de] la correcta utilització dels elements que constitueixen la matèria i l'exacta pronunciació de les paraules que n’asseguren la forma. Per això diem que són coses objectives més que no pas accions humanes. Hi predomina més l’aspecte estàtic que la dimensió dinàmica.

Per l’altra, els sagraments es veuen com una mena de ritus màgics que tenen una eficàcia immediata i automàtica.

Finalment, alguns cristians entenen malament la veritat teològica que els sagraments són la màxima realització de la vida cristiana, tant a nivell individual com col·lectiu. Ho entenen com si fossin realitats absolutes, sense cap mena de relació amb l’existència cristiana.

La Veritable Naturalesa dels Sagraments

Cal destacar que els sagraments són símbols dinàmics, accions progressives i realitats relatives.

Signes de Fe, No Cerimònies Socials

(Crítica als qui creuen que els sagraments constitueixen sobretot un conjunt de cerimònies de tipus familiar o social, o perquè una persona pugui considerar-se veritable membre de la societat amb garantia dels seus drets i obligacions).

El Baptisme és valorat, de vegades, com a celebració del naixement d’un fill i perquè es converteixi en un autèntic ciutadà. De vegades els infants fan la Comunió pels regals i no ens adonem que la Comunió és l’ocasió en què el nen arriba a l’edat de la raó i pot ampliar el seu entorn comunitari. Un altre fet amb molta importància és el Matrimoni.