L'Església Catòlica: Definició, Notes i Estructura Jeràrquica

El Misteri de l'Església: Definició i Naturalesa

Què és l'Església?

Designa el poble que Déu convoca i aplega de tots els confins de la terra, per constituir l'assemblea dels qui, per la fe i pel Baptisme, esdevenen fills de Déu, membres de Crist i temple de l'Esperit Sant.

Imatges i Noms de l'Església a la Bíblia

En la Sagrada Escriptura trobem moltes imatges que palesen aspectes complementaris del misteri de l'Església. L'Antic Testament privilegia imatges lligades al poble de Déu; el Nou Testament, les lligades a Crist com a Cap d'aquest poble, que és el seu Cos, i les tretes de la vida:

• Pastoral: pleta, ramat, ovelles.
• Agrícola: camp, olivera, vinya.
• De l'habitatge: casa, pedra, temple.
• Familiar: esposa, mare, família.

L'Església és el Poble de Déu

Perquè Ell va voler santificar i salvar els homes no pas aïlladament, sinó constituint-los en un sol poble, aplegat per la unitat del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.

Característiques del Poble de Déu

Aquest poble, del qual s'arriba a ser membre per mitjà de la fe en Crist i el Baptisme, té:

• Origen: Déu Pare.
• Cap: Jesucrist.
• Condició: La dignitat i la llibertat dels fills de Déu.
• Llei: El manament nou de l'amor.
• Missió: Ser la sal de la terra i la llum del món.
• Fi: El Regne de Déu, ja iniciat a la terra.

La Triple Funció de Crist: Sacerdot, Profeta i Rei

El poble de Déu participa en el triple ofici de Crist:

• Ofici Sacerdotal: Els batejats són consagrats per l'Esperit Sant per a oferir sacrificis espirituals.
• Ofici Profètic: Amb el sentit sobrenatural de la fe s'adhereix indefectiblement a aquesta, l'aprofundeix i en dona testimoni.
• Ofici Reial: Amb el servei, imitant Jesucrist, que, essent Rei de l'univers, es va fer servent de tots, sobretot dels pobres i dels qui pateixen.

Crist, Cap del Cos Místic

Crist és el Cap del cos, que és l'Església (Col 1,18). L'Església viu d'Ell, en Ell i per a Ell. Crist i Església formen el Crist total (Sant Agustí); Cap i membres són, per dir-ho així, una sola persona mística (Sant Tomàs d'Aquino).

Les Quatre Notes de l'Església

L'Església és Una

Té com a origen i model la unitat d'un sol Déu en la Trinitat de les Persones; com a fundador i cap Jesucrist, que restableix la unitat de tots els pobles en un sol cos; com a ànima l'Esperit Sant, que uneix tots els fidels en la comunió en Crist. Té una sola fe, una sola vida sacramental, una única successió apostòlica, una esperança comuna i la mateixa caritat.

L'Església és Santa

Déu Santíssim és el seu autor; Crist s’ha donat Ell mateix per ella, per santificar-la i fer-la santificadora; l'Esperit Sant la vivifica amb la caritat. En ella, s’hi troba la plenitud dels mitjans de salvació. La santedat és la vocació de cada membre i el fi de tota la seva activitat. L’Església compta en el seu interior amb la Verge Maria i innombrables sants, com a models i intercessors dels seus fills, els quals, aquí a la terra, es reconeixen tots pecadors, sempre necessitats de conversió i de purificació.

L'Església és Catòlica (Universal)

És universal, en tant que hi és present Crist: «Allí on hi ha Jesucrist, allí hi ha l’Església catòlica» (Sant Ignasi d'Antioquia). Anuncia la totalitat i la integritat de la fe; porta i administra la plenitud dels mitjans de salvació; és enviada en missió a tots els pobles, pertanyents a qualsevol temps o cultura.

L'Església és Apostòlica

Ho és per tres motius:

• Pel seu origen: És construïda sobre el fonament dels Apòstols.
• Pel seu ensenyament: És el mateix dels Apòstols.
• Per la seva estructura: És instruïda, santificada i governada, fins al retorn de Crist, pels Apòstols, gràcies als seus successors, els bisbes, en comunió amb el successor de Pere.

L'Organització i Jerarquia de l'Església

La Successió Apostòlica

És la transmissió, per mitjà del sagrament de l'Orde, de la missió i la potestat dels Apòstols als seus successors, els bisbes. Gràcies a aquesta transmissió, l’Església continua en comunió de fe i de vida amb el seu origen, mentre al llarg dels segles ordena tot el seu apostolat a la difusió del Regne de Crist sobre la terra.

Composició del Poble de Déu: Jerarquia i Laics

En l’Església, per institució divina, hi ha els ministres sagrats que han rebut el sagrament de l’Orde i formen la jerarquia de l’Església. Els altres són anomenats laics. Dels uns i dels altres provenen fidels que es consagren de manera especial a Déu amb la professió dels consells evangèlics:

• Castedat en el celibat.
• Pobresa.
• Obediència.

La Jerarquia Eclesiàstica

Crist ha instituït la jerarquia eclesiàstica amb la missió de pasturar el poble de Déu en el seu nom, i per això li ha donat autoritat. És formada pels ministres sagrats: Bisbes, preveres i diaques. Gràcies al Sagrament de l’Orde, els Bisbes i els preveres actuen, en l’exercici del seu ministeri, en nom i en persona de Crist Cap; els diaques serveixen el poble de Déu en la diaconia (servei) de la paraula, la litúrgia i la caritat.

El Ministeri del Papa

El Papa, Bisbe de Roma i successor de Sant Pere, és el perpetu i visible principi i fonament de la unitat de l’Església. És el Vicari de Crist, cap del Col·legi dels Bisbes i pastor de tota l’Església. Sobre la qual, per institució divina, té potestat plena, suprema, immediata i universal.

La Participació dels Fidels Laics

Hi participen oferint la pròpia vida —com a sacrifici espiritual (1Pe 2,5), sobretot en l’Eucaristia— amb totes les obres, les pregàries i les iniciatives apostòliques, les penes suportades amb paciència i el reconfort corporal i espiritual. Així, també els laics, dedicats a Crist i consagrats per l’Esperit Sant, ofereixen a Déu el món mateix.