Les Escultures Més Emblemàtiques de l'Hel·lenisme: Victòria de Samotràcia i Laocoont

Victòria de Samotràcia (Niké)

• Autor: Atribuïda a Pitòcrit de Rodes
• Cronologia: 200-190 a.C.
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre de Paros
• Mides: 2,45 m
• Estil: Grec hel·lenístic
• Tema: Mitològic (Niké, deessa de la victòria)
• Localització: Musée du Louvre (París)

Es creu que l'escultura podia estar situada a la proa d’un vaixell.

Descripció i anàlisi formal

La figura femenina, alada i dempeus, es presenta sense braços ni cap. Vesteix un xitó, una túnica de lli fina i transparent lligada sota el pit amb un cordó.

La principal característica de l'obra és el dinamisme, aconseguit gràcies a diversos elements:

• El contrapès compositiu format per les ales de l'esquena i la cama dreta avançada, que remarca la intencionalitat de la figura d’avançar.
• L'ús de la tècnica dels draps molls: els plecs de la roba, adherits al cos de la dona, imiten la sensació d’aigua.

Aquest recurs no tan sols aconsegueix la sensació d’anar contra el vent, sinó que fa visible l’anatomia del cos, conferint a la figura una notable sensualitat. L'escultura vol recrear la seva col·locació original a la proa del vaixell.

Significat i funció

L'escultura representa una de les divinitats de l’Antiga Grècia: Niké (Victòria en grec), la deessa portadora de la sort. Se la simbolitza amb una fulla de palma o una garlanda com a símbol de triomf.

Cal destacar que, a l’Acròpoli d’Atenes, Niké apareix sense ales, mostrant la voluntat del poble atenenc que la victòria no pugui marxar i resti per sempre a la ciutat. Per les seves dimensions, l'obra té un caràcter clarament commemoratiu.

Innovació estètica i influència

L'obra reflecteix la constant evolució en la representació del cos humà, posant èmfasi en el moviment dels músculs, la bellesa i la proporció.

Presenta una ruptura estètica respecte als cànons de proporció i equilibri de l’època clàssica, destacant el dinamisme i l'habilitat tècnica (com la tècnica dels draps molls, ja utilitzada per Fídies).

Aquesta sensació de moviment intens es pot trobar posteriorment en pintors i escultors futuristes (per exemple, Formes úniques de continuïtat en l’espai d’Umberto Boccioni).

Laocoont i els seus Fills

• Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
• Cronologia: Segles III-II a.C.
• Tipologia: Grup escultòric exempt
• Material: Original de bronze (còpia romana de marbre)
• Mides: 2,42 m
• Estil: Grec hel·lenístic
• Tema: Mitològic
• Localització: Musei Vaticani (Roma)

Anàlisi formal i expressivitat

El grup escultòric es presenta de manera frontal i s’organitza al voltant de la figura central del sacerdot, que lluita per alliberar-se de les dues serps. Els seus fills, situats a banda i banda, semblen no tenir prou força per escapar-se’n.

Les característiques principals són el dinamisme i l'expressivitat. L'estructura compositiva és piramidal, dibuixada pels caps dels tres personatges, i es reforça amb una diagonal que creua des de la part superior esquerra. El moviment és intensificat pel dinamisme de les dues serps, que actuen com a nexe d’unió.

L'obra expressa una gran perfecció anatòmica, tot i que l'obsessió per aquesta perfecció va portar els escultors a representar els infants amb cossos d’adults.

Aquesta escultura és un exemple de la gran representació de les emocions humanes, inherent al període hel·lenístic, que trenca els cànons de serenitat i equilibri clàssics. Hi ha una perfecta captació del patiment (Pathos) dels personatges, reflectit especialment en el rostre de Laocoont, amb el front arrugat i la boca oberta.

Context mitològic i funció

El sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans de no fiar-se del cavall de fusta, una ofrena dels grecs. Immediatament, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar a ell i als seus dos fills. Els troians van interpretar aquest fet com un càstig diví i van fer entrar el cavall a la ciutat.

Existeixen diferents versions del mite sobre la causa de la mort:

• Mite grec: Laocoont va ser castigat per casar-se en contra de les ordres dels déus.
• Mite de l'Eneida: Atena va enviar les serps per convèncer els troians de la veracitat de la història explicada per Sinó.

Aquests grups escultòrics estaven pensats per decorar cases importants, i en aquest cas, l'obra es va trobar a la Domus Aurea de Neró.

Llegat i influència posterior

L'obra beu de l'experiència tècnica del passat, prenent com a referents els models d’escultura clàssica dels segles V i IV a.C.

Si bé el període clàssic va ser una font d’inspiració per al Renaixement, l’hel·lenístic ho va ser especialment per al Barroc. El grup de Laocoont és un exemple del barroquisme escultòric de l’hel·lenisme, ja que representa els cossos en el moment de màxima tensió i dinamisme. Artistes com Bernini s'hi van inspirar directament.