Escultures del segle XX: Anàlisi i Comparació

El profeta

FITXA TÈCNICA

Autor: Pablo Gargallo
Cronologia: 1933-1936
Estil: Cubista amb influències expressionistes
Tipologia: Escultura exempta dempeus
Tècnica: Fosa
Materials: Bronze
Cromatisme: Monocromàtica
Dimensions: 2,35 x 0,65 m
Localització: Museu Nacional Reina Sofía (Madrid); Museu Gargallo (Saragossa)

CONTEXT HISTÒRIC

Ens trobem a l'Espanya de la Segona República, anys previs de l'esclat de la Guerra Civil. Europa encara té seqüeles de la Primera Guerra Mundial i comencen a aparèixer les primeres avantguardes artístiques. És també l'ascens dels feixismes que acabarien desencadenant uns pocs anys després la Segona Guerra Mundial, ara amb totes les noves innovacions tecnològiques.

ANÀLISI FORMAL

Figura masculina amb el braç dret aixecat, mostrant autoritat, i en posició desafiant, que es mig cobreix amb una pell. Amb el braç esquerre agafa un bastó i les cames separades donen una sensació de força. L'obra s'estructura al voltant de l'eix central vertical que formen el cap, la columna vertebral i la cama esquerra. A partir d'aquest eix s'articulen la resta de parts de l'escultura, destaquen les línies corbes de la pell de xai i dels braços o l'espatlla, però sobretot destaca i crida l'atenció l'absència de matèria, el buit. L'aire forma part de l'escultura.

Estil

L'estil de Pablo Gargallo és d'allò més personal, però si l'hem de catalogar diem que formalment rep influències del cubisme i de l'expressionisme.

INTERPRETACIÓ

Significat

Es representa el profeta amb molta força, cridant i invitant que el segueixin; en aquest sentit, l'obra és de caire expressionista. El profeta ens està avisant i advertint sobre l'ascens dels feixismes, predit profèticament el que passaria pocs anys després.

Funció

Decorativa i estètica. Al estar feta de bronze se'n poden fer còpies idèntiques. S'exhibeix en galeries d'art i decora alguns espais públics.

MODELS I INFLUÈNCIES

Gargallo és influenciat pel cubisme pictòric de Picasso i per les reminiscències de l'art primitiu que presentaven Brancusi o Modigliani, entre d'altres.

Formes úniques de continuïtat en l'espai

FITXA TÈCNICA

Autor: Umberto Boccioni
Cronologia: 1913
Estil: Futurista
Tipologia: Escultura exempta dempeus
Dimensions: 1,11 x 0,88 metres
Materials: Bronze
Tècnica: Fosa
Localització: MoMA (Nova York, Estats Units)

ANÀLISI FORMAL

Figura d'una persona distorsionada en posició de marxa. No copia el que veuríem a la realitat, sinó que l'escultura es configura a partir d'una sobreposició de volums, així com si es tractés d'una seqüència fílmica en què les imatges no van apareixent una després de l'altra, sinó que queda rastre de cada fotograma, cosa que dóna moviment i acció al personatge. Sembla una bandera onejant al vent. La sensació de dinamisme augmenta amb la gran quantitat de llum que es reflecteix en el bronze polit i que també dota l'obra de corporeïtat.

Estil

El futurisme és un dels primers moviments d'avantguarda del segle XX. Sorgeix a Itàlia el 1909 fruit del Manifest Futurista redactat per Marinetti. Se l'anomena "futurisme" perquè la seva intenció és trencar absolutament amb l'art del passat i crear-ne un de nou des de zero, d'acord amb els nous temps canviants. Les característiques del moviment són: el rebuig del passat, l'exaltació del progrés, de la màquina, el dinamisme, l'energia i la violència.

INTERPRETACIÓ

Significat

Boccioni fa una representació simbòlica i intemporal de l'energia interna i el dinamisme que caracteritzen l'home modern, avançant amb decisió cap al futur. El moviment com a sinònim de progrés, transformació, canvi.

Funció

Estètica i decorativa.

MODELS I INFLUÈNCIES

Tot i que el futurisme en principi renega de les fórmules de l'art del passat, Formes Úniques de continuïtat en l'Espai comparteix una certa semblança amb l'escultura grega Victòria de Samotracia: les dues volen recrear el moviment ràpid i decidit d'un cos en l'espai.