Escultures Clau del Renaixement: David (Donatello) i Pietat (Miquel Àngel)

El David de Donatello: Anàlisi de l'Escultura en Bronze

Fitxa Tècnica

• Títol: David
• Autor: Donato di Niccolò di Betto Bardi, conegut com Donatello
• Cronologia: 1444-1446
• Escola o país: Itàlia
• Estil: Renaixement (Quattrocento)

Context i Significat

És una obra de contingut bàsicament religiós. El David apareix com un guanyador, amb un posat fatxenda (descarat).

Anàlisi Formal

L’escultura té un punt de vista frontal i és de volum rodó. En destaquen el color del bronze i una textura polida.

Característiques de la Composició

• Proporcions: L'escultura té un cànon allargat, més pròxim a Praxítel·les que a Políclet. L'harmonia entre les parts del cos d'aquest jove és perfecta, fet que va impressionar molt els contemporanis.
• Eixos: L'eix principal que marca la figura és vertical. Malgrat que les dues meitats del cos són diferents, guarden un perfecte equilibri. La prominència del colze esquerre es compensa per l'espasa de l'altre costat. També s'observen eixos diagonals marcats per l'espasa, la cama i el braç esquerre.
• Moviment: Aquesta és una escultura estàtica; el personatge està quiet en un punt de l'espai. Tot i així, aquesta impressió es veu matisada per la particular posició del David, que descansa tot el pes del cos en la cama dreta i que dona una sensació d'estar en balanceig.
• Expressió: Donatello considerava l'expressió, tant de sentiments com de la pròpia personalitat dels personatges, tan important com la fidelitat en el disseny de les anatomies.
• Volums: El David és una figura amb una certa sinuositat.

La Pietat del Vaticà de Miquel Àngel: Harmonies i Expressió

Fitxa Tècnica

• Títol: Pietat del Vaticà
• Autor: Miquel Àngel (Michelangelo Buonarroti)
• Cronologia: 1498-1499
• Escola o país: Itàlia
• Estil: Renaixement (Cinquecento)

Font Literària i Tema

És una representació de la Pietat, el moment en què la Mare de Déu sosté el seu fill mort, expressant dolor i commiseració.

Materials i Tècnica

Es tracta d'una escultura feta amb marbre, utilitzant la tècnica de l'esculpit. El color és el propi del material, amb un acabat polit i llis, a diferència d'obres posteriors que, en èpoques més avançades, tindran un acabat més rugós. La visió és frontal, amb un ritme marcat pels plecs.

Anàlisi Composicional: Les Harmonies de Contrast

Quant a la composició, en aquesta escultura predominen les harmonies de contrast. N'hi ha tres de principals:

1. Primera harmonia: Els eixos del cos de Jesús (línies trencades) es contraposen als plecs curvilinis i angulats dels vestits de la Mare de Déu.
2. Segona harmonia: El braç dret de Jesús cau inert. Aquest es contraposa al braç esquerre de la Verge, que està ple de vida i commiseració.
3. Tercera harmonia: Els plecs de la Verge amb profunditats formen contrastos de clarobscur. Aquests es contraposen a les superfícies clares i llises del cos de Jesús, expressades en sfumato.

Cànon i Proporció

El cànon és bastant allargat, cosa que dona una sensació d'esveltesa i proporció allargada.