Escultura surrealista Nit i Lluna de Leandre Cristòfol i Peralba

Fitxa Tècnica:

Títol: Nit i Lluna

Autor: Leandre Cristòfol i Peralba

Cronologia: 1935

Material: fusta i fusta pintada

Tècnica: Avantguardista

Estil: surrealista

Tema: Al·legòric

Mides: 71x40 cm

Localització: Museu d'Art Jaume Morera

Marc Històric

Les Primeres Avantguardes Artístiques estaran incloses dins d’una dinàmica de canvis, que es reflecteixen en tots els camps:

• Científic i tecnològic amb el motor d’explosió, l’aviació, l’energia atòmica, els mitjans de comunicació: telèfon, ràdio, cinema, televisió...

• Econòmic i social amb l’emigració del camp a les ciutats, la crisi del sistema capitalista amb el crac de 1929, la industrialització...

• Polític amb el Colonialisme, l’esclat de la Primera Guerra Mundial i de la Revolució Russa, l’aparició i consolidació dels moviments feixistes, la Segona Guerra Mundial...

Biografia de l’Autor

Leandre Cristòfol (Os de Balaguer, 1908 – Lleida, 1998) va ser un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya. Format inicialment en la figuració expressionista, ben aviat entrà en contacte amb el grup d'intel·lectuals i artistes lleidatans agrupats entorn de la revista Art i encetà una recerca creativa de caràcter experimental que el vinculà amb l'horitzó del surrealisme històric espanyol dels anys trenta. La seva obra va participar en l'exposició Logicofobista de Barcelona (1936), l'Exchange surrealiste de Tòquio (1937) i la Internacional surrealista de París (1938). Després de la Guerra Civil, des de Lleida estant es dedicà a l'escultura figurativa, l'altre pol de la seva producció artística fins que l'any 1957 va reprendre el vessant experimental de la seva obra, presentada a partir de sèries creatives que es van succeint periòdicament i que el vinculen a diferents moviments artístics contemporanis. La seva obra va participar en els grans esdeveniments expositius de restitució de l'avantguarda surrealista espanyola i és considerada una de les aportacions més singulars de l'escultura internacional del segle XX. El 1989 va rebre la Medalla al Mèrit de les Belles Arts.

Estil

Surrealisme. Moviment inicialment literari que surt a partir d'uns manifestos Manifest surrealista d’André Breton que donen sortida lliure al subconscient, records, somnis. Dins del surrealisme pertany al corrent automatista, que es caracteritza per la transformació d'objectes quotidians en objectes poètics. A vegades, poden ser objectes abstractes que surten del subconscient o de l'atzar.

Anàlisi

I. Iconografia: “Nit de lluna” és una obra de temàtica secular que reprodueix el món de l’inconscient del nostre artista, tal i com ell ho va descriure en vida

II. Tècnica: Assemblage la de Nit de lluna i forja la d’El profeta.

III. Tipologia:

IV. Textures:

V. Deformacions:

Funció i Interpretació

Funció: estètica i decorativa. Van fer una exposició a Lleida anomenada Logicofobista. Es va presentar a aquesta exposició. També té la funció simbòlica d'evocar records d'infantesa i familiars de l'autor i les formes de vida rurals que s’estaven perdent i la seva família.

Interpretació: Obra no figurativa i simbòlica. Representa un fus de filar i un ou de sargir i reprodueix el món de l’inconscient de l’artista. El títol ve donat perquè la seva mare cosia a les nits de Lluna i per tant està dedicat a la seva mare. I també als seus records d'infantesa al Mas d'Os de Balaguer, en un ambient rural. Aquesta obra s'ha d'associar amb l'altra, l'aurèola que representava el seu pare a partir de l’esberlador de les canyes que ell utilitzava. Ell escull aquests objectes perquè li fan pensar en els seus pares i li recorden la seva infantesa. Per ell era un record però la gent li va donar un significat surrealista, encara que a ell això ja li va estar bé.

Models i Influències

L’obra de Leandre Cristòfol ha de ser catalogada dins l’objecte surrealista - l’objecta trobat -, especialment les composicions incloses en l’esmentada exposició Logicofobista, i en relació amb Ramon Marinel.lo i Antoni Garcia Lamolla, també presents en dita exposició.