L'Escultura Romana: Característiques, Retrat i Relleu Històric

Escultura Romana

Característiques Generals de l'Escultura Romana

1. Doble influència:
   • A) Etrusca (més popular): Influeix en el realisme (a través de les màscares funeràries), en la representació dels retrats sols de bust, i en la representació en bronze d’animals fantàstics.
   • B) Grega, especialment hel·lenística (més culta): Es plasma en el gust per les al·legories i els temes mitològics, el moviment i les figures.
2. Tècnica escultòrica molt desenvolupada, cosa que es nota especialment als relleus.
3. Els materials emprats pels romans i les tècniques són similars als grecs: treballen la pedra, especialment el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda), encara que també van fer servir matèries com la ceràmica, el vidre, la fusta o el vori.
4. És una escultura marcadament realista, sobretot en el retrat.
5. Triple funció:
   • De propaganda (fonamental).
   • Commemorativa (recordar persones i fets importants).
   • Estètica (la menys important, però també decoraven cases i espais públics).
6. La individualització s’aplica al rostre, mentre els cossos es podien fabricar en sèrie.
7. Les mides solen ser superiors al natural.
8. Destaca el punt de vista frontal.
9. Estaven policromades, almenys fins al segle II d. C.
10. L’escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder.
11. El tema predilecte de l’escultura romana són les representacions de l’ésser humà.
12. Els dos gèneres més representats són el retrat i el relleu històric i narratiu.

El Retrat Romà: Evolució i Característiques

1. Encara que les característiques principals del retrat romà seran el realisme i la individualització del rostre, es diferencien dues tendències:
   • A) L'art popular, amb retrats més realistes, que mostraven interès per retratar fidelment les persones. Era costum dels patricis fer mascaretes de cera dels seus difunts per conservar-les als atris de les seves cases i dur-les a les cerimònies funeràries.
   • B) L'art aristocràtic, amb una clara influència de l’escultura grega, adreçat a una elit, amb un caràcter més culte i oficial, i que tendia a idealitzar els trets. Destaquen les imatges dels emperadors, amb un caràcter clarament propagandístic. Exemple: La famosa estàtua de l’August de Prima Porta.
2. S’intenta captar la psicologia del personatge representat: retrat psicològic.
3. La missió de l’artista no era demostrar la seva mestria, sinó honorar el representat.
4. Tipologies. Els tipus de retrats més habituals van ser els busts i menys els retrats eqüestres. El retrat pot ser:
   • De cos sencer: dempeus, sedent o eqüestre (reservat als emperadors).
   • De bust: tan sols la part superior del cos. En un començament, els retrats es policromaven, però després eren monocroms.
5. Periodització. En el retrat romà es poden distingir dues grans èpoques: la República i la Imperial.

El Relleu Històric i Narratiu

El relleu històric és un tipus d’escultura monumental que narra un fet històric, de vegades mostrant una sola escena i d’altres recreant, de forma continuada i en ordre cronològic, els diversos episodis d’un mateix fet, com per exemple, una campanya militar.

1. D’origen asiàtic, el relleu arriba per influència grega, com s’aprecia en el tractament del moviment, els plecs i les figures (com les Panatenees o l’Altar de Zeus de Pèrgam), però existeixen importants diferències entre ambdós. Els romans utilitzaven el relleu per perpetuar les seves gestes.
2. El relleu romà es caracteritza per la seva voluntat històrica i narrativa. Els relleus romans són molt més realistes.
3. El modelatge de les figures és precís, definit, ferm i tàctil.
4. Arriben a un detallisme sorprenent en figures, paisatges naturals, paisatges urbans, etc.
5. El ritme compositiu i el moviment s’aconsegueix variant l’actitud dels personatges, amb una gran riquesa gestual.
6. En conjunt, el relleu mostra l’extraordinari domini tècnic a què arriba l’escultura romana.