Escultura i pintura religiosa: simbolisme i funció
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,94 KB
Mare de Déu Veciana
És una verge asseguda a un tron, decorat amb petites columnes. Té el cap cobert amb un mantell, cenyit per una corona. Amb la mà esquerra aguanta un orbe, que simbolitza la perfecció, mentre que amb la dreta mostra un lleuger acostament afectuós cap a Jesús.
L'infant està assegut al genoll dret de Maria. També està coronat i beneeix amb la mà dreta i sosté un llibre amb l'esquerra. Els dos personatges presenten una postura hieràtica, distant i geomètrica. Són estàtues molt rigides i transmeten molt bé el missatge.
L'escultura aporta un cert grau de serenitat i dolçor, que humanitza les figures.
Funció: Didàctica. Religiosa. Estètica
Frontal d'Avia
A la part central la Verge i l'Infant presideixen el frontal; presenten una mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies.
Els laterals es divideixen en dos compartiments cadascun que presenten escenes relacionades amb la vida de Maria i el naixement de Jesús.
Es tracta de traduir en imatges la vida de Maria seguint sempre la tradició plàstica relacionada amb cada tema. Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l'Església. Els frontals tenien com a funció decorar l'altar i també captar irremeiablement l'atenció dels fidels que anaven a l'església.
Sant Climent de Taull
Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l'interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les escriptures.
El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.
El primer registre està dedicat al cel; el segon a l'Església i faltaria un tercer, que no es va arribar a fer, que simbolitzaria la Terra. La pintura de l'absis és antinaturalista i el tema és únicament i exclusivament religiós. La funció d'aquesta pintura és eminentment didàctica.
Tapis de Creació
El cicle complet de la creació s'hi explica amb versicles del Gènesi. Les escenes arriben fins al moment de la creació d'Eva i no fan cap al·lusió al pecat original. Completen aquestes seccions diversos elements naturals. A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps a més de personatges que representen l'any i les quatre estacions. A sota hi ha un fris seguit que narra la història de la invenció de la creu. Respecte a la procedència de la peça, s'ha confirmat que es tracta d'una obra datada del segle XII que va ser brodada a Catalunya, a Septimània o a Itàlia. La uniformitat del color vermell en el fons fa pensar que l'encàrrec podria ser d'origen cortesà. La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a un absis o un baldaquí.
Art Gòtic: La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida és una construcció religiosa, així que la seva funció és que la gent hi vagi a resar i que els membres del claustre hi convinguin. Després del seu període d’esplendor, l’edifici va ser usat com a caserna militar i inclús com a magatzem d’armes. Com a significat, la Seu Vella, després de reconquerir territori als musulmans, és un edifici que mostra poder. Situada en un punt estratègic, tenia el control del Pont Vell i de tot el Pla de Lleida.
Monestir de Poblet
La construcció del Monestir va tenir una finalitat doble. Per una banda, espiritual: crear un focus de cristianització en terres conquerides als sarraïns; i per l’altra, econòmica: conrear terres ermes i abandonades. Així que el Monestir va ser un lloc d’oració i de treball: Ora et labora.
Església per resar, sala capitular per la lectura diària, refetor per menjar, dormitori per dormir...