Escultura i pintura gòtica: característiques i evolució

Escultura

• L’escultura gòtica s’utilitzava bàsicament per decorar les façanes de les esglésies.
• Uns altres elements constructius eren les gàrgoles que servien per evacuar l’aigua de la pluja que queia a la teulada.
• A partir del segle XIV l’escultura es va independitzar de l’arquitectura i es va mostrar en retaules que decoraven les esglésies o en monuments funeraris.
• L’escultura gòtica era molt més realista que la romànica tant pel que fa als vestits com a la representació del rostre humà. En alguns casos, com a les figures de les tombes, les escultures eren el retrat de la persona que representaven.
• Van començar a esculpir-se imatges que representaven reis o personatges importants i també es va dotar els personatges amb la sensació de moviment i se’ls va atorgar un volum que no existia en l’art romànic. Les escultures formaven escenes.
• Mentre que la majoria de les escultures romàniques són d’autor desconegut, moltes de les escultures o dels retaules gòtics són d’autors coneguts.
• A Espanya són importants les obres de Pere Joan, Pere Oller, Guillem Sagrera i Gil de Siloé.

Pintura

• La pintura gòtica mostra la preocupació per aspectes nous, com la representació de la profunditat, l’estudi anatòmic dels personatges, la descripció minuciosa i detallista de la vida quotidiana, la representació dels sentiments i una nova valoració de la llum i del color.
• A la pintura gòtica s’hi plasma la realitat; per aquesta raó, tot i que els temes dels quadres eren essencialment religiosos, els personatges que hi ha representats són retrats fidels dels homes i de les dones de l’època.

Retaules i miniatures

• L’estructura de les noves esglésies gòtiques, on es substituïa una part dels murs per grans finestrals, va fer que es reduís l’espai que el romànic concedia a la pintura.
• Això va comportar la generalització de la pintura sobre fusta (taules i retaules), que ocupava principalment l’absis central del temple, darrere l’altar.
• Les taules gòtiques solien ser encarregades per l’Església, per altres institucions (governs municipals, gremis) i per notables o burgesos que volien demostrar així la seva religiositat. Sovint la figura del donant (persona que pagava les despeses del quadre amb un donatiu) era representada en un racó de la pintura.
• En aquesta època van ser també importants les miniatures que adornaven els llibres sagrats, les cròniques i els relats.