Escultura El Pensador, Magatzem Carson i Altres Obres d'Art

Escultura El Pensador

Fitxa tècnica Autor: Auguste Rodin Cron: 1880/1900 Tècnica: Fosa en bronze Estil: Impressionista

Descripció Escultura exempta de bronze d'un home nu amb els braços, mans i peus desmesurats. Assegut es una roca el veiem en actitud de profunda reflexió amb el cap descansat a la seva dreta. Composició escultòrica centripeta perquè no es relaciona amb l'exterior. El modelat en tensió de tots els músculs contrasta amb l'estat de reflexió.

Iconografia – Personatge anònim, metàfora de l'home enfrontat a la tragèdia del destí mortal.

Context històric Aquesta escultura formava part d'un programa iconogràfic titulat: La Porta de l'Infern, inspirada en l'obra de Dante, per al Museu d'Arts Decoratives de París.

La influencia de Miquel Àngel és clara pel tractament anatòmic de la musculatura. Rodin és considerat el gran renovador de l'escultura contemporània.

Magatzem Carson (Arquitectura)

Fitxa tècnica Autor: Louis Sullivan Crono: 1899-1901 (ampliat entre 1903-1904) Tipo: Civil Material: Formigó, ferro i vidre Estil: Escola de Chicago Loca: Chicago (EUA)

Descripció L'escola d'arquitectura de Chicago va introduir l'arquitectura racionalista. Edificis civils destinats a vivenda i grans magatzems. Es van introduir estructures en esquelet a partir de bigues de ferro en I. Els murs deixaven de tenir una funció de suport i es convertien en 'murs cortina'. A més, la combinació d'acer i formigó junt a la tecnologia de l'ascensor (Siemens, 1887) va multiplicar la construcció en altura: consisteix en la repetició d'un mòdul (finestres de Chicago) de forma horitzontal, redueix la sensació d'alçada de l'edifici. A la cantonada de l'edifici es troba l'entrada principal als magatzems. Presenta una influència modernista (europea). Decoracions amb motius vegetals i formes dinàmiques.

Context històric L'any 1871 Chicago va ser destruïda per un incendi, va haver de ser reconstruïda. La manca d'espai va obligar als arquitectes a construir en alçada. En aquest context va néixer l'Escola de Chicago. Constitueix un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan 'La forma segueix a la funció'.

Els Primers Freds

Fitxa tècnica Autor: Miquel Blay Crono: 1892 Tipo: Escultura exempta Mat: Marbre blanc Mides: 1,36*0,98 Estil: Realista/Simbolista Tema: Anecdòtic i costumista Loca: MNAC

Descripció Grup escultòric de marbre d'un anciana barbat acompanyat d'una mena asseguts en un banc i completament nus. La xiqueta presenta una composició dominada per línia corba que permet una actitud de moviment cap a l'ancià estàtic i lleugerament inclinat cap avant amb la mirada perduda. L'elevat realisme s'evidencia en la textura de la pell i la morbidesa de la carn. El gest de la cama de l'ancià transmet la sensació de fred amb mans entrellaçades. El rostre de la noia, en canvi, trasmet tendresa. Miquel Blay invita a l'espectador a reflexionar sobre les dificultats i la crudeza de la vida. La nuesa remarca l'estat de vulnerabilitat.

Context històric L'autor català representa l'escultura personal en l'etapa de la crisi coneguda com el Desastre del 98. La burgesia industrial i financera catalana demanen obres d'art més personals. Va ser exposada a Barcelona l'any 1893, va ser ben rebuda, cosa que va significar un estímul per l'orgull patriòtic, atès que l'autor era català.

El Tres de Maig de 1808

Fitxa tècnica Autor: Francisco Goya Crono: 1814 Tècnica: Oli sobre tela Mides: 2,68*3,47 m Estil: Romàntic

Local: Museo del Prado

Descripció Quadre que presenta una composició en diagonal de dos grups: a l'esquerra, un grup de persones que seran afusellats. Destaca la figura amb els braços oberts si brusa blanca que esdevé el focus central de l'obra.

A la dreta, l'escamot de soldats arrenglerats, en penombra semblen 'màquines de matar', automats a punt d'afusellar. Un final il·lumina el grup de ciutadans amb diversos rostres: horror, resignació, por. L'ús de colors crus (gris, ocres, negres) i pinzellades llargues potencien el dramatisme. Fan un un dramatic del claroscuro barroc.

Context històric El rei IV va nomenar 'pintor de cambra' l'any 1789. Va pronunciar un discurs a l'acadèmia (1792) a favor de l'originalitat del pintor i d'alliberar-se de les normes de neoclassicisme i l'acadèmia.

L'any 1824 decebut per la situació política a Espanya (l'absolutisme i l'antic règim) de Ferran VII, es va refugiar a Bordeus.

La Llibertat Guiant al Poble

Fitxa tècnica Autor: Eugène Delacroix Cron: 1830 Tèc: Oli sobre tela Mides: 2,60*3,25 Estil: Romàntic Tema: Al·legòric i històric

Descripció Composició del quadre a partir d'un triangle: el vèrtex de la bandera francesa i la base del triangle serien els cossos morts que es troben en un primer terme. La figura femenina esdevé l'eix central. S'aconsegueix la mobilitat a través de la línia corba i l'acció que s'adreça davant del espectador i el fa participar de l'escena. Predominen les tonalitats fosques excepte la figura principal i la senyera. El focus de llum es irreal. L'autor remarca l'esperit combatiu del poble francès. Representa les classes socials: la burgesia, el poble, o els que estan al fons difuminats. La figura femenina es l'al·legoria de la llibertat que representa la nació (bandera) i la lluita (fusell).

Context històric Delacroix es considerant el pintor més important del romanticisme. Recull la influència artística d'autors com Caravaggio o l'estumat de Leonardo. El quadre recorda la revolució de 1830 que van posar fi al regnat de la dinastia dels Borbons. El romanticisme defensa la llibertat dels pobles que estaven en contra de les monarquies absolutes.