Escultura monumental de Santa Maria de Ripoll

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE CARDONA

1. Documentació General

• Església de Sant Vicenç de Cardona (monestir, Temple cristià estil romànic). Es desconeix l’autor. Ubicat sobre un turó a Cardona.
• 49x13x18m, carreus de pedra. Sistema voltat.
• Suport (murs irregulars, pilars cruciformes amb pilastres, contraforts a l’exterior), Sostinguts (arcs de mig punt, volta de canó amb arcs faixons, voltes d’aresta, cúpula)

Anàlisi Formal

a) Espai Interior: Planta basilical amb tres naus i transsepte curt, cobert amb una cúpula. Tres absis, un arti. Orientació simbòlica W-E.

• Atri format x 5 trams coberts amb volta d’aresta. Part superior era tribuna pels habitants del castell.
• Tres naus (central + ampla) separades x 3 pilars cruciformes, amb pilastres amb arcs faixons. Naus laterals cobertes amb volta d’aresta (9). Separació de les naus amb arcs de mig punt.
• Entre maus obertures de finestres (+ il·luminació q altre esglésies). Interior ben clar i il·luminat. Transsepte Una cúpula sobre el creuer. Nau central elevada x escales. Cripta sota el presbiteri coberta amb voltes d’aresta i dividida en 3 naus.

b) Espai interior: Decoració típicament llombarda, és a dir, austeritat decorativa. Contraforts sostenen els arcs torals. La façana és poc important.

c) Elements no constructius: Romànic auster, sobri i elegant. Únic elements decoratius ja esmentats elements llombards a l’exterior, i frescos que cobrien les voltes de l’atri on apareixia el pantocràtor, la Mare de Déu i la presentació en el temple.

d) Estil: Considerada l’obra mestra del romànic català, església típica però més aconseguida tècnicament (volta de pedra, bona il·luminació)

Interpretació

a) Encàrrec pel vescomte Bermond d’Osona-Cardona l’any 1029. Mort i realitzada sota l’impuls del seu germà.

b) Funció religiosa com a església del castell comtal i per acollir als fidels popers.

c) Significació relació amb el marc: Reflecteix algunes de les característiques de la societat catalana i occidental del s.XI (rural, feudal i cristiana). Cardona conquerida pels àrabs i repoblada en època de Guifré el Pelós (879). Funció utilitària i simbòlica. Lloc d’important valor estratègic i defensa. Controla les vies que comuniquen el Bages amb el Solsonès i Osona.

4. Conclusió: Bon exemple del romànic català d’influència llombarda. Una de les mostres més interessants i belles del primer art romànic català.

PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

1. Documentació General

• Gilbert de Toosa i artesans dels tallers del Roselló, 1132. Escultura monumental. A peus de la Basílica del monestir de Sta Maria de Ripoll.
• Mateix material que l’edifici (pedra calcària, marbre, etc.). Pedra, Alt relleu, Tècnica de talla.

Anàlisi Formal

a) Composició: Arc de triomf sobre la porta amb arc de mig punt, distribuïda en 7 zones emmarcades per unes petites columnes.

b) Aspectes plàstics: Art romànic busca la transcendència, el missatge religiós i no la bellesa exterior. Escultura senzilla i antinaturalista, tamany de les figures jeràrquic, figures aïllades i distribuïdes de forma simètrica. Relleu pla que evoluciona a l’alt relleu. No hi ha profunditat. Volum no molt accentuat i predomina la rigidesa. Quietud, hieratisme i inexpressivitat.

c) Estil: Romànic, amb afany didàctic i simbòlic, i formes antinaturalistes. Arc de triomf pervivència del mo classic a l’europa medieval. Més interessant la concepció general que no els detalls de l’execució.

Interpretació

- Dividida en registres horitzontals, caràcter narratiu. (bíblia en pedra)

a) Descripció iconogràfica i iconològica:

• (1R) Zona superior: fris continu amb el pantocràtor rodejat per dos àngels i els 24 vells de l’Apocalipsi (Mateu i Joan)
• (2,3,4 R) Tres cossos centrals, decoració dentada típica, ja dividits per la porta i arquivoltes (marc LLUC). Escenes de l’Antic Testament (pas pel mar Roig, caiguda de manà, Moisès amb les taules)
• (5R) Sota arcs apareix David i 4 músics, Jesús beneint al comte oliva i l’abat oliva
• (6R) Nivell inferior: alt relleu d’unes bèsties devorant animals tímids i indefensos
• Sòcol: medallons amb els 7 pecats capitals (supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa.

- Mutants: Sant Pere i Sant Pau

- Arquivoltes: decoració vegetal i animal

- Intradós: Crist en majestat

b) Significat iconològic: Mostra als fidels el camí de la salvació davant del rei-jutge, els il·lustra amb episodis bíblic i els mostra els pecats i els seus perills. Simbolitzen la porta del cel. Sentit ascendent de la simbologia (Infern > éssers vius > classes socials de l’època > històries de l’Antic Testament > Crist i 4 evangelistes.

c) Encàrrec/funció: Encarregada per la comunitat monàstica, té funció religiosa, il·lustrativa i didàctica.

d) Significat/marc històric: nova concepció ja explicada per Plotí, l’home ha de buscar la mirada interior i abandonar la mirada exterior. Art a l’esfera espiritual per sobre dels sentits o el món sensible. L’art busca la bellesa espiritual.

- Diferències entre romànic i gòtic: romànic més teòric i feudal i monàstic, Gòtic més espiritual, urbà i burgès.

Conclusió

Un perfecte exemple d’escultura monumental romànica tant des del punt de vista formal com iconogràfic i sempre d’acord amb un clar missatge religiós.