Escultura Laocoont: Fitxa Tècnica i Anàlisi Detallada

Laocoont i els seus fills: Fitxa Tècnica

Autor i Cronologia

Autor: Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor.
Cronologia: Segle I aC.

Localització

Localització original: L'obra es va descobrir entre les ruïnes del palau de Titus, a Roma, l'any 1506.
Localització actual: A Roma, al pati del Belvedere dels Museus Vaticans.

Context Històric: El Període Hel·lenístic

L'obra pertany al període hel·lenístic (323-31 aC), un temps de transició entre l'esplendor de Grècia i el predomini de l'Imperi Romà. Comença amb la mort d'Alexandre el Gran, que tenia el projecte de crear un imperi des d'Europa fins a Àsia on es parlaria grec i la cultura hel·lènica en seria la base.

Amb la mort d'Alexandre el Gran, l'imperi queda dividit en diferents regnes. Degut a això, pel que fa a l'art, les influències gregues es barregen amb les d'altres regnes i es creen diferents escoles.

Anàlisi Formal de l'Escultura

Material, Tècnica i Tipologia

• Material: Marbre. Es desconeix si hi havia una escultura original del segle II aC feta de bronze.
• Tècnica: Talla i trepanat.
• Tipologia: Grup escultòric.

Cromatisme

Cromatisme: Monocroma (en el seu estat actual).

Descripció del Grup

Grup format per tres homes nus: un de més gran (Laocoont) i dos de més petits (els seus fills), que lluiten per alliberar-se de dues serps marines.

Composició i Dinamisme

La composició és oberta. Està formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i una diagonal que va des del colze del pare fins a terra passant per tot el cos.

Pel que fa al moviment, podem dir que és una escultura molt dinàmica. Ho veiem per les dues serps, que formen línies ondulades, i per l'acció que es representa. Els personatges estan lluitant amb les serps, per tant, estan en moviment. Els cossos dels fills són iguals que el del pare, però a escala més petita, la qual cosa no s'acosta gaire a la realitat anatòmica.

Els cossos estan contorsionats. Tota la musculatura de les figures es troba en tensió i les cares mostren molta expressivitat. Sobretot en la cara del pare, veiem com la serenitat en l'expressió de les escultures clàssiques s'ha perdut, ja que mostra una expressió de patiment (pathos), com si estigués a punt de deixar anar un crit. És una escultura que ens transmet violència, tensió i patiment.

Un altre tret important és que s'utilitza la «tècnica dels draps molls» per tal de representar les teles i que semblin més reals. Això influeix en la llum, creant clarobscurs, que també veiem en altres parts de l'escultura, com entre el cos del fill i el pare, al rostre del Laocoont, etc.

Anàlisi Estilística: Característiques Hel·lenístiques

L'estil és grec hel·lenístic, caracteritzat pel seu dinamisme i el trencament dels cànons de serenitat i equilibri clàssics. L'antecedent estilístic és el grec clàssic.

Posteriorment, influencià molt Miquel Àngel, que hi era present en el moment en què van descobrir l'escultura i va quedar impactat amb la seva expressió.

Funció i Significat: El Mite de Laocoont

Aquesta escultura reprodueix el moment en què dues serps marines ataquen Laocoont i els seus dos fills. Això es deu al fet que Laocoont, sacerdot de Troia, intenta advertir el seu poble del perill que pot suposar entrar el cavall regalat pels grecs a la ciutat de Troia.

Davant d'això, la deessa Atena envia dues serps perquè el matin a ell i als seus fills i així evita que li espatllin el pla (afavorint els grecs).