Escultura Grega: Guerrers de Riace, Kouros i Kore - Art Arcaic i Clàssic

Els Guerrers de Riace: Icones de l'Escultura Clàssica Grega

Fitxa Tècnica i Descobriment

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 460-430 aC
• Estil: Grec clàssic
• Tipologia: Dues escultures exemptes de peu
• Material: Bronze amb detalls de plata, coure i marfil
• Mides: 205 cm (Guerrer B), 198 cm (Guerrer A)
• Tema: Guerrers
• Localització original: Costes de Riace (Calàbria, Itàlia)
• Localització actual: Museo Nazionale di Reggio Calabria

Aquestes impressionants escultures van romandre més de dos mil anys sota l'aigua. El 1972, el químic i bussejador romà Stefano Mariottini va trobar l'escultura B a 300 metres de la costa, i l'endemà va descobrir l'A. El 1973, es van trobar restes d'escut i llança de bronze, així com anelles de plom que pertanyien al casc d'un vaixell. Les obres van ser traslladades a Florència per a la seva restauració i, després de cinc anys, van tornar a Riace.

Context Històric i Artístic

Esculpides entre el 460 i el 430 aC, la seva creació coincideix amb un període de gran esplendor per a Grècia. Destaquen les Guerres Mèdiques (grecs contra perses, 490-480 aC), que van consolidar l'hegemonia atenesa. El final del segle V aC va estar marcat per les Guerres del Peloponès, que van enfrontar les poderoses polis d'Atenes i Esparta.

Anàlisi Artística

Les escultures presenten una fascinant combinació de característiques arcaiques i clàssiques:

• Característiques arcaiques: Simetria del cabell i de l'anatomia del cos, poca expressió facial.
• Característiques clàssiques:
  • Ús del contrapposto per trencar l'equilibri i la rigidesa del cos.
  • Anatomia real i detallada.
  • Interès per trencar la llei de la frontalitat.
  • Recerca de la bellesa ideal a través de l'equilibri del cos humà.

Descripció Formal

Ambdues figures comparteixen un concepte comú en la seva realització:

• Tècnica: Bronze a la cera perduda.
• Acabat: Llis i monocrom.
• Detalls: Ulls d'ivori, llavis de coure, celles i pestanyes de plata.

Malgrat les similituds, presenten diferències subtils:

• Guerrer A (el jove): Presenta un contrapposto més marcat, amb el cap girat a la dreta i una postura més activa i dinàmica.
• Guerrer B (el vell): El seu contrapposto és més lleu. Destaca per la seva barba llarga i els cabells amb una forma adaptada a un casc corinti (actualment absent), així com per la presència original d'un escut i una llança.

Anàlisi Conceptual i Interpretació

La funció original i el significat diví dels Guerrers de Riace són encara objecte de debat. Existeixen diverses teories:

• Un professor de la Universitat de Borgonya defensa que podrien ser dos atletes morts durant els Jocs Olímpics.
• A causa del naufragi, no es coneix l'autor de les escultures. No obstant això, les semblances entre les dues figures són innegables, i les dues teories més recolzades defensen un únic autor per ambdues:
  • Fídies: Per la semblança de posició amb altres obres atribuïdes a ell.
  • Pitàgores de Reggio: Per haver realitzat la majoria d'escultures de l'època a la zona de la Magna Grècia.

Kouros i Kore: L'Art Arcaic Grec i la Recerca de la Bellesa

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 530-530 aC (per a exemples destacats com el Kouros d'Anavysos i la Kore del Peplos)
• Tipologia: Escultura exempta
• Funció: Funerària, votiva (consagratòria)
• Tècnica: Extractiva (esculpida a partir d'un bloc de marbre)
• Material: Marbre
• Estil: Grec arcaic
• Localització: Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Museu de l'Acròpolis d'Atenes (per a exemples concrets)
• Procedència: Àtica, Grècia
• Alçada: Aproximadament 195 cm (Kouros d'Anavysos), 120 cm (Kore del Peplos)

Context Històric i Artístic

L'autoria d'aquestes obres de la Grècia arcaica és generalment desconeguda. Aquesta època va ser un temps d'expansió per tot el mar Mediterrani, impulsada per la manca d'aliments a les terres gregues i la necessitat d'establir colònies, fet que va influir profundament en l'art grec. L'any 776 aC es van celebrar les primeres Olimpíades, un esdeveniment que va influir en les escultures, que busquen la bellesa ideal de la figura humana a través de la representació d'atletes. Les escultures arcaiques presenten poc moviment (hieratisme), eren policromades i utilitzaven la geometria i la simetria.

Anàlisi Formal

Kouros i Kore comparteixen característiques formals distintives de l'art arcaic:

• Monumentalisme: Influència egípcia, amb figures de mida més gran que la real.
• Llei de la frontalitat: Dissenyades per ser vistes principalment des del davant.
• Geometria i simetria: La simetria és la causa de la rigidesa de les obres, amb costats dret i esquerre gairebé idèntics.
• Forma cúbica: Les figures s'inscriuen en un bloc, amb una sensació de solidesa.
• Hieratisme: Causat per la rigidesa i la simetria, proporciona una gran estabilitat al pes de l'escultura.
• Formes geomètriques: Notades sobretot en el Kouros, que presenta l'ús de formes triangulars en diverses parts del cos, com la pelvis i els genolls.
• Somriure arcaic: Els seus rostres presenten un somriure que intenta donar vida, però sovint resulta forçat i antinatural.

Originalment, aquestes escultures eren policromades, però amb el pas del temps els colors han desaparegut, deixant al descobert el marbre.

Anàlisi Conceptual i Interpretació

Els Kouroi representen atletes masculins grecs i tenien una funció commemorativa, oferint-se als déus o com a monuments funeraris. Per exemple, el Kouros de Kroisos és una estela funerària del jove Kroisos, que va morir a la guerra, i figura com a símbol de la victòria d'un atleta.

Les Korai, per la seva banda, tenien una funció votiva per donar culte als déus. Representaven dones o sacerdotesses vestides amb colors vius i sovint subjectaven elements com ofrenes o arcs, simbolitzant la devoció i la fertilitat.

El Teatre d'Epidaure