Escultura Grega Clàssica: Policlet, Fídies i Més
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,86 KB
Policlet (480-420 aC)
Busca representar la bellesa ideal en el cos de l’home aplicant les matemàtiques per tal de poder definir la proporció i la simetria.
El seu cànon es basava en els 7 caps. Al mateix temps el cap es podia subdividir en tres zones: el front, el nas i la boca.
El Dorífor (450 aC)
Original en bronze.
Representa un atleta que camina amb una llança a l’espatlla.
És una obra de maduresa i recull les influències de Fídies:
- Detallisme naturalista
- Major llibertat expressiva, braços, musculatura i més sensació de moviment.
El Diadumen (430 aC)
Original en bronze.
Escultura d’un atleta que després de guanyar s’ajusta la diadema de vencedor.
Té una postura molt semblant a la del Dorífor, amb el contrapposto, però amb més ritme.
Fídies (490-430 aC)
És un escultor que deixarà molts seguidors amb un estil clàssic atenès o àtic.
Ens queden poques obres però sí que hi ha moltes cites que les expliquen.
Els relleus que va fer per al Partenó només són una petita part de tota la seva gran obra.
Fris de les Panatenees
Reprodueix una processó que es celebrava a Atenes.
Estava colorejat.
Les figures tenen una expressió serena i totes estan individualitzades.
Hi ha un gran tractament dels detalls sobretot a la roba produint un gran naturalisme.
Es representa el moviment.
Es representen escenes quotidianes i anecdòtiques.
Praxíteles (390-330 aC)
Aquest escultor té més expressivitat en els gestos i les expressions.
Major realisme en les representacions i més dinamisme en les composicions.
La Venus de Cnido
Fa servir la corba praxiteliana, molt polida i ben acabada.
Aquesta sensualitat es veu continguda ja que ha triat el moment de la sortida del bany.
Hermes de Dionisos (340 aC)
Modelat curvilini.
Moviment i elegància i compensa l’estatisme de la línia vertical que acaba amb el nen Dionisos.
Scopas (420-330 aC)
Recull influències de Fídies i Policlet.
Treballava en marbre.
També va treballar en el Mausoleu d’Halicarnàs i en el temple d’Atenea Alea.
En la seva obra apareixen sentiments com el dolor, l’angoixa, la por...
Era capaç de captar el perfil psicològic i reflectir-ho en les seves escultures.
Mènada (340 aC)
Còpia romana en marbre.
Representa una sacerdotessa dansant davant del déu Dionís en èxtasi: vestit obert, boca oberta i expressió embogida.