L'escultura del segle XX: Avantguardes i transformació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,36 KB
L'escultura de les primeres avantguardes
Fins al segle XX, l'escultura era presidida per la figura humana o animal, dominant el desig d'harmonia i de bellesa "clàssics" seguint els camins de Rodin. Però a causa dels conflictes socials com la Segona República Espanyola o l'arribada de la Primera Guerra Mundial, els artistes de les primeres avantguardes escultòriques trenquen amb la tradició i el passat i incorporen l'experimentació i la provocació per crear un nou llenguatge que renova la temàtica, la tècnica i la forma.
Cubisme → Pablo Gargallo amb "Gran ballarina" (1929) i "El profeta" (1934). / Futurisme → Umberto Boccioni amb "Formes úniques de continuïtat en l'espai" (1913).
Característiques: S'incorporen nous materials, geometria i abstracció i s'incorpora el buit com a part significativa de l'obra.
Les segones avantguardes
Moviments artístics que van començar a aparèixer a la segona meitat del segle XX on elements com la Guerra Freda, la Guerra de Vietnam o la Segona Guerra Mundial es van veure reflectits en les obres amb signes d'ansietat, emocions intenses, de caos o de destrucció. Aquests moviments es van desenvolupar fins a finals dels anys 60. També amb l'art tradicional de les Primeres Avantguardes, els artistes experimenten i innoven la tècnica i l'estètica i busquen noves formes expressives.
Informalime europeu → Antoni Tàpies amb "Gran ics" (1962) i "Creu i R" (1975). / Expressionisme abstracte nord-americà → Jackson Pollock amb "One: Number 31" (1950).
Característiques: Presència de l'atzar i la improvisació que provoca gest. Sentit màxim de llibertat. Utilització d'estris, materials i suports poc convencionals.
El Pop-Art
Característiques: Inspiració en la cultura de masses i en objectes quotidians. Descontextualització dels objectes per transformar-los en una obra o una nova obra. Element mecànic. Colors purs, brillants i fluorescents. Ampliació de la noció de bellesa al repertori de símbols pop (tot és bell, provocació). Negació del virtuosisme (fer-ho bé) del pintor. Humor i provocació.