Escultura cinètica, pòvera i hiperrealista

Escultura cinètica

Context cult: desenvol tecnol

Estètica: rebutja bellesa i emoció en art,participació de l’espectador

Influències: construct, neoplast, electrònica

Temàtiques: mov nat, vent, aigua, electricitat

Materials: alumini, plastics (industr)

1.9. Escultura póvera

Context cultural. Societat de consum, industrialitzades i contaminades, critica desigualtat social

Estètica: comprendre societat a través les seves deixalles, protesta contra el consumisme, conseqüència ambiental,  autocrítica dels artistes de zones riques

Influències: Dadaisme, informalisme

Temàtiques: denuncia, critica social

Materials: deixalles, materials orgànics (sorra, pedres)

1.10. Escultura hiperrealista

Cont cult: societat consum, industrialitzada, denuncia de l’alimentació

Estètica: imatges definició fotogràfica, grans formats, primers plans, monumentalitat per exaltar la banalitat, parodia consumisme

Influències: fotografia

Te,àtiques: monumentalitat domèstica, quotidià i objectes consum

Materials: resina epoxi, bronze

Duane Hanson: No → nus i Critica somni americà

Ron Mueck: Hiperrealisme i gran escala

Gemí de la representació figurativa

Coneixement → anatomia

Escultures semblen vives

Fetes de silicona, fibra vidre, acrílic…

Cinema als EEUU

Anys 50-60

Grans produccions

Es gasten molts diners

No gaire documentació històrica

Molt espectaculars

Temàtica religiosa

A partir 60 → gent ja te televisió → pel·lícules es veuen desde casa

El cinema comença a perdre espectadors així que es reinventa

Reinvenció → pugen espectadors al cinemes

EEUU → miraven sobretot per els diners Seduïen al públic, Grans paisatge Accions fetes per especialistes

Volta al món en 80 dies” “El día més llarg” “Spartacus” Stanley kubrick “10 manaments” De Mile”

3.Anys 70

Retorna la superproducció des del punt de vista de la qualitat i rendibilitat → deixa enrere el catastrofisme: Steven Spielberg “La guerra de las galaxias”

Alguns autors aposten per un cinema comercial però tractat amb un estil personal i creatiu: Ford Coppola, Scorsese

Anys 80

Aparició i introducció del víDeó

Augment dels canals de televisió → fa que la gent es quedi a casa

Pel·lícules amb efectes especials → intenten atraure als espectadors

Actors musculosos → superherois Cinema consumista

A reacció d’aquest cinema consumista apareixen altres autors preocupats per temes més polítics

També hi ha una fota producció de melodrames i recuperació de comèdies “Blade runner” Harrison Ford “Manhattan Stories” Woody Allen

Cinema Europeu

No té el mateix pressupost que cinema americà

Cinema d’autor → més intimista

Neorealisme → apareix inmediatament a la postguerra a Itàlia

No cinema clàssic Captar Realisme sense artificis Certa improvisació (no tot) Irrupció de la modernitat en determinades cinematografies europees

Camera → moviment més flexible

Films → no tenen històries ni guions tan lineals

Més llibertat creativa

Director → figura principal en el desenvolupament de la producció → cinema d’autor

5.1. Neorealisme italià

Cinema proper a la gent del carrer

Refussa la caritat o la compassió 

Fort pes del passat feixista del país

Barreja del cristianisme i el marxisme humanista

Evita trames i històries accesibles i clàssiques per passar a plantejaments més durs

Mostra la duresa de la realitat dels personatges → no adulcoran

Estètica documental (objectivitat)

Localitzacions reals ( no decorats)

Il·luminació natural ( no artificial)

Actors no professionals

Mostraven activitats del dia a dia

Mostren aspectes profunds de la societat

Sentit de l’humor

“Roma ciutat oberta” Roberto Rossellini

“Lladre de bicicletas” Vittorio de Sica

“La strada” Fellini

Cinema anglès

Influs: nouvelle vague fracesa

Autors: independents → desvinculats a grans productores

Temàtica: realitat social del moment, històries quotidianes de persones anònimes

Gèneres: cinema de ficció de caràcter realista i doc ! Inconformisme social

 Ús ironia  Reflex vida urbana mecanitzada (tristesa) Denuncia aïllament de l’ésser humà Compromís social amb un enfocament humà

 Realisme Experimentació muntatge formal Trancisions videoclip Principis tècnics Poc pressupost Equips reduïts Música jazz → banda sonora

9. Cinema Japonès

Calen destacar les produccions d’Akira Kurosawa:

Esperit humanista i d'estil refinat

Va obtenir reconeixement internacional

Intensa càrrega psico

Va produir adaptacions de Shakespeare

Explosió de violència

Poderós vigor de la seva narració

Molta sensibilitat

10. Cinema independent

Introducció de continguts que fins molt poc abans haguessin estat rebutjats pels comitès de censura Cinema independent → desvinculat dels grans estudis

No és un corrent, sinó la denominació d’una sèrie de produccions que trenquen les convencions tradicionals. Mov heterogeni Creativitat desmesurada plantejaments temàtics i formals provocatius “Marty” Mann o La nit del caçador” Laughton

12. Cinema espanyol

Evolució cinema espanyol → condicionada per la dictadura franquista Molta censura a Espanya → dictadura Produccions d'enaltiment al règim…

Molts cops protagonitzades per nens prodigi

Entre 50 i 60 → influencia neorrealista

Berlanga Imatges grotesques sàtira sobre la burgesia

CÒMIC:

Televisió→ mitjà principal de comunicació de masses. 

Comic→ mitjà alternatiu "el còmic underground" (escatològica i sexual), còmic negre ( temes i formes sàdiques a Europa). 

Intentant captar l'atenció de nous públics, es creen nous còmics per al públic més jove, (Astèrix i Obèlix, barrufets) S’ha perdut part del seu pes pel del domini de la TV. 

ANYS 40 : època de superherois Mussolini → històries d'herois tot músculs al gust feixista.  aparició revistes d'històries de guerra.  dictadura espanyola censura algunes sèries de còmic

ANYS 50 :Primeres històries de terror Comics Code Authority dictadura franquista dibuixants espanyols, publiquen a revistes estrangeres 

ANYS 60 : tornen els superherois, que ara són quasi humans neix còmic underground per ambients cultes o intel·lectuals. 

moviment de contracultura de l'època, canvis importants en els còmics. 1964→ publicació sèrie protagonitzada Mafalda, visió de vida corrosiva. 

→ experiència underground → comença a ser tractat com objecte cultural gràcies aguionista. Donarà pas a noves publicacions de còmics per a adults. 

ANYS 80 : moment de ciència ficció, afavorit per l'avenç de la tecnologia.  Continua la publicació de revistes per a adults

ANYS 90 :molt relacionat amb cinema i televisió: Simpson,. Relat d'un supervivent, narra horrors nazisme i patiments dels jueus 

ANYS 2000 Manga → Comics setmanals japonesos           

Del funcionalisme a l’arquitectura d’autor (dsp Guerra Mundial)

Molts artistes van començar a rebutjar els plantejaments  funcionalismes → comencen a fer servir elements decoratius propis de artistes anteriors a partir del 80

Tec → instrument bàsic construcció Arquitectura → poc a poc llenguatge propi i personal

Mies Van der Rohe A chicago aixeca gratacels → modernitat ciutat Puresa, simplicitat formal

concepte del moviment modern és el mateix que Racionalisme funcionalisme

Estil internacional:

anul·la les característiques pròpies de cada país. Le corbusier. Sydeney

Brutalisme:

Continuació del Racionalisme (moviment modern)Deixar l'edifici en brut, amb els materials inicials sense pintar(nou interès) (el que diferencia el brutalisme del moviment modern) Canonades, bigues… a la vista

Grup metabolism:

Sorgeix a partir de l’ordenació de Tokyo, Tracta les cobertes i els espais d’una manera abstracte, S’influencia de Le Corbusier i del brutalisme i utilitza molt el maó Destaca Kenzo Tange.

Arquitectura pop:

Obres vinculades a la nova cultura de masses. Les obres predilectes d’aquest estil són motels i discoteques Las Vegas és la principal ciutat

Arquitectura postmoderna:

espais ambigus, angles oblics, façanés ornamentades…Rebutgen la fredor del Racionalisme i aposten per una arquitectura variada i imaginativa columnes eclèctiques Destaca Michael Graves

 Deconstructivisme arquitectura d'autor  oposat absolutament al Racionalisme idea arquitectura com a espectacle edificio cubista (una mena)  FREAN GEHRY

Arquitectura d’autor:

sobretot deconstructivisme projectes realitzats per arquitectes coneguts. Destaca Zaha Hadid

DISSENY

Per una banda, influència funcionalisme arquitectònic. A partir dels 60 es produeix una reacció contra el funcionalisme. - Condicionat per factors geogràfics. Nous materials: plàstic, fibra de vidre.  Lligat al consumisme.

DISSENY ESCANDINAU (1953-55) :

Treball amb vidre. Integren el procés artesanal a la producció industrial. Mobiliari: fusta clara, formes simples i escultòriques. Arne Jacobsen: Racionalista. Materials i formes orgàniques. Fusta moldejada. Cadires: seient respatller en una sola peça.

DISSENY ITALIÀ:

Predomini del color. Producció en serie barrejada amb l’artesania. Originalitat. Formes bastant aerodinàmiques.  A vegades surrealista. Objectes destacats: Màquina d’escriure (Olivetti). Telèfon Grilla.

EL DISSENY POP:

Obsolescencia dels objectes: moda, que s’hagi d’anar canviant. Es qüestionen i refusen els conceptes del moviment modern (funcionalisme, Racionalisme…). Coses vistoses, acolorides que cridin l’atenció. Formes atrevides. Ús del plàstic: barat, es podia repetir en serie, impermeable, durable, modelable, molts colors... Repetició d’elements. Formes arrodonides i agradables. Estris apuntagables, cadires plegables. 

INFLUÈNCIA DE L’ OP ART EN EL DISSENY: obres són físicament estàtiques, diferent a l'Art cinètic. Efectes visuals com ara moviment aparent, vibració, parpelleig o difuminació. recursos òptics com a formes simples i línies paral·leles, tant rectes com sinuoses, contrastos cromàtics marcats, ja sigui polí o bicromàtics, efectes de llum i ombra, canvis de forma i mida, combinació i repetició de figures, entre d'altres. Utilitza figures geomètriques bàsiques, sensació de profunditat.

DISSENY GRÀFIC:

 Inspirat en els efectes dels al·lucinògens. Determina estética hippie. Psicodèlic. Influències art nouveau i art òptic. Rebuig vers el moviment modern. Formes distorcionades.Repetició. Color brillants contrastant. En algunes molt detall.

ESCOLA DE ULM

 S’intenta retornar als plantejaments de la Bauhaus. Serietat i simplicitat. Volen transmetre sensació de confiança. Línia visualment neta. Ús d’elements mínims. 

Música culta:

Elitista, Experimentació →  trenquen els esquemes de la música tradicional Jugaven amb els silencis, sons…Replantejament de la música des del començament Experimentació amb sons sorolls silencis…Enregistrament musical → no utilització d'instruments 

Música popular:

A través de radiós, televisions, bandes sonores d epelicules. Evolució del jazz Fusions de músiques que donaran peu A Les noves cat més destacades son: rock i folk Música protesta com la dels beatles Grans esdeveniments públics Música espectacle → freddy mercurY Música glam → David bowIE, Incorporació de músiques d'altres llocs Enregistrament musical no es fa amb instruments.

Musica :

Va aparèixer a mitjans del Segle XX donaven una gran importància al timbre noves tecnologies: creen noves font sonores Invenció del magnetòfon,( permet manipular el so) Les cintes magnetofòniques permeten enregistrar el so Els compositors no depenen d'un músic que la interpreti La música es difon  mitjans de comunicació

NOUS TRACTAMENTS INSTRUMENTALS:

El piano: ja no es toca només amb els dits, sinó amb l'avantbraç: es crea el clúster (notes successives que sonen simultàniament)

- el piano preparat: diferents objectes entre cordes del piano. La veu: diferents recursos vocals, no tan sols fent entonats, sinó tb fent drits, rialles…

EL SOROLLISME:

Està influit pel Futurisme. Defensa el soroll en les composicions musicals i l'ús de les màquines en les noves músiques.

LA MÚSICA CONCRETA:

Consisteix en enregistrar qualsevol so o soroll d'objectes reals, quotidians, i transformar-lo (augment o disminució de la velocitat d'enregistrament, sobregravació, addició d'efectes com l'eco...). Els resultats, s'enregistren en una cinta magnetofònica. (no necessita intèrpret.) Un compositor destacat fou E. Varèse. 

LA MÚSICA  ELECTRÒNICA: Aparició dels mitjans electrònics per a la producció i l’enregistrament de la música. Van crear sons a partir de circuits oscil·ladors.

els sons són manipulats; els resultats s’ enregistren en una cinta, això fa que es substitueixi la partitura per la cinta magnetofònica i el concert en directe per l’audició enregistrada.

FOTOGRAFIA: camara ràpides a lavast de tothom. Anys 50 fotografia digital. Cada vegada millors → fotografies instantanees → permet que sorgeixi la fotografía de carrer, es improvisada, rápida (exemples) això va portar a l'interès pels personatges , marginals, especials persones anònimes que expliques aquesta ciutat marginal per altre part a partir dels 80-90 punt de vista molt artístic, vist com un procés per enregistrar pensaments, actituds i accions.

FOTOGRAFIA SUBJECTIVA: Otto Steinert funda a Alemanya el grup Fotofor, caràcter experimental, donant continuïtat a les experiències de la Nova visió dels anys20 I 30  i esborrant els danys ocasionats per les prohibicions del nazisme. reintroduïa essencialment la creativitat individual i valorava l’experiència tècnica i visual.

FOTOGRAFIA DE CARRER: La Fotografia de carrer té una gran tradició des dels començaments del mitjà, però aquesta denominació es refereix especialment a fotògrafs com Robert Frank. Nova York, que en les dècades de 1950 i 1960 van fer del carrer el seu punt de partida per a realitzar una fotografia més subjectiva, amb un llenguatge visual radical amb enquadraments i punts de vista inusuals.

PERFORMANCE: L’origen de la performance es pot trobar en els provocatius actes públics que els artistes dadaistes i futuristes organitzaven a principis del Segle XX. A finals dels seixanta i els setanta es va convertir en un mitjà d’expressió privilegiat que els artistes que volien expressar la seva insatisfacció vers la comercialització de l’art i l’acomodament de l’objecte artístic. Eliminant l’objecte, la performance facilitava la comunicació directa entre artista i espectador. Vitó Acconci, Joseph Beuys, Rebecca Horn,Chris Burden, Ana Mendieta, Bruce Nauman, Denis Oppenheim, Gina Pane o són alguns dels artistes que han fet performances.

El vídeo i la fotografia són els vehicles a partir dels quals documenten les accions.

DOCUMENTAL CONCEPTUAL: Durant les darreres dècades la fotografia ha mostrat una gran capacitat de renovació, no solament pel que fa a les fronteres que divideixen els gèneres sinó també a les pràctiques documentals, on apareixen nous llenguatges. Els nous documentals seran abordats des de plantejaments conceptuals i filósòfics i denoten un gran coneixement de les diverses pràctiques fotogràfiques i de l’estètica.

Juli González el podem situar en dif moviments depenent de l’obre, la Montserrat cridant per exemple seria expresionista, però d’altres srien mes surrealistes

Pioner escultura en ferro (sovint grans prop). Símbols catalanistes. No planxa de ferro sinó la va modelar en guix. Caràcters expressionista”Cap de la Montserrat cridant”

Henry Moore:

Abstracció orgànica, Estetica formes orgàniques de la biologia , L’espai buit recurs estètic funcional a l’arquitectura, Influències brutalisme, expressionisme abstractes

Temàtiques absència de temes identificar alguns elements antropomòrfics.Materials ciment, formigó armat, marmol, pedra, ferro, acer, alumini. Figures femenines → corbes

1

.6. Escultura existencialista:

condició humana, angoixa i pessimisme posguerra, desproporcionades, distorsió, dimensions no reals, reflexió metafísica, Influències: expressionisme

Temàtiques: figura humana fora d’escala, Materials: el buit com a matèria prima principal, i bronze solitud i aïllament . Tornada al art figuratiu. ”L’home que camina”

1

.7. Abstracció geomètrica:

Estètica: formes geom, grans formats en espais urbans, funcionalitat relacionada amb arquitectura, Soldadura i assemblatge Influències: constructivisme i Bauhaus Temàtiques: absència de temes Materials: ferro, acer, alumini. Eduardo Chillida