Escultura i arquitectura de la Grècia clàssica: Partenó, Erecteió i escultors

Francés3,64 KB

Grècia: el Partenó (Ictino i Kalícrates)

  • Acròpoli d'Atenes
  • Mitjan segle V a.C.
  • Temple d'ordre dòric
  • Material: marbre del Pentèlic
  • Fusts sense base, amb estries mortes, dividits en tambors
  • Planta rectangular
  • Decoració interior i exterior amb triglifs i metopes del fris

Temple d'Atena Nike (Kalícrates)

  • Acròpoli d'Atenes
  • Mitjan segle V a.C.
  • Material: marbre del Pentèlic
  • Desmantellat pels turcs, que van usar les seves pedres per a les seves fortificacions
  • Restaurat al segle XIX
  • Estructura bàsica: 2 murs laterals, 2 pòrtics tetràstils, 1 sala/nau, 2 fonaments
  • Estil jònic
  • Arquitrau amb 3 franges horizontals i 1 fris decorat

Erecteió

  • Acròpoli d'Atenes
  • Segle V a.C.
  • Estil jònic, marbre del Pentèlic
  • Estructura no canònica
  • Pòrtic oriental i principal jònic hexàstil, que donava accés a la cel·la d'Atena Políada
  • La part occidental s'obre pels seus costats nord i sud, sent pòrtics
  • Nord amb 6 columnes (4 de front i 2 als laterals)
  • Sud utilitza cariàtides (estatues-columna) amb intenció elegant
  • Interior: concepció d'espai subdividit i complex, que es diferencia d'altres temples canònics

Metopes del Partenó: Centauromàquia (Fídies)

  • Atenes
  • Mitjan segle V a.C.
  • Material: pedra i marbre
  • 92 metopes que representen guerres mitològiques
  • Textures que doten de moviment i ritme
  • Ús de la "diartrosi": accentuar amb línies profundes les línies divisòries, donant lloc a jocs de clarobscur que realcen el volum de les figures
  • Ús de la llibertat creativa en la representació de personatges i en la composició d'escenes
  • Obre camí a un nou tipus d'expressió que influirà en el postclassicisme posterior

Discòbol (Mirón)

  • Mitjan segle V a.C.
  • Marbre
  • Bulto rodó que exigeix diversos punts de vista
  • 1,5 m
  • Sintetitza temps i moviment en un instant de l'acció
  • Heroi Hyakinthos, mort en ser llançat
  • Disposició de la figura atrevida
  • De les primeres obres que s'esforcen en una representació de l'home com a ideal simbòlic en si mateix, no com a representació de divinitats

Dorífor (Policlet)

  • Mitjan segle V a.C.
  • 2,12 m
  • Atleta amb la llança heroica "dory"
  • Ús del contraposto i moviment potencial
  • Serveix de model a la majoria dels contemporanis i posteriors
  • Equilibri perfecte que aconsegueix el contraposto, entre l'estatisme que requereix el seu ideal d'harmonia física i espiritual i el dinamisme que pretén multiplicar punts de vista i omplir l'espai circumdant
  • Cànon de proporcionalitat de 7 vegades la mida del cap

Hermes amb Dionís nen (Praxíteles)

  • Segle IV a.C.
  • Museu Arqueològic d'Olímpia
  • Exemplar original de l'escola clàssica
  • Marbre
  • 2,13 m
  • Proper al diví
  • Cos viu sense rigidesa
  • Acabat amb vernís de cera (més sensualitat)
  • La bellesa d'aquests models praxitelians seduirà els hel·lenístics

Apoxiómenos (Lisip)

  • Segle IV a.C.
  • Marbre
  • "El raspador"
  • Home nu dempeus de bulto rodó
  • Atleta netejant-se el cos amb un estrigil després de la competició
  • Alçada: 8 caps
  • Contraposto i diartrosi
  • Rostre inexpressiu, tornant a l'"ethos" clàssic i a la virtut d'ocultar emocions
  • Figurativa, naturalista amb certa idealització

Descargar

PDF Word HTML