Escultura i arquitectura barroca a Itàlia i Espanya

Apol·lo i Dafne

2n explica Ovidi a les seves Metamorfosis, Eros, enfadat amb Apol·lo perquè aquest havia fet burla de la seva perícia amb l'arc, va disparar contra el déu una sageta d'amor amb la punta d'or i una de rebuig amb la punta de plom contra la nimfa Dafne. Apol·lo va perseguir Dafne pels boscos fins que, acorralada, va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu, que la va transformar en l'arbre (dapne en grec). L'obra representa aquesta transformació de la nimfa en arbre.

Descripció formal

La composició està formada per dues figures i és oberta. Malgrat haver estat dissenyada per ser vista des d'un punt privilegiat, l'autor va treballar cada detall, per aquesta raó ha de ser vista des de diferents punts de vista (multifacial) perquè l'espectador arribi a entendre el conjunt i valori totalment el que transmet l'obra.

El valor principal de la peça rau en l'habilitat extraordinària de l'artista, que és capaç de transformar un bloc de marbre fred, estàtic i sense expressió en una imatge de gran tensió i moviment, l'expressivitat dels rostres i la increïble diferenciació de les textures amb un mateix material que podem comparar en veure la representació de la suau pell de la jove Dafne (sensualitat) en contraposició amb la roca on es troba situada. Està tan ben realitzada, que es pot intuir l'historia únicament visionant la peça escultòrica. Això queda reflectit perfectament en la figura de la nimfa, els peus, les cames i les mans de la qual van prenent una morfologia vegetal.

Les figures estan captades i representades en un moment de moviment i per tant es tracta d'una composició dinàmica, per tal d'aconseguir-ho, l'autor empara diverses corbes i línies. La més rellevant i visible a priori és la curvatura que pren l'anatomia de Dafne, també, el paral·lelisme que es traça entre dels dos cossos, la direcció dels braços és oposada.

Altres elements que donen vida a l'escultura són els cabells de Dafne, que semblen moguts pel vent al detindre la nimfa de forma repentina, els peus que comencen a arrelar-se al terra o la capa que flota d'Apol·lo. A més, hi ha una gran expressivitat dels rostres (especialment la de Dafne), hi ha un focus important en els ulls on s'hi creen clarobscurs.

Las Meninas

Context històric Espanya: S.XVII: Els regnes hispans van començar un període de decadència política i econòmica encara que mantenen el seu imperi en el nou món i mantenen el control de Flanders, Nàpols i Llombardia les grans despeses del manteniment d'aquest exèrcit seran la causa d'aquesta decadència.

La corona espanyola per compensar la negativa imatge política que tenia amb l'exterior fa l'esforç econòmic de finançar el desenvolupament cultural per maquillar la seva decadència a la cort donant lloc al període cultural conegut com a "el siglo de oro".

Donat que Espanya és una monarquia catòlica i trentina predomina el tema religiós encara que en convivència del realisme propi del Barroc.

Anàlisi formal Composició:

1. El quadre mostra totes les figures a la part baixa de la composició creant així un gran camp visual. 2. La infanta Margarita és el punt de convergència de totes les diagonals compositives del quadre.

3. El mirall i la porta del fons proporcionen una gran profunditat escènica. El mirall reflecteix alguna cosa que potser és fora de l'espai pictòric i la porta del fons amplia brillantment l'espai visual.

4. Hi ha una sorprenent modernitat en el tall d'algunes figures i objectes als marges de la tela la qual cosa aporta gran espontaneïtat a l'escena dins d'un criteri considerat "fotogràfic".

Llum: 1. És excepcional la captació de la llum i l'utilització del tenebrisme.

Hi ha 2 focs lumínics el que entra de forma natural per la suposada finestra de la dreta i els que artificialment un irradia de les figures del primer pla i un altre que penetra per la porta dels fons i contrasta amb la foscor de la sala reforçant el sentit escenogràfic de l'escena

Cromatisme: Al quadre predominen els blancs, els grisos i els negres contrastats amb tots de colors molt vius com ara les ornamentacions vermelles de les figures. També s'utilitza brillantment la tècnica de la perspectiva aèria cromàtica i plasma l'atmosfera existent mitjançant la degradació i la difuminació dels contorns.

Formes: Obertes o pictòriques molt pròpies del barroc.

Interpretació 1 la tela mostra la irrupció de la infanta Margarita i el seu seguici amb l'estudi del pintor ocupat amb l'elaboració d'un retrat de la parella reial, la imatge de la qual es plasma al mirall.

Un estudi posterior de perspectiva indica que potser estaria reflectit el que està pintat al llenç. Llavors caldria preguntar-se qui eren els personatges de la escena.

Interpretació 2 També s'ha interpretat l'obra com un al·legat de l'artista a la noblesa de la pintura com a art i no com artesania això justificaria l'aparició del pintor amb els seus estris de treball i lluint la creu de l'ordre de Sant Jaume. Aquesta li va ser atorgada al 1559 tres anys després de la seva mort i segons la llegenda la va pintar el propi Felip IV com a reconeixement de la noblesa de l'artista.

Anàlisi temàtic Funció:

El quadre va ser penjat al despatx d'estiu de Felip IV, lloc estrictament personal del monarca la qual cosa indica el caràcter estrictament privat i familiar que tenia aquest quadre pel rei.

Inicialment aquest quadre constava en els inventaris de palau com a el quadre de la familia. No va ser fins al 1843 quan el pintor Madrazo (director del museu del Prado) va donar a l'obra la denominació actual "Las Meninas" paraula d'origen portuguès que significa senyoretes (en aquest cas dames d'honor). La cera se situa segurament en una estança del palau del Alcazar.

1er pla: a) Al centre se situa la infanta Margarita amb Maria Agustina de Sarmiento a l'esquerra i Isabel de Velasco a la dreta, amb dues dames d'honor de la infanta. b) També hi ha els nans Mari Bárbola i Nicolasito Pertusato que dóna una puntada de peu al gos mastí que està estirat a terra. c) Mes a l'esquerra hi ha l'autoretrat del pintor amb el pinzell i la paleta a les mans i que porta al seu pit una creu de l'ordre de Sant Jaume.

2n Pla: a) A la dreta hi ha 2 figures de peu que es relacionen amb Marcela de Ulloa (serventa de les dames de la reina) Diego Ruiz de Azcona (guardaespaldas).

Fons: a) Al fons a l'obertura de la porta hi ha José Nieto Velázquez aposentador de palau i possible parient del pintor, al seu costat i reflectits en un mirall apareixen els bustos del rei Felip IX i de la reina Mariana d'Àustria. b) Finalment penjats a la paret apareixen representades dues escenes mitològiques copiades directament d'originals de Rubens Pal·las i Aracne, i Apol·lo i Màrsies de Jordans.

San Carlo alle quattro fontana

2. ANÀLISI FORMAL

2.1 Elements de suport Aquesta obra arquitectònica s'alça amb columnes inspirades en corínties i mur i en la façana de forma igual. A sobre, trobem un entaulament de formes còncaves i convexes, que sobresurten mes, es tracta d'un mur ondulant. En quatre laterals, trobem a sobre de l'entaulament una volta de ¼ d'esfera, en cada lateral, quatre petxines amb medallons que aguanten

2.2 Elements de coberta Aquesta obra arquitectònica està coberta per una cúpula. En el centre de la cúpula, trobem cassetons amb aire oriental, de forma circular, a mida que ens apropem son mes petites. A dalt de tot, una llanterna que deixa passar la llum natural.

2.3 Espais interiors El tipus de planta es tracta d'una planta calculada i complexa, en el que abunden els triangles en la planta, en les parts interiors, capelles, altar, en deriven altres triangles.

Dona una sensació de dinamisme, gracies a les formes còncaves del mur ondulant, encara que els espais siguin petits.

2.4 Exterior La façana te dos nivells i que el que marca l'estructura de columnes d'ordre gegant en els dos pisos que es combinen amb columnes d'ordre menors. Destaca la cornisa i la balconada, especialment, que li dona majestuositat.

La part inferior trobem niexos o fornículas i just en la part de sobre de la porta, trobem la fornícula de San Carles Borromeu, el seu fundador. La façana te forma ondulant i esta coronada amb un medalló buit i ens recorda vagament un frontó acabada en punta.

3. INTERPRETACIÓ

3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració

Roma del s XVII, la Roma dels papes en que ells eren els rics que pagaven als artistes, els Estats Pontificis son importants i tothom competeix per tenir temples i esglésies.

3.2 Funció de l'obra

Va ser encarregat per l'ordre del Trinitaris, ordre fundada per Sant Carles Borromeu, aquest arquitecte va ser el favorit de les ordres religioses per fer les esglésies i temples.

3.3 Contingut i significació de l'edifici

Contingut

Es un temple dedicat al fundador de l'ordre, San Carles Borromeu, tota l'obra arquitectònica completa esta dedicada al Sant.

Significació

Es un temple que per l'autor porta a l'extrem tota la tècnica, el moviment en la construcció i tot el que ell sabia, la geometria, les distàncies... plasma el seu ideari arquitectònic