Com escriure un conte infantil: L'Ossa Lola fa por

Anàlisi del procés de creació de L'Ossa Lola fa por

La creació del conte “L’Ossa Lola fa por” ha estat un procés complet que m’ha permès entendre millor com es construeix una narració infantil amb intencionalitat educativa. Des del primer moment, vaig voler elaborar un conte que transmetés un missatge significatiu: la necessitat de superar els prejudicis i valorar la diferència. Aquest objectiu va orientar totes les decisions posteriors, tant en l'àmbit de gènere, estil i llenguatge, com de disseny de personatges i estructuració de la trama.

Gènere narratiu i realisme màgic infantil

Pel que fa al gènere narratiu, el conte s’inscriu dins del realisme fantàstic o realisme màgic infantil. Tot i que l’escenari —un bosc i animals coneguts— és recognoscible per als infants, hi introdueixo elements màgics (arbres que ballen, animals que s’expressen amb emocions humanes) que faciliten l’empatia i la identificació. Aquest equilibri permet treballar conceptes complexos, com la por col·lectiva o la discriminació, en un marc segur i accessible per a nens i nenes d’entre 4 i 6 anys.

Estil, llenguatge i recursos expressius

En relació amb l’estil i el llenguatge, vaig optar per una veu narrativa omniscient i un to tendre i expressiu. El llenguatge és senzill, amb frases curtes i ritme fluid, pensat per a ser comprès i gaudit en veu alta. Les onomatopeies i repeticions d’accions tenen una doble funció:

• Mantenir l’atenció infantil.
• Reforçar l’emoció de cada escena.

Així, els sorolls forts i sobtats intensifiquen la por inicial, mentre que les repeticions mostren el comportament col·lectiu i exagereixen amb humor la reacció davant l’ossa desconeguda.

Desenvolupament de personatges i simbolisme

El treball dels personatges també ha estat clau. Lola és un personatge rodó: experimenta una evolució emocional, passant de la solitud i la frustració a la descoberta del seu valor i la seva acceptació dins la comunitat. En canvi, els personatges secundaris —Plin, l’esquirol; Ona, la tortuga i els altres animals— són plànols, ja que representen idees concretes: la valentia, la saviesa o la por.

L’antagonista no és un individu, sinó el sentiment de la por i els estereotips, fet que fa que el conflicte sigui més universal i fàcil de treballar pedagògicament. També hi ha símbols que reforcen el significat, com el barret blau de Lola (protecció i autenticitat) o el soroll del clímax, que actua com a prova definitiva per trencar prejudicis.

El procés creatiu i l'autoavaluació

El procés creatiu ha seguit un ordre molt clar:

1. Inspiració inicial basada en valors educatius.
2. Definició d’un conflicte coherent.
3. Construcció de l’esquema narratiu clàssic.
4. Redacció progressiva amb revisió final.

L’autoavaluació m’ha ajudat a identificar punts forts —la coherència del missatge i la senzillesa del llenguatge— i a pensar en possibles millores. La revisió entre iguals també va aportar idees, tot i que vaig decidir mantenir l’estructura original per no distreure del tema principal.

Conclusió: Escriure per transmetre valors

En definitiva, el procés m’ha permès comprendre que escriure un conte no és només inventar una història, sinó donar forma a un missatge. “L’Ossa Lola fa por” és el resultat d’un treball conscient, creatiu i reflexiu que vol ensenyar als infants que conèixer l’altre és el primer pas per estimar-lo.