Escriptura Teatral Actual: Característiques i Tendències

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

Als anys setanta continua la renovació iniciada als seixanta, amb l'aparició de tendències que avui dia continuen vigents. D'una banda, hereu del teatre de cambra i del teatre universitari, apareix l'anomenat teatre de creació col·lectiva, en el qual destaquen les companyies Els Joglars, els Comediants, Dagoll Dagom, La Fura dels Baus i La Cubana. Té com a tret principal el fet que no es centra en el text: s'investiguen nous espais escènics, prenen importància els elements purament teatrals (el treball dels actors, l'escenografia, el maquillatge, el vestuari...), s'hi introdueixen altres pràctiques artístiques (música, ball, dansa i, fins i tot, pràctiques de circ) i s'hi fa participar el públic com un element més de l'espectacle.

D'altra banda, es manté vigent el teatre d'autor, però la seva veritable recuperació s'engega durant la segona part dels anys vuitanta. És un teatre que es centra en el text però amb novetats en la tècnica. Els autors segueixen elaborant la matèria verbal de l'espectacle, però s'han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges, arribant de vegades a dirigir-los o a actuar-hi, cosa que ha comportat una transformació de l'escriptura teatral. El text s'ha alliberat d'antigues convencions i s'han posat en qüestió procediments abans inqüestionables com el diàleg, les coordenades temporals i espacials, el conflicte dramàtic, la noció de personatge, etc. El retorn a la centralitat del text dramàtic ha passat, doncs, per un procés de depuració dels plantejaments textuals tradicionals. Els dramaturgs més importants són Josep M. Benet i Jornet, Jordi Teixidor i els valencians Rodolf Sirera i Manuel Molins.

Tendències del Teatre Actual

En aquest teatre conviuen diverses tendències:

• Una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l'humor, combinant l'experimentació formal i la comicitat.
• Una teatralitat poc interessada en els problemes de l'actualitat, centrada en els conflictes individuals més que en els col·lectius, amb personatges innominats.
• Autors dramàtics que s'aproximen a la realitat i s'interessen pels problemes del nostre temps des d'una òptica reflexiva.
• La via comercial, derivada de la cultura mediàtica, que es decanta per una comèdia fàcil, lleugera i ben construïda i que revisa els gèneres tradicionals amb la finalitat que el producte escènic arribi a un major nombre d'espectadors.
• El teatre de la irritació, que consisteix a increpar el públic i incomodar-lo amb la finalitat de provocar-ne la reacció.