Escriptors i Obres de la Literatura Catalana Medieval

Bernat Metge i l'Humanisme

L'obra de Bernat Metge s'emmarca en l'humanisme, un corrent ideològic i artístic vingut d'Itàlia a través d'escriptors com Dante, Boccaccio i Petrarca. L'humanisme va suposar un retorn a l'antiguitat clàssica i un rebuig de molts aspectes de l'època medieval. A la Corona d'Aragó, els ideals humanistes van ser acceptats, i fins i tot es va fer obligatori conèixer el llatí per ser funcionari de la Cancelleria Reial. Bernat Metge va ser funcionari de la Cancelleria, amb el càrrec de secretari reial de Joan I. Quan Joan I va morir, la seva dona va fer empresonar els consellers, entre ells, Metge.

Obra: Lo Somni

Suposadament, Lo Somni va ser escrita per Metge poc després de sortir de la presó per tal de guanyar-se el favor del nou rei, Martí l'Humà. Lo Somni és la gran obra de l'humanisme català i una de les obres mestres de la literatura catalana medieval. Està escrita en primera persona i narra la nit de l'estada del protagonista (Bernat Metge) a la presó, durant la qual se li apareix Joan I, que havia mort, acompanyat de dues divinitats del món clàssic. Lo Somni es divideix en quatre llibres. La intenció de Bernat Metge és clara: justificar-se davant de Martí l'Humà per tal que aquest el readmeti a la Cancelleria, tal com va passar. L'obra és interessant per la modernitat d'algunes idees, pel culturalisme constant propi dels humanistes, i pel model de prosa que crea, amb una sintaxi complexa, llatinitzada i molt diferent de la de Ramon Llull.

Les Cròniques Medievals

Les Cròniques són textos històrics en prosa que reflecteixen el màxim moment d'esplendor de la Corona catalanoaragonesa: les conquestes de Mallorca i de València, de Sicília i de Sardenya, les expedicions al nord d'Àfrica, etc. És l'extens període que va des del regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) fins al de Pere el Cerimoniós (1336-1387).

Els autors de les quatre cròniques són: els dos reis abans anomenats, Ramon Muntaner i Bernat Desclot.

Crònica de Jaume I, titulada Llibre dels Feits

Narra en forma autobiogràfica els records personals del rei, referents a les conquestes de València i Mallorca. Jaume I no la va escriure materialment, sinó que en va coordinar la redacció. La crònica té una intenció didàctica, un llenguatge viu i es caracteritza pel providencialisme (creença que les pròpies victòries es deuen al designi diví).

Crònica de Bernat Desclot

La seva crònica parla sobretot del regnat de Pere II el Gran, de qui va ser contemporani.

Crònica de Ramon Muntaner

La seva crònica és la més coneguda. Ens parla d'un llarg període històric, des del naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. La part més interessant és quan l'autor relata les seves experiències entre els almogàvers en les conquestes de Sicília i Calàbria i en l'expedició a Orient. Característiques de la crònica: el nacionalisme, que porta a l'autor a algunes exageracions; el providencialisme; un llenguatge viu i directe; el fet que sembli destinada a la lectura en veu alta.

Crònica de Pere el Cerimoniós

La seva crònica parla del seu propi regnat i del regnat del seu pare, Alfons el Benigne. Pere el Cerimoniós es guia per una voluntat de justificació.

Ausiàs March

Ausiàs March és el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes. Va néixer a Gandia el 1397 i va morir el 1459 a València. Es va casar dues vegades: primer amb Isabel Martorell i després amb Joana Escorna.

Obra

Consta de 128 poemes (un total de 10.000 versos), repartits en: Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals i el Cant Espiritual (224 versos).

• Cants d'amor: Van suposar la ruptura amb l'amor cortès trobadoresc. Ausiàs March va veure l'obsessió amorosa com a malaltissa, perquè portava a la pròpia condemna de l'ànima, per això va rebutjar la idealització que els poetes anteriors a ell havien fet de l'amor. El rebuig d'aquestes idees el va portar al realisme. Tot i que rebutja els trobadors, els té molt presents, tal com ho mostra amb senhals o pseudònims: Plena de seny, Llir entre cards, Amor, amor, Oh, folla amor.
• Cant Espiritual: Extens poema amb versos sense rima en què l'autor s'adreça a Déu amb por d'haver pecat en la seva vida amorosa i demanant-li que se l'emporti cap a una altra vida.

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa està escrita al segle XV i és d'autor anònim. Va ser descoberta al segle XIX. Es caracteritza pel realisme i la versemblança. La novel·la està ambientada al segle XIII i està dividida en tres llibres, tots ells precedits d'un pròleg.

• Primer llibre: Explica com Curial, un jove de família humil, és educat a la cort del marquès de Montferrat i com Güelfa, la germana del marquès i vídua jove, se n'enamora i decideix donar-li protecció econòmica per tal que es pugui convertir en un cavaller. Curial ha de fugir cap a Àustria per culpa de falsos rumors sobre ell i Güelfa. A Curial se li ofereix la mà de Laquesis, però ell hi renuncia. Güelfa s'assabenta de l'oferiment de mà i se sent gelosa. El primer llibre s'acaba amb el retorn de Curial a Montferrat, on aconsegueix un gran èxit.
• Segon llibre: Se centra en l'anada de Curial a un torneig a França. Guanya el torneig, però aleshores Laquesis arriba i Curial torna a ser víctima de la difamació de rumors entre Laquesis i Curial. Güelfa jura no perdonar-lo fins que la cort li demani que el perdoni.
• Tercer llibre: Narra el viatge de Curial a Terra Santa i a Grècia. Quan va de retorn, el seu vaixell naufraga a la costa africana i és fet presoner. Passa sis anys de captiveri fins que aconsegueix marxar. Finalment, al llarg d'un torneig, la cort demana a Güelfa que el perdoni, tal com ella havia exigit, i la parella es reconcilia i acaba casant-se.

En l'obra es combinen les aventures cavalleresques amb la intriga amorosa.

Altres Autors

• Francesc Eiximenis: Frare franciscà, nascut a Girona. Autor de Lo Crestià. És un tractat a l'entorn de tot allò que ha de saber i fer un bon cristià en tots els àmbits. Va escriure per a un públic burgès i en un llenguatge entenedor.
• Sant Vicent Ferrer: Frare dominicà. Predicador conegut a diferents territoris europeus, es conserven els seus sermons, transcrits literalment per uns escrivents. Hi són habituals les exclamacions i les onomatopeies. Va escriure per a un públic popular.
• Anselm Turmeda: Frare franciscà autor de Llibre de bons amonestaments, entre d'altres. A Tunis es va convertir a la religió mahometana.
• Jaume Roig: Metge de prestigi i autor de l'Espill o Llibre de les Dones.
• Joan Roís de Corella: Possiblement sacerdot, va ser autor d'obres religioses, amoroses i mitològiques. És model de la valenciana prosa retòrica i classicitzant.