Escriptors Catalans Clau: Mira, Martí i Pol, Espriu

Joan Francesc Mira: Assaig i Columnisme

Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor d'una producció assagística abundant i d'articles que solen partir d'una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari. Els seus articles són producte del columnisme d'opinió, que Mira ha practicat amb una gran regularitat.

Estil i Temes

En els seus articles hi ha gust pel joc, per la ironia, per posar en evidència que es mira els toros des de la barrera, més o menys divertit o indignat, però sempre disposat a organitzar una petita reflexió sobre el que veu directament o indirectament. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les formen.

Compromís i Reflexió Nacional

Mira s'hi ha dedicat no des d'una postura asèptica, sinó des del compromís amb el seu país i la seva cultura.

Universalitat de les Reflexions

La majoria de les reflexions de Mira són vàlides per a qualsevol societat occidental. Com ell mateix ens recorda, tots vivim i ens identifiquem des d'una nació, i els mecanismes de funcionament i els elements de conflicte que afecten les nacions són molt semblants. Una de les grans virtuts de Mira és demostrar que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món.

Miquel Martí i Pol: Poeta Obrer i Vitalista

Miquel Martí i Pol pertany a la generació d'escriptors que començaren a escriure els primers anys del franquisme, amb veritable protagonisme a partir dels anys setanta. Procedent d'una família obrera, aviat comença a treballar en una fàbrica tèxtil. Se li declara esclerosi múltiple, fet que va reorientar la seva vida i la seva producció literària.

Característiques Essencials

• Vincle amb el seu poble natal, on sempre visqué.
• La seva condició obrera com a oficinista, a la fàbrica tèxtil.
• Les conseqüències de la malaltia.
• El compromís del poeta amb la seva classe social i amb el seu país.
• La seva disposició a interrogar-se per conèixer-se ell mateix i el món que l'envoltava.
• La seva dedicació a la poesia.

Períodes Literaris

Hi ha dos períodes en què va escriure: la postguerra i l'actualitat.

Primer Període (La Postguerra)

Aquest període es divideix en dues etapes: la primera, d'aprenentatge o de formació, i la segona, de consolidació.

Etapa d'Aprenentatge

Presenta poesia existencial que indaga sobre inquietuds religioses i les preocupacions metafísiques.

Etapa de Consolidació

L'acostament a la realitat diària, al seu poble i a la seva fàbrica; la seva poesia es va vincular plenament al Realisme Social.

Segon Període (L'Actualitat)

És el període més productiu i característic. Comença amb la detecció de l'esclerosi, fet que va motivar una reorientació de l'univers literari. La plenitud literària va arribar amb obres com La pell del violí o Llibre dels sis sentits. L'esclerosi es va estabilitzar i Martí i Pol presenta una actitud vitalista basada en la recuperació del desig i sobretot en la poesia com a forma de realització personal i de contribució a l'existència personal, amatòria i nacional.

Salvador Espriu: Poesia, Mort i Compromís

Salvador Espriu i Castelló va néixer a Santa Coloma de Farners. El 1930 entra a la Universitat on estudiaria Dret i Filosofia i Lletres.

Obra Poètica

Tot i que escrigué narrativa i teatre, el gènere que ocupa un lloc primordial en la seva producció a partir de la Guerra Civil és la poesia. La seva activitat poètica és considerada com una vasta reflexió sobre la mort, el destí de l'home, la justícia o la llibertat.

Eixos Temàtics

El tractament de la mort i altres temes s'articulen a l'entorn de tres eixos: la sàtira, l'elegia o l'actitud ètica i civil.

La Poesia Satírica

El poeta imagina els homes com uns titelles moguts per la mort i sotmesos als seus designis. Espriu critica violentament la situació derivada del resultat de la Guerra Civil i incideix en els aspectes més grotescos de la vida quotidiana.

La Poesia Ètica o Cívica (Didàctica)

L'actitud inicial era d'evasió i de pessimisme; posteriorment, la meditació el porta al compromís social amb el seu país. El seu sentit ètic el porta a adoptar recursos didàctics i parlar al lector o a l'auditori per mitjà de mites, relats tradicionals. Són especialment visibles a obres com Antígona, Primera història d'Esther, La pell de brau i Llibre de Sinera.

La pell de brau parla de la llibertat, de la justícia i de la tolerància. S'hi expressa el somni d'un futur de llibertat, convivència i de pau per als pobles d'Espanya.

La Poesia Elegíaca

Cicle format per Cementiri de Sinera, Les hores i Final del laberint.

Cementiri de Sinera, primer llibre de poesia, en ell evoca el món de Sinera, presentada com la seva petita pàtria envoltada i tancada pel cementiri, univers de la infantesa destruït per la guerra i sobre el qual projecta una meditació sobre la mort. Aquest llibre fonamentalment reflexiona sobre la mort.

Les hores es divideix en tres parts, cadascuna d'elles dedicada a un difunt pròxim: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a sa mare i a la memòria de Salom, personatge que representa el propi autor.