Escriptors Catalans: Biografies i Obres

Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà

Rafael d'Amat i de Cortada (Barcelona, 1746 - 15 de febrer de 1819), conegut popularment com a Baró de Maldà, fou el primer Baró de Maldà i Maldanell. Membre d'una família integrant de la petita noblesa barcelonina, va passar a la posteritat per ser l'autor d'un immens dietari en 60 volums, mantingut pràcticament sense interrupció del 1769 fins a la seva mort el 1819, que duu el títol de Calaix de sastre.

Obra

El mateix dia que Rafael d'Amat complia 23 anys, el 1769, va començar a escriure un dietari. Aquest relat, farcit de tots aquells esdeveniments, banals o transcendentals, però sempre segons el seu criteri personal, que aniran succeint al llarg de quasi 50 anys, foren intitulats Calaix de sastre i constitueixen una obra costumista cabdal per entendre la vida de la petita noblesa barcelonina a cavall dels segles XVIII i XIX. Es tracta d'un tipus de literatura autobiogràfica personal, però no íntima, ni tampoc per a editar.

Francesc Vicent Garcia, "Rector de Vallfogona"

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Tortosa, Baix Ebre, ca. 1578 o 1579 – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 6 de setembre de 1623), fou un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca.

Obra

La seva obra, que abraça tots els gèneres –poesia, teatre, prosa–, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX. Va escriure prosa, teatre i poesia. Conreà una poesia artificiosa i elegant. També escriví sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres. El seu estil fou imitat per molts autors catalans del segle XVIII.

Joan Ramis i Ramis

Joan Ramis neix a Maó el mes d'abril de 1746. Fill del reconegut advocat palmesà Bartomeu Ramis i de la cosina d'aquest, Caterina Ramis, és el primogènit de vuit germans.

Obra

Seguint la lectura del llibre Joan Ramis, un il·lustrat de la Menorca disputada, podem observar quatre etapes en l’evolució de l’obra de Ramis:

• Primera etapa: Una primera etapa, que coincidiria amb la segona dominació britànica (1763-1781), és on l’activitat de Joan Ramis i Ramis fou més intensa.
• Segona etapa: Una segona etapa entre el 1783 i el 1793, el conreu historiogràfic passà en un primer pla respecte al literari. Cal destacar el Resumen topográfic e históric de Menorca.
• Tercera etapa: L’any 1791 mor la seva esposa Joana Montanyès, amb qui tingué dues filles. Arran de la seva mort, compondrà unes elegies, per encàrrec de la Reial Acadèmia de la Història.
• Quarta etapa: La quarta i darrera etapa es produeix a partir del 1814 en què inicià una febril tasca editorial, publicant nombroses obres de temàtica històrica: Alquerías de Menorca (1815).

Joan Timoneda

Joan Timoneda (València, entre 1518 i 1520- 1583) fou escriptor i editor. Des de 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són en català i els altres dos, bilingües) i diversos cançoners de destinació popular. Divulgà romanços propis, tradicionals i d'altri. Autor dramàtic i sobretot arranjador i refonedor.

Cristòfol Despuig

Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574): Fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del segle XVI, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista. La seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) és una interessant obra en prosa catalana del segle XVI.

La Renaixença

Amb el terme Renaixença ens referim, doncs, al moviment català de ressorgiment cultural que s'inicià al Principat a la primera meitat del segle XIX i amb el qual s'obre el període contemporani de la literatura catalana. Els objectius principals eren:

• Estudiar i divulgar els escriptors clàssics.
• Potenciar el prestigi social de la llengua.
• Recollir i divulgar la literatura popular.
• Aconseguir en general un nivell de normalitat per a la llengua catalana.
• Revitalitzar el conreu de tots els gèneres literaris.

Jocs Florals

Del coneixement i l’exaltació del món medieval per part dels homes de la Renaixença i el desig de donar una base social i literària a la llengua catalana, va sorgir la idea de restaurar l’antiga festa dels Jocs Florals. Els Jocs Florals:

• Crearen un públic que podia consumir cultura escrita en català.
• Aparegué la primera infraestructura editorial catalana.
• Donaren un prestigi social a la cultura escrita en català.
• Permeteren i potenciaren noves generacions de poetes i prosistes catalans.
• Crearen una poètica i propulsaren els gèneres literaris.

Els premis eren: Englantina d'Or (“pàtria”), Viola d'or i argent (“fe”) i Flor natural (“amor”).

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) l’any 1845. Va estudiar a Vic, on va adquirir una sòlida formació en humanitats, filosofia i teologia. Jacint Verdaguer va conrear la poesia lírica, la poesia èpica i la prosa en general. Però tota la seva obra està lligada per una ideologia comuna:

• El desig de recristianització de la societat, programa que està duent a terme l'Església Catòlica com a conseqüència de l'anticlericalisme naixent entre les classes populars obreres i camperoles.
• El nacionalisme, l'exaltació de la pàtria a través de la història, de les llegendes catalanes i del paisatge.

Va escriure dos dels poemes èpics més importants de la literatura catalana: L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886). A L'Atlàntida, un ermità explica a Cristòfor Colom l'enfonsament del continent mític del poble dels atlants i el motiva perquè emprengui l'aventura del descobriment. Els temes principals són:

• L'enfonsament del continent com a càstig diví a causa del comportament dels homes.
• El perdó que permet un nou renaixement.

Canigó explica els orígens de Catalunya i un episodi de la lluita contra els musulmans que l'havien envaïda i Verdaguer torna a lligar el tema de la defensa de la religió i de la pàtria. Hi intervenen tots els temes propis de la poesia romàntica: la història, la pàtria, les llegendes, el paisatge, la religió.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845. La seva mare va ser un mite traslladat a les seves obres i, a causa del seu fracàs amorós, no va tenir cap altra relació coneguda. Es volia sentir integrat en la cultura catalana. La vida i l'obra de Guimerà van íntimament lligades i no es poden entendre l'una sense l'altra.

Podem distingir dues etapes:

a) Primera etapa (1879-1890): la tragèdia romàntica en vers. Els crítics consideren l'obra Mar i cel (1888) com la millor obra de Guimerà d'aquesta primera etapa. L'acció se situa en el segle XVII i narra la relació entre dos joves, Saïd, un pirata fill dels moriscos expulsats a principis de segle per Felip III, i Blanca, una jove cristiana. També en aquesta obra Guimerà mostra l'enfrontament entre dues cultures diferents, que en aquest cas durà a un final tràgic.

b) Segona etapa (1890-1900): la introducció dels corrents realistes. Durant aquesta etapa Guimerà va estrenar les seves obres teatrals més importants, els drames realistes, en què s'allunya dels temes històrics i tràgics i s'apropa a la seva realitat contemporània. En aquest període podem destacar obres com Maria Rosa (1894) o En Pólvora (1893), obra aquesta última en què retrata la conflictivitat social que es vivia a la Barcelona de l'època protagonitzats pels moviments obrers.

Narcís Oller

Nascut a Valls l’any 1846, Narcís Oller era cosí de Josep Yxart. Per a Oller, la novel·la no era observació i experimentació, sinó observació, sentiment i imaginació, el novel·lista no es pot distanciar absolutament dels seus personatges ni dels fets que narra. Oller s’ha considerat el primer autor català que introdueix en les seves obres els corrents literaris europeus de la seva època i La papallona es considera la primera novel·la catalana moderna després del Tirant lo Blanc.

La papallona (1882) és una novel·la curta en què Oller explica les relacions entre una noia innocent i senzilla, la Toneta, i un estudiant també innocent, però seductor. Combina elements del Romanticisme i del Realisme.