Escorça Somàtica, Dolor i Analgèsia: Funcions i Vies

L'escorça cerebral somàtica

Totes les vies que porten informació somestèsica convergeixen al tàlem, al complex ventral posterior (CVP) i d'aquí es projecten a l'escorça somestèsica primària (SI). El reconeixement final de la naturalesa dels diferents estímuls somatosensorials (tacte, pressió, temperatura, dolor...) i del seu significat té lloc a l'escorça somàtica.

Escorça somestèsica primària: SI

• Es troba situada a la circumvolució parietal ascendent o postcentral.
• Es correspon principalment amb les regions 3a, 3b, 1 i 2 de Brodmann.
• El mapa somàtic a SI és:
  • Contralateral: la informació d'una meitat del cos està representada a l'hemisferi contralateral.
  • Invertit: la informació que prové de la part superior del cos és processada per neurones localitzades en les regions més laterals d'SI (cara), i la que prové de parts inferiors del cos és processada en regions més dorsals (cames, peus).
  • Funcional: l'àrea cortical que processa una regió corporal determinada és proporcional a la seva sensibilitat, no a la seva grandària real (Homuncle sensorial).
• SI està organitzada en 4 homuncles sensorials separats, ubicats en les àrees 3a, 3b, 1 i 2.
  • 3a: Informació de musculatura i tendons.
  • 3b: Informació de receptors de la pell.
  • 1: Informació de receptors fàsics de la pell (textura).
  • 2: Informació de receptors tònics profunds (pressió, grandària i forma).
• Cal destacar que els camps receptors de les neurones de SI esdevenen més complexos a mesura que les àrees són més posteriors. Les neurones de 3b presenten camps receptors circulars petits i simples, en canvi, l'àrea 2 té grans camps receptors que poden correspondre a diversos dits.
• Cadascuna de les 4 àrees està organitzada verticalment en columnes i horitzontalment en 6 capes. Cada columna rep aferències de determinats tipus de receptors. Per tant, les columnes processen informació d'una modalitat somàtica específica.
• Les neurones que es localitzen en una mateixa columna constitueixen un mòdul funcional.
• Els mapes somatosensorials són dinàmics, es poden reorganitzar com a conseqüència de l'experiència, l'aprenentatge o la lesió en les zones dels receptors o les vies aferents.

Escorça d'associació unimodal: SII

Es troba situada a l'escorça insular posterior del lòbul parietal.

• Es correspon amb la part inferior de l'àrea 40 de Brodmann.
• Rep aferències principalment de SI d'ambdós hemisferis (bilateral) i envia projeccions a CPP.
• Integra diferents modalitats somestèsiques.
• Té una organització somatotòpica però amb uns mapes somàtics menys precisos que SI, on es representen bilateralment les mans i els dits.
• És important en el reconeixement d'objectes pel tacte (integrant la informació de les dues mans i de diverses submodalitats somàtiques).
• També contribueix al sentit de la posició.

Escorça secundària d'associació polimodal, CPP

• Es troba situada a la circumvolució superior de l'escorça parietal posterior.
• Es correspon amb les regions 5 i 7 de Brodmann.
• Rep i integra informació de diverses modalitats sensorials, així com informació procedent de sistemes motors i d'àrees de processament emocional.
• Es subdivideix en: el lòbul parietal superior d'associació polimodal i el lòbul parietal inferior relacionat amb el processament del llenguatge.
• Identifica i reconeix els objectes en tres dimensions a través del tacte (camps receptors grans i bilaterals).
• Percepció i integració de les relacions espacials (principalment relacionada amb l'hemisferi dret), de la coordinació del cos en l'espai, de la imatge corporal.
• Certa lateralització funcional.

Dolor i analgèsia

Caràcter polifacètic del dolor

El dolor forma part dels sentits somàtics.

• No és només una experiència sensorial, també desperta intenses emocions, però això té diferents components: component sensorial (qualitat discriminativa-sensorial) i component emocional (qualitat afectiva-motivacional).
• La sensació de dolor i el component emocional són útils per a la supervivència de l'individu, ja que actua com un mecanisme d'alarma que detecta situacions possiblement nocives.
• Constitueix, juntament amb el plaer, un dels principals moduladors de la conducta.

Terminals nervioses del dolor: nociceptors

• Els nociceptors són les cèl·lules receptores del dolor. Són terminals nervioses lliures, sense estructura especialitzada com la resta de receptors somàtics.
• Els estímuls que poden activar els nociceptors i provoquen dolor són:
  • Mecànics: pressió excessiva, en especial d'objectes punxeguts.
  • Tèrmics: calor, fred.
  • Químics: pH excessiu, determinats ions, substàncies químiques, etc.
• Després del dany o inflamació del teixit s'alliberen diferents substàncies que actuen sobre els nociceptors, sensibilitzant-los o excitant-los.
• Hi ha diferents tipus de receptors pel dolor que contenen diferents tipus de receptors de membrana, sensibles a diferents estímuls (temperatures i substàncies químiques).
  • VR1: Responen al dolor moderat per calor nociu. Detecten menjars picants, sensacions tèrmiques. Són canals iònics. Transmeten dolor sord a través d'axons petits i no mielinitzats (lents).
  • CMR1: Sensible a temperatures fresques o inferiors a les normals del cos, generen dolor moderat. Transmeten temperatura baixa a través d'axons petits i no mielinitzats (lents).
  • VRL1: Detecta temperatures fins i tot més altes que el VR1 però no és sensible al menjar picant. Sembla estar implicat en el dolor agut. Transmeten informació ràpidament a la medul·la espinal a través d'axons grans i mielinitzats.

Processament cortical del dolor

• Les àrees corticals sensorials somàtiques SI i SII intervenen en el processament dels estímuls dolorosos.
• Localitzen i distingeixen la intensitat dels estímuls.
• Estudis amb neuroimatge han demostrat que els estímuls dolorosos activen altres regions cerebrals: l'escorça insular anterior i l'escorça cingulada anterior. L'escorça insular anterior s'activa selectivament per estímuls nocius, però l'escorça cingulada anterior s'activa tant per estímuls nocius com per no nocius.
• Són molt importants pels components afectius i reactius del dolor.
• Les tècniques de neuroimatge han posat de manifest que aquestes zones no s'activen únicament amb el patiment personal sinó també quan empatitzem amb les altres persones. En canvi, zones com SI o SII, més relacionades amb la qualitat del dolor, no s'activen davant d'aquestes situacions.

Fenomen del membre fantasma

• Reorganització cortical després de l'amputació d'un braç.

Sistemes ascendents i descendents del dolor

• És el sistema que modula el dolor.
• Està localitzat al tronc de l'encèfal.
• El mateix dolor, però també actituds mentals, i diferents pràctiques com l'esport, poden activar el circuit modulador de l'analgèsia.