Escoles i Models de Relacions Públiques: Matrat i Grunig

Escoles de pensament i models de relacions públiques

Escola doctrinal: Conjunt d’investigadors, pensadors o teòrics que se senten vinculats a una disciplina i que comparteixen unes definicions comunes del fenomen, dels problemes, tècniques, mètodes i estratègies. Treballen amb uns interrogants en comú i comparteixen un espai físic.

Lucien Matrat i la doctrina europea

En el context de la post-Segona Guerra Mundial, Matrat es va fixar en dos aspectes fonamentals:

• 1) L’exèrcit dels EUA té oficials de les relacions públiques (RP) que es dediquen a cuidar les relacions amb la premsa i amb els públics europeus.
• 2) Després de la guerra es crea el Pla Marshall, un pla econòmic per a la reconstrucció d’Europa. Com a conseqüència d’aquest pla, es creen delegacions d’aquests altres països que es dediquen a negociar amb els EUA les condicions de les ajudes econòmiques.

Lucien Matrat torna a França i, el 8 d’abril de 1970, realitza una conferència amb un manifest que estableix les bases de la doctrina europea de les relacions públiques.

Eixos del seu pensament

• a) Fonaments antropològics de les RP (dimensió social): Les empreses i organitzacions no són organismes aïllats; formen part d’un entorn i d’una societat en la qual es relacionen amb els seus públics. La relació entre empreses i públics és sistèmica (s’influeixen mútuament). Quan parlem de públics, no parlem d’una massa anònima, sinó de persones que tenen unes necessitats bàsiques, intel·lectuals i morals (informació, comunicació, relació). Necessitem relacionar-nos i comunicar-nos. Les RP han d’atendre aquestes necessitats de les persones. Cal exigir als professionals de les RP un comportament ètic a l’hora de respondre a les necessitats del públic.
• b) Dimensió empresarial: Les RP sovint estan al servei de les empreses. Han de formar part d’una estratègia de gestió a nivell directiu. Matrat reclama que les RP siguin una manera de gestionar les empreses; ho anomena Direcció Participativa per Objectius. Això vol dir que les RP han de contribuir, juntament amb el personal de l’empresa, en la determinació dels objectius de l’organització i el poder.
• c) La confiança com a nucli de les RP: Les RP han de convèncer, però també establir relacions de confiança mútua. Aquesta manera de pensar influirà en l’anomenat Codi d’Atenes, un dels codis deontològics existents en el món professional de les RP. Si no es respecten aquests codis, els professionals poden ser sancionats.

James Grunig i l'Escola de Maryland

James Grunig és el principal teòric de les relacions públiques i autor del llibre Managing Public Relations (1984). Va dur a terme una investigació sobre la pràctica de les RP partint de dues preguntes:

1. Com s’exerceixen les RP? Hi ha diferents maneres?
2. Per què les organitzacions exerceixen les RP d’una manera determinada?

Durant dos anys es va dedicar a entrevistar més de 200 professionals intentant respondre aquestes qüestions. Tot i extreure uns resultats, aquests eren insuficients. Era una "foto de l’actualitat", però com havien estat les RP al llarg de la història? Grunig es va dedicar a investigar figures clau de l’evolució històrica de la disciplina i en va extreure unes conclusions: els 4 Models de Relacions Públiques.

Els quatre models de Grunig

Aquests models resulten de combinar dues variables: la direcció i el resultat de la comunicació. La direcció pot ser unidireccional o bidireccional. El resultat pot ser una situació d’equilibri o de desequilibri amb el públic. Els quatre models són:

• Models unidireccionals: Agent de premsa/publicity i Informació pública.
• Models bidireccionals: Asimètric bidireccional i simètric bidireccional.