Escoles Filosòfiques Hel·lenístiques i Saviesa a Alexandria

Filosofia i Saviesa a l'Època Hel·lenística

Escepticisme

Arístenes va considerar que el discurs racional de la filosofia era resultat d'una ficció lingüística, allunyat de la Realitat i aliè a la vida pràctica, i aconsellava tornar a la natura. Diògenes. Escola escèptica: Pirró. Línia dels sofistes en plantejar la dificultat dels sentits per conèixer la realitat, ja que la percepció només capta l'aparença. Res no es pot afirmar o negar amb seguretat, el Coneixement és font de malestar, mostra els enigmes de la natura humana i no està capacitat per resoldre'ls. Cal callar, mantenir-se en silenci (afàsia), un resultat que s'aconsegueix després de suspendre el judici (ephoké), ja que cap veritat no és accessible. Per arribar a tenir una vida individual feliç, cal evitar tota passió (apatia) i torbació (Ataràxia), cosa que només és possible quan no se sap res.

Estoïcisme

Emparentat amb Epicur, ja que consideren la resistència i l'autocontrol com a vies per calmar l'ànima i aconseguir la felicitat. Zenó de Cítion, fundador. Pòrtic de columnes. Crisip, Epictet i Marc Aureli. Natura com a principi, materialista, unitària i subjecta a ordre. No hi ha res fora i està composta de matèria (cossos) i foc (com Heràclit), principis que formen i transformen les coses que tenen una simpatia que les manté unides. L'ordre i la unitat de la natura són deguts a l'existència d'un logos que regula i organitza, i que constitueix la raó interna que governa el destí de totes les criatures. El logos que recorre la natura és també el punt de partida de l'ètica estoica. L'ésser humà cerca la felicitat i només pot aconseguir-la si viu d'acord amb la natura, accepta el destí fatal que imposa i domina les seves passions amb la raó, que és part del logos. Els humans no podem fer res més davant de l'adversitat que acceptar amb dignitat les coses tal com es presenten.

Epicureisme

Aristip de Cirene: Escola cirenaica. Pensament hedonista que defensava el plaer com a objectiu per obtenir felicitat, un plaer a aconseguir amb la finalitat d'omplir la inquietud produïda pel desig. Epicur, Jardí d'Epicur. Objectiu: Aconseguir la tranquil·litat o ataràxia i obtenir el plaer com a equilibri i harmonia vital i intel·lectual d'acord amb la natura. L'acció humana, com l'ètica, està en perfecta sintonia amb la forma d'entendre el coneixement (canònica) i la natura (física) des d'una versió materialista que s'aparta de Plató i Aristòtil.

Ciència a Alexandria

El Museu i els estudis

Creació del Museu, la casa de les muses, que havien d'inspirar a savis procedents d'arreu, primer centre d'estudis.

Àrees de coneixement

• Matemàtiques: Deixen de banda el caràcter màgic i místic d'estil Pitagòric i Platònic per ser un coneixement autònom.
• Astronomia: Va deixar el model d'Aristòtil i es va descriure els moviments de la Terra i la teoria heliocèntrica (Aristarc de Samos).
• Arquimedes: Treballs matemàtics sobre geometria, la física, la palanca.
• Medicina: Com a ciència per dissecció de cadàvers i tractament de malalties (Heròfil).

Filosofia i Religió

La unió mística i el judaisme

Idea central de les religions: unió mística amb Déu com a salvació dels humans. La religió amb més pes que va conviure amb el pensament filosòfic hel·lenístic va ser el judaisme, ja que com a conseqüència de la diàspora a la ciutat d'Alexandria hi vivien molts jueus.

Idees fonamentals del judaisme

• Temps històric i lineal: Consciència d'un temps històric i lineal enfront del temps cíclic propi del pensament grec, que té el seu origen en la creació del món per part de Déu i que veurà el seu final quan tingui lloc l'arribada del Messies, promesa de salvació.
• La idea de pecat: Es presenta a la Bíblia des del començament (Adam i Eva) fins al final (judici final) i que és l'origen de la desgràcia del poble jueu (càstig diví, pèrdua del seu amor), el qual la va assumir en forma de sentiment de culpa.

Filó d'Alexandria i la fusió

Filó d'Alexandria constitueix el primer intent de fusionar filosofia i teologia, que serà la clau del pensament cristià a través de l'escola d'Alexandria i dels pares de l'Església, exemples de l'esforç per crear una teologia sistemàtica i racional.