Escoles de la filosofia del Renaixement i les virtuts del príncep segons Maquiavel

Escoles de la filosofia del Renaixement amb autors importants

Escolàstica RNX: JL Vives, Tomas de Vitoria.

Utopisme: F. Bacon, Tomás Campanella, Tomás Moro.

Platonisme RNX o nova acadèmia: Pletó, Besarió, M. Ficino, Juan Pico de la Mirandola

Aristotelisme RNX: Juan de Trebisonda, Pomponazzi i Cremonino.

Estoïcisme RNX: J. Lipsio

Epicureisme RNX: L. Ualla

Escepticisme RNX: M de Montaigne, P. Charrón, F. Sanchez

Quines són les virtuts del príncep segons Maquiavel?

Maquiavel separa la política de l'ètica i funda la política moderna.

El maquiavelisme polític es basa amb la màxima: “El fi justifica els mitjans”

Aconseguir el poder sense cap tipus d’escrúpol, per qualsevol mitjà és l’objectiu del príncep.

El príncep ha de tenir virtuts polítiques i no ha de ser un cavaller cristià (virtuts morals).

El príncep és la seva obra més important descriu els mecanismes per aconseguir el poder i conservar el César Borgia. És un exemple del seu temps.

Les virtuts del príncep tenen que veure en dos principis del poder polític

• La Virtu: Ha de tenir capacitat i perícia per afrontar els esdeveniments que succeeixen en la seva societat. I ha de tenir clar que el poder no
• Fortuna: Allò inevitable que fa perdre el poder.

Virtuts:

• Inventar un enemic exterior
• Ha d'utilitzar la religió perquè a través d'ella pot manipular la gent
• Seguir una estratègia: Ha de tenir humanitat, sagacitat (intel·ligent en negociar), fermesa, determinació (tenir valentia) i diplomàcia (tractar bé a l'enemic).

AMBICIÓ

Què és l'Antropomorfisme?

És la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans. Aquestes realitats poden ser déus o elements naturals com animals, estrelles o plantes, muntanyes, rius, arbres. Es pot entendre en dos sentits: des d'un punt de vista físic, quan apreciem formes humanes en elements naturals (una arrel, un núvol...), o en sentit mental, quan atribuïm característiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar, a determinats elements no humans (com passa als dibuixos animats).

Qui va ser Michel de Montaigne?

• Gran filòsof i fundador de l'escepticisme renaixentista
• Mestre del pensament: el savi dubte
• La raó té febleses i mancances i el coneixement humà és dubtós, cal ser prudent, tolerant i respectuós al llarg de la vida.
• La seva obra Assaigs parla de les coses de la vida humana: mort, família, propietat, amor, diners i política.

Francis Bacon i la ciència moderna

Francis Bacon es va proposar reorganitzar el mètode científic. Contagiat pel sentiment de canvi i de progrés de la seva època, va apostar per un tipus de ciència pràctica i útil.

Bacon va voler dirigir la ciència del coneixement vers allò que és observable i utilitzable, la naturalesa real tal com la coneixem, en totes les seves manifestacions. Aquest tipus d'aproximació a la realitat no estava especialment potenciat pel mètode aristotèlic, predominant de l'època, que pretenia conèixer i definir les essències dels objectes.

Bacon considerava que la tradició culta contemporània era estèril perquè havia perdut el contacte amb l'experiència i que la tradició artesanal, que basava el seu coneixement en l'experiència, estava mancada dels mètodes de registre adequats. Bacon va proposar el mètode experimental-inductiu.

Per a Bacon, un científic ha de ser, per damunt de tot, escèptic i no acceptar explicacions que no es puguin demostrar mitjançant l'experiència sensible