Les Escoles de Filosofia del Renaixement: Corrents i Pensadors

Les Escoles de Filosofia del Renaixement

Dins el Renaixement trobem les següents escoles de pensament:

Platonisme: Ficino, Mirandola, Plató

Moviment intel·lectual influenciat pel cristianisme i el judaisme. El seu principal representant va ser Plotí. El platonisme és el nom que rep la filosofia de Plató o de l'Acadèmia. El concepte central del platonisme és la Teoria de les Idees: els arquetips transcendents, perfectes, de les quals els objectes reals són còpies imperfectes. La forma més alta és la Idea de Déu, la font de totes les altres idees, que poden ser conegudes per la raó.

Humanisme: Erasme, More, Vives i Montaigne

Moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia i que es va expandir per Europa. El vessant cultural de l'humanisme va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.

Naturalisme: Paracels, Bruno, Telesio i Campanella

Moviment que es va donar en la literatura i en menor mesura en les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola. Pretén agafar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut en les obres artístiques: classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat. Inclou un enfocament científic de la creació, segons el qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament. L'ideal no és la bellesa, sinó l'adequació a la realitat. Es presta atenció a la medicina, a la filosofia i a les reformes polítiques. Apareixen persones reals i els fets són bastant contemporanis al moment de l'escriptura.

Reforma Protestant: Luter i Calví

Moviment reformador de l’Església, encapçalat per Luter, s’insereix en una doble relació, alhora d’afirmació i de negació, dins del Renaixement. Alhora que afirma el valor de la individualitat humana, en nega l’autosuficiència. La Reforma suposa un enfrontament amb el paganisme, amb el vitalisme natural del Renaixement i amb la presumpció i l’autosuficiència de l’home renaixentista.

Nova Ciència: Copèrnic, Kepler i Galileu

Filosofia Política: Maquiavel, Bodin i Grotius

Branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus. S'acostuma a considerar part integrant de l'ètica aplicada. A l'antiguitat clàssica incloïa filosofia sobre la natura i el món físic i es basava a definir el paper de l'individu en la societat, així com la forma idònia de govern.