Escoles Clàssiques de la Psicologia: Orígens i Teories

1.5. Naixement de la Psicologia

Estructuralisme (W. Wundt)

Wilhelm Wundt, fisiòleg alemany, va crear el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig. El seu objecte d'estudi eren els continguts de la ment: sensacions, sentiments i imatges, considerats elements simples. Utilitzava com a mètodes d'estudi la introspecció (autoreflexió de l'observador sobre les seves experiències conscients) i l'experimentació. Va investigar la psicofisiologia de la sensació, la percepció i la descripció de la consciència sensorial. La pregunta clau era: Què és pensar?. Els temes d'estudi incloïen la psicofisiologia de la sensació, la relació psicofísica entre estímuls i respostes (E-R), i la descripció de la consciència sensorial.

Funcionalisme (W. James)

William James va criticar Wundt per centrar-se en l'estructura mental en lloc de les funcions adaptatives de la ment. Argumentava que no podem observar la ment directament, sinó els comportaments. Els funcionalistes analitzen com funcionen els processos mentals, com ara el pensament, per satisfer les necessitats humanes. La pregunta clau era: Per a què serveix?. El punt central és l'acció o comportament. James va estudiar les sensacions produïdes per la percepció dels estímuls externs i la utilitat dels grups en la investigació psicològica. L'objecte d'estudi són els mecanismes de la ment per adaptar-se, incloent-hi les emocions, l'interès per les observacions objectives i el sistema nerviós com una màquina que converteix estímuls en respostes.

La Psicologia de la Gestalt

Aquesta escola rebutja l'enfocament de Wundt, considerant-lo insuficient per a l'estudi de la percepció. La Gestalt sosté que "el tot és més que la suma de les parts", és a dir, que percebem totalitats, no elements aïllats.

2. Teories Clàssiques de la Psicologia

La psicologia no és una ciència unificada.

2.1. Psicoanàlisi (Freud)

Sigmund Freud va estudiar les neuropatologies, com la histèria i la neurosi, i va afirmar que tenien un origen psicològic. Es va oposar a la consideració racional de la ment humana, admetent la realitat de l'inconscient i defensant que la personalitat està determinada pels instints biològics. L'afirmació de l'existència d'una dimensió irracional en l'home, l'inconscient, va ser clau. L'inconscient, segons Freud, constitueix els processos fonamentals del psiquisme, està determinat pels instints i aflora al conscient de forma disfressada (lapsus, actes fallits, somnis). La psicoanàlisi és mentalista: a través de la ment es pot explicar la personalitat, les malalties, etc. Utilitza la introspecció, l'associació lliure d'idees i la interpretació dels somnis com a mètodes terapèutics. És tant una teoria com una psicoteràpia.

2.2. Conductisme (Watson)

John B. Watson va publicar el manifest fundacional "La psicologia des del punt de vista del conductista". Rebutja la introspecció i proposa una psicologia sense apel·lar a la ment ni a la fisiologia. L'objecte d'estudi és la conducta: descobrir-la, predir-la i controlar-la. Els elements de la conducta són els estímuls i les respostes (E-R), observables i quantificables. Watson creia que l'home és la suma dels condicionaments apresos i negava l'existència de caràcters innats. Considerava la psicologia com una ciència natural i estudiava tant la conducta animal com la humana.

Reflexologia (Ivan Pavlov)

Ivan Pavlov és el creador del condicionament clàssic i del concepte de reflex condicionat. Nega l'existència de caràcters innats. Va desenvolupar la teoria de l'aprenentatge basada en el reflex immediat i considerava que l'activitat psíquica era, en realitat, activitat nerviosa superior.

Conductisme Radical (Burrhus Frederic Skinner)

A la seva obra "La conducta dels organismes", B. F. Skinner va introduir el concepte de reforçament com a element clau en la determinació de la conducta. Va desenvolupar el condicionament operant, una tècnica d'aprenentatge basada en les conseqüències de les accions.