L'Escola de la República: Reptes i Característiques Actuals

Com era l’escola de la República? Quin reptes tenim en l’actualitat?

L’escola de la República (1931-1939) va ser un model educatiu amb un enfocament innovador i modernitzador que va buscar transformar l’educació a Espanya. Els seus principals trets van ser:

• Educació laica i gratuïta: Es va establir una educació pública, universal, gratuïta i laica, amb la intenció de promoure la igualtat d’oportunitats i trencar amb la influència de l’Església en l’educació.
• Mètodes actius i moderns: Es va promoure un model pedagògic més participatiu, amb metodologies innovadores com l’aprenentatge per descobriment, el treball en grup i l’educació integral que incloïa l’aspecte emocional i social dels alumnes.
• Coeducació: Es va establir la coeducació, és a dir, la convivència i l’ensenyament conjunt de nens i nenes, trencant amb la segregació de gèneres.
• Educació per a tots: S’hi va donar molta importància a l’educació per a les classes populars, amb l’objectiu d’afavorir la inclusió i reduir les desigualtats socials.

Reptes en l’actualitat:

• Desigualtats socials i econòmiques: Encara hi ha desigualtats d’accés a l’educació de qualitat, sobretot en zones desfavorides. Això implica que molts alumnes no tenen les mateixes oportunitats per desenvolupar-se acadèmicament.
• Adaptació als canvis tecnològics: L’evolució de les tecnologies ha canviat la manera d’ensenyar i aprendre, i els centres educatius han de ser capaços d’integrar aquestes eines de manera efectiva.
• Educació inclusiva: Encara existeixen barreres per garantir una educació inclusiva per a tots els alumnes, especialment per aquells amb necessitats educatives especials o que provenen de contextos socials i culturals diversos.
• Desenvolupament de l’educació emocional: Encara queda molta feina per fer en l’àmbit de l’educació emocional, per ajudar els alumnes a gestionar les seves emocions i relacions socials.
• Formació contínua del professorat: Els mestres necessiten formació constant per adaptar-se a les noves metodologies, a les tecnologies educatives i a les necessitats canviants dels alumnes.

Característiques de l'escola nova i dos referents amb gran impacte:

• Enfocament centrat en l'infant: L'educació es fonamenta en les necessitats, interessos i ritmes individuals dels infants. Els mestres actuen com a guies que acompanyen el procés d'aprenentatge.
• Aprenentatge actiu i experiencial: Els alumnes aprenen mitjançant l'experimentació, la investigació i la resolució de problemes reals, en lloc de només memoritzar continguts teòrics.
• Educació emocional i social: Es dóna molta importància al benestar emocional dels infants i al desenvolupament de les seves habilitats socials, fomentant un entorn de confiança i respecte.
• Respecte per la llibertat i l'autonomia: Els infants tenen llibertat per explorar i decidir sobre el seu propi aprenentatge, dins d’un marc de guia i estructura que els ajudi a créixer.
• Metodologies innovadores: Es prioritzen metodologies com l'aprenentatge basat en projectes, l'ús de materials específics per a l'exploració i la creació d’entorns d'aprenentatge estimulants.

Dos referents amb gran impacte:

• Maria Montessori: Va ser una pedagoga italiana que va crear el mètode Montessori, una metodologia que es basa en el respecte pel ritme i les necessitats individuals de cada nen. El seu enfocament se centra en l'autonomia de l'infant, la creació d'espais d'aprenentatge on l'infant pugui explorar i aprendre de manera independent. Aquest mètode ha tingut un gran impacte en l'educació infantil arreu del món, promovent un model que respecta la llibertat i l'autonomia de l'infant dins d’un marc educatiu estructurat.
• Célestin Freinet: Va ser un pedagog francès que va promoure l’educació activa i el treball cooperatiu entre els infants. El seu mètode es basa en l’aprenentatge a través de l’experimentació, la reflexió i la cooperació, i va defensar la importància de la creació de materials didàctics que els nens mateixos poguessin elaborar. Aquest enfocament va tenir un gran impacte en la renovació de l'educació i va influir en molts mestres que buscaven una educació més dinàmica i participativa.

Comparació entre l'escola tradicional i l'escola nova:

• Enfocament pedagògic: L’escola tradicional es basa en un model on el mestre és el protagonista i l’alumne té un paper passiu, mentre que en l’escola nova l’alumne és el centre del procés d’aprenentatge, amb un enfocament actiu i participatiu.
• Metodologia: L’escola tradicional utilitza mètodes expositius i memorització, mentre que l’escola nova promou l’aprenentatge basat en projectes, la cooperació i la creativitat, buscant que l’alumne sigui protagonista del seu aprenentatge.
• Avaluació: En l’escola tradicional, l’avaluació es fa mitjançant exàmens i proves individuals. En canvi, en l’escola nova, l’avaluació és contínua, centrada en el procés i el desenvolupament global de l’alumne.
• Enfocament social i emocional: L’escola tradicional presta menys atenció a les emocions i les relacions socials, mentre que l’escola nova promou el benestar emocional i el desenvolupament de les habilitats socials de l’alumne.
• Espai d’aprenentatge: L’escola tradicional té aules més rígides i estructurades, mentre que l’escola nova busca espais flexibles i adaptats a les necessitats dels alumnes.

Característiques de l'educació durant la Segona República:

• Laïcitat: Separació de l’educació i la religió, eliminant la influència de l’Església a les escoles.
• Coeducació: Nens i nenes estudiaven junts, promovent la igualtat de gènere.
• Universalització: Es va garantir l’accés a l’educació per a tots els infants, especialment a les zones rurals.
• Metodologies actives: Inspirades en l’Escola Nova, es va eliminar la memorització i es va potenciar el pensament crític i l’aprenentatge basat en l’experimentació.
• Renovació pedagògica: Formació de mestres basada en els principis de Montessori, Decroly, Freinet i altres pedagogs innovadors.

Dos referents amb gran impacte:

• Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909): Va fundar l’Escola Moderna, un model d’ensenyament laic i racionalista basat en el pensament crític i la llibertat de l’alumne. Defensava una educació mixta, sense càstigs i allunyada del dogmatisme religiós i polític. Malgrat ser executat abans de la República, les seves idees van influir profundament en la renovació educativa republicana.
• Rosa Sensat (1873-1961): Pedagoga catalana i defensora de l’educació activa i en contacte amb la natura. Va impulsar la formació de mestres i la renovació educativa a Catalunya, basant-se en metodologies innovadores com el treball per projectes i l’aprenentatge vivencial. El seu llegat va continuar després de la República, amb la creació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.