Escola de Palo Alto, Reich i Relativisme Lingüístic: Models Psicològics

Escola de Palo Alto: Teràpies Sistèmiques

L'Escola de Palo Alto està formada per un grup de psiquiatres, antropòlegs i psicòlegs del segle XX, considerats els iniciadors de les teràpies sistèmiques.

Des de la teràpia sistèmica, s'entén que els problemes psicològics d'una persona no depenen només d'ella, sinó de les relacions que manté amb el seu entorn, especialment la família. Per això, el tractament no se centra només en la persona amb el símptoma, sinó en tot el sistema familiar. La "malaltia" no està només en el malalt.

Aquests autors donen molta importància a la comunicació dins la família, tant verbal com no verbal.

Comunicació Paradoxal i Doble Víncle

Un concepte clau és el de comunicació paradoxal, que es dona quan hi ha contradicció entre el que es diu amb paraules i el que es transmet amb el to de veu, els gestos o l'actitud. Per exemple, dir "t'estimo" amb un to fred i distant.

Si aquest tipus de comunicació es repeteix de manera constant, sobretot en infants, pot generar confusió i afectar el desenvolupament psicològic. Quan aquesta situació es manté en el temps i en relacions importants, pot donar lloc al doble vincle comunicatiu, que segons aquests autors pot contribuir a l'aparició de trastorns mentals, com alguns tipus d'esquizofrènia.

W. Reich: Cos i Emocions

Wilhelm Reich va ser metge i psicoanalista, considerat un antecedent de la bioenergètica i de la teràpia Gestalt.

El Cos com a Registre de l'Inconscient

Segons Reich, el cos expressa l'inconscient. Els traumes viscuts, sobretot durant la infància, poden quedar registrats en el cos, per exemple en la postura, la manera de moure's o d'expressar-se.

Quan els conflictes emocionals són intensos i es mantenen en el temps, la persona pot crear armadures musculars, és a dir, tensions corporals que serveixen per reprimir emocions i impulsos per poder sobreviure. Aquestes armadures poden provocar problemes físics (respiració, esquena, diafragma) i emocionals.

Anàlisi del Caràcter

Mitjançant la tècnica de l'anàlisi del caràcter, Reich estudia com l'estructura corporal reflecteix conflictes emocionals i mecanismes de defensa desenvolupats al llarg de la vida, com la necessitat de contenció, protecció o inhibició de la ràbia i la frustració.

Cal tenir en compte el context de l'època: el càstig corporal als infants era habitual. Per això, Reich parla d'una plaga emocional, és a dir, un dany social que deixa marques en el cos i la ment. Segons ell, l'origen de molts trastorns mentals és social, ja que els infants deixen de ser espontanis quan se'ls impedeix expressar emocions i moviments.

Relació entre Llenguatge i Pensament

Benjamin Lee Whorf: Determinisme Lingüístic

Benjamin Lee Whorf defensa una visió molt forta de la relació entre llenguatge i pensament. Segons ell, la llengua que parla una persona determina la manera com pensa i com entén la realitat. Això significa que el llenguatge no és només una eina per comunicar el que pensem, sinó que marca els límits del pensament.

Per a Whorf, si una llengua no té paraules o estructures per expressar una idea, els seus parlants tindran dificultats per pensar-la. Així, persones que parlen llengües diferents poden tenir maneres molt diferents de veure el món. Whorf va utilitzar exemples de llengües com la hopi per afirmar que els seus parlants conceben el temps d'una manera diferent de la nostra. Tot i que aquestes idees van ser molt influents, avui dia es consideren exagerades i el determinisme lingüístic fort no està acceptat científicament.

Edward Sapir: Relativisme Lingüístic

Edward Sapir proposa una visió més moderada del paper del llenguatge. Segons Sapir, la llengua forma part de la cultura i està estretament relacionada amb la manera com una societat entén el món.

Influència vs. Determinació

El llenguatge no determina el pensament, però sí que hi influeix, perquè les paraules i categories d'una llengua ajuden a organitzar l'experiència i a donar importància a alguns aspectes de la realitat. Això fa que certes maneres de pensar siguen més habituals o més fàcils dins d'una llengua concreta.

Tot i això, Sapir defensa que les persones poden percebre i pensar coses encara que la seua llengua no les destaque especialment. Aquesta postura es coneix com a relativisme lingüístic feble i és la que s'accepta majoritàriament avui dia.

Proxèmia: L'Ús de l'Espai

La proxèmia estudia com utilitzem l'espai quan ens relacionem amb altres persones. Els aspectes clau inclouen:

• Ecologia dels grups: Fa referència a com l'organització física (com ara la distribució dels seients) reflecteix o crea estatus, i com canvia segons si el grup és formal o informal.
• Distància conversacional: És la nostra "bombolla" d'espai personal. Quan algú la traspassa, pot generar incomoditat. Aquesta distància varia segons la cultura, el gènere, l'estatus o la relació entre les persones.
• Territorialitat: Són les formes en què marquem el nostre espai (per exemple, deixar la jaqueta en una cadira per indicar que és "nostra").