Escola Nova: Pensament, Principis i Realitzacions Innovadores

El Moviment de l'Escola Nova: Pensament i Innovació

El moviment de l’Escola Nova és un:

• Moviment educatiu ampli i heterogeni sorgit a Europa i als Estats Units a finals del segle XIX (a partir de 1889) i als inicis del XX.
• Suposà la renovació definitiva de molts aspectes de la pedagogia que fins aleshores s'havia posat en pràctica: l'“escola tradicional”.
• No es tracta, per tant, d'una sola escola o d'un sol mètode, sinó d'un conjunt de principis encaminats a revisar i transformar les formes anteriors d'educació.
• Els principis teòrics de l’Escola Nova dugueren com a conseqüència el plantejament de nous mètodes didàctics de caire molt divers.
• Als Estats Units, el moviment de l’Escola Nova es denominà Escola Progressiva/Progressista i fou representat per John Dewey, que proposà una nova filosofia que qüestionava la teoria de coneixement imperant fins aleshores.
• A Europa, no podem parlar d’un sol exponent. En ambdós casos, el moviment adquirí molta rellevància i derivà en canvis importants a nivell pedagògic.

L'Escola Nova es caracteritza per la voluntat d’adequar l’educació als moments socials de l’infant i per una educació centrada en l’infant (pedocentrisme).

Crítiques al Model Tradicional (Magistrocentrisme)

Els principals trets contra els quals l'Escola Nova volia lluitar eren, bàsicament:

• El paper central del mestre (magistrocentrisme).
• La disciplina, que donava al mestre el poder.
• El programa, que, juntament amb el mestre, ocupava un lloc central en el procés educatiu.

Així, s’obviaven els interessos, les capacitats i l’evolució psicològica del nen (logocentrisme = centrat en el programa escolar). L'Escola Nova defensa una educació centrada en l’infant i no en el programa escolar, ja que aquest no tenia en compte les necessitats reals de l’infant.

Antecedents i Influències Clau de l'Escola Nova

• Jean-Jacques Rousseau, que fou el primer a sistematitzar en una obra una teoria pedagògica crítica amb l'escola tradicional i a proposar una concepció diferent de nen.
• J.H. Pestalozzi i F. Fröbel, que proposaren noves metodologies basades en l'activitat del nen, sempre en contacte directe amb la natura i els objectes.
• L. Tolstoi, que aportà valuoses idees i pràctiques pedagògiques. Va pretendre acostar l’educació als fills dels pagesos de la seva finca. Defensa que l’educació parteix de l’interès de l’infant i rebutja l’autoritarisme en educació.
• A Espanya, l’antecedent per excel·lència de l’Escola Nova fou la Institució Lliure d'Ensenyament, dirigida per Francisco Giner de los Ríos.

Els Inicis del Moviment: L'Experiència d'Abbotsholme

• Primeres Escoles Noves a Anglaterra, França, Suïssa, Polònia i Hongria.
• La primera experiència fou la d'Abbotsholme, a Anglaterra, iniciada l'any 1889 per l'educador Cecil Reddie.

Principis de l'Escola d'Abbotsholme

• No havia de ser un medi separat de la vida, sinó un petit món real i pràctic, que facilités al nen el contacte amb la natura i les coses reals.
• No havia d'ensenyar només teoria, sinó també la pràctica. Les dues havien d'estar unides, tal com esdevé a la vida real.
• Havia de ser un internat que reproduís la vida de la llar. Aquesta havia d’assolir una disciplina molt relaxada.
• Havia d’estimular els alumnes a superar-se a si mateixos, no a competir amb els altres.

D’aquesta manera es preparava el nen per a la vida real.

• Aquesta escola va tenir gran influència dins i fora d’Anglaterra, i per això se la va considerar el punt de partida del moviment de l’Escola Nova. Escoles com aquesta s’estengueren ràpidament per Anglaterra i França.

(La creació de les noves escoles suposava una crítica a l’escola tradicional per no estar ambientada en l’infant).

Factors Socials i Científics que Impulsaren el Moviment

Diversos avanços a nivell científic i a nivell social donaren sentit al moviment de l'Escola Nova:

• La institucionalització de l'escola i, en conseqüència, l'expansió de l'ensenyament primari a capes socials que tradicionalment no accedien a la instrucció.
• Això produí la diversificació de l'alumnat: nens de diferents procedències socials, de diferents estats de salut, amb diferents aptituds i ritmes d'aprenentatge.
• Com a conseqüència d’aquest fet, es comença a constatar que un sol mètode no era vàlid per a tothom.
• Com a conseqüència d’aquesta diversificació, es produí un creixent interès en la recerca biològica i psicològica de tot el que estava relacionat amb l’infant.
• L’aplicació del treball industrial, que generà importants transformacions laborals i aplicacions tecnològiques que exigien una major preparació en els treballadors.

Difusió Internacional de les Idees de l'Escola Nova

• Per a coordinar aquesta tasca es creà a Ginebra (Suïssa), l'any 1899, l'Oficina Internacional de les Escoles Noves, dirigida per Adolphe Ferrière.

Funcions de l'Oficina Internacional

• Recollir un llistat de les institucions d'aquest moviment.
• Publicar revistes amb informació sobre l'educació nova: The New Era, Pour l'Ere Nouvelle, Das Werdende Zeitalter, Revista de Pedagogia.
• Vetllar pel perfeccionament dels mètodes.

• El 1906, Édouard Claparède creà un seminari de Psicologia pedagògica al laboratori de Psicologia de la Universitat de Ginebra.
• A partir d’aquesta experiència, l’any 1912 es creà l’Institut de Ciències de l’Educació J.J. Rousseau; d’aquesta manera Ginebra es convertí en l’epicentre de la difusió de les idees de l’Escola Nova.
• A Espanya, les idees de l'Escola Nova es varen difondre a través de la Revista de Pedagogía, fundada l'any 1922 i dirigida pel pedagog Lorenzo Luzuriaga, deixeble de la Institució Lliure d'Ensenyament.
• Luzuriaga participà activament en la política educativa de la Segona República, que advocà per una escola única, activa, pública i laica.
• La Lliga Internacional per a l’Educació Nova (Calais, 1921) formulà els principis del moviment i consensuà els 30 principis que havia de tenir una institució per a ser considerada una Escola Nova (d’aquests principis se n'havien de complir almenys 20 dels 30).
• El moviment de l’Escola Nova va viure un important auge al finalitzar la Primera Guerra Mundial (1914 – 1917), moment en què l’educació va ser considerada com a instrument de pau.

L'objectiu era formar per a la cooperació i per a la solidaritat (necessitat que l’educació fomentés la cooperació i la solidaritat).

Els 30 Principis Fonamentals de l'Escola Nova

Organització General

• L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica que es proposa servir d'orientació a les escoles oficials.
• És un internat, amb una atmosfera tan familiar com sigui possible.
• Està situada al camp.
• L'educació s'imparteix en pavellons a grups de 10 a 15 alumnes.
• Es duu a terme la coeducació de sexes.
• L’Escola Nova ha de tenir com a mínim una hora i mitja diària de treballs manuals.
• Fusteria i cria d’animals.
• Possibilitat de treballs lliures.
• Educació Física (E.F.) amb gimnàstica natural.
• Les excursions al camp són imprescindibles, així com els viatges i els campaments.

Formació Intel·lectual

• Desenvolupar el judici més que la memòria.
• Especialització, primer espontània i després sistematitzada en un sentit professional.
• L'ensenyament està basat sobre fets i experiències.
• L'ensenyament està basat en l'activitat personal del nen.
• Consideració dels interessos espontanis del nen.
• El treball individual consisteix en una investigació.
• El treball col·lectiu per grups.
• L’ensenyament es limita al matí.
• Només es tracten una o dues matèries per dia; la varietat sorgirà del mode d’ensenyar-les.
• Es tracten poques matèries per mes i per trimestre, adoptant horaris individuals i agrupant les matèries segons l’avanç dels nens.

S’ha de treballar principalment en centres d’interès, fomentant un ensenyament més globalitzat.

Formació Moral

• L'educació moral es duu a terme per dins i per fora, és a dir, mitjançant la pràctica gradual del sentit crític i de la llibertat.
• El sistema representatiu democràtic s'aplica per a l'organització administrativa i disciplinària.
• No s’apliquen recompenses o sancions positives més que com a motius per a desenvolupar la iniciativa.
• Els càstigs i sancions negatives consisteixen a posar l’alumne en condicions d’assolir millor el fi considerat com a bo.
• Autoemulació.
• Atmosfera agradable i acollidora.
• Música col·lectiva, que inclou l’uníson i l’orquestra.
• Educació de la consciència moral mitjançant relats i lectures moralitzadores.
• Actitud religiosa sense sectorismes i pràctica de la neutralitat confessional.
• (Principi afegit posteriorment): L’Escola Nova prepara el futur dels nens.

Etapes Clau del Desenvolupament del Moviment (1889-1918+)

• Primer moment (1889-1900): Creació de les primeres escoles noves a Europa i Amèrica. El moviment es troba centrat en realitzacions pràctiques, assaigs i experiències, més que en la formació de teories.
• Segon moment (1900-1907): Formulació de les noves idees educatives, unint teoria i pràctica: Dewey (pragmatisme) i Kerschensteiner (escola del treball). Es difonen els primers mètodes educatius.
• Quart moment (a partir de 1918): Difusió i consolidació de les idees i mètodes de l’Escola Nova a través de la Lliga Internacional per a l’Educació Nova. Es duen a la pràctica les idees de l’educació nova a partir de les grans reformes escolars.

En aquesta darrera etapa es consolida finalment el moviment i es creen els 30 principis.

Trets Fonamentals i Pedagògics de l'Escola Nova

Escola Centrada en el Nen (Pedocentrisme)

• S'adopta el pedocentrisme.
• Aquesta nova concepció del nen, heretada de la teoria rousseauniana, es reafirma gràcies a les primeres investigacions psicològiques del nen.

Escola Activa

• La idea d’activitat suposa una nova concepció de l’aprenentatge, en què aquest és considerat com un procés d’adquisició individual.
• L’aprenentatge es realitza a través de l’observació, la investigació, el treball, etc.
• L’educació ha de proporcionar l’activitat espontània de l’alumne.
• En aquest sentit, adquireix suma importància la idea de llibertat (a partir de la pròpia investigació de l’infant).

Canvis en la Relació Mestre-Alumne

• Se substitueix la relació de poder/submissió d'abans i el mestre es transforma en un guia, un motivador.

Escola Vitalista

• S'incorporen temes de la vida quotidiana a l'aula, modificant els antics continguts.
• L’escola no ha de ser una preparació per a la vida, sinó la vida mateixa.
• Adquireixen importància les sortides de l’escola i el contacte amb la natura, i es rebutgen els llibres com a fonts primàries d’aprenentatge.

Escola Centrada en la Comunitat

• Es fomenta una nova dinàmica entre els alumnes, basada en la solidaritat i la cooperació.
• S’inicien diverses fórmules de treball col·lectiu (molta importància al treball col·lectiu).

L'Escola Progressista als Estats Units (John Dewey)

• Als Estats Units, l'Escola Nova fou coneguda amb el terme d'Escola Progressista.
• Corrent de crítica a l'escola tradicional nord-americana; a diferència dels europeus, els educadors nord-americans, a finals del segle XIX, començaren a qüestionar la teoria del coneixement.

Ambdós moviments (europeu i americà) critiquen les formes de l’Escola tradicional.

• El moviment progressista americà va tenir un marcat contingut de reforma social, criticant les limitacions de la democràcia i de l’economia del moment.
• El principal ideòleg fou John Dewey, sobretot per la seva experiència duta a terme a l’Escola Laboratori o “Escola Dewey” a la Universitat de Chicago.

L'Associació de l'Escola Progressista i els seus Objectius

Objectius per a millorar l'escola elemental:

• Llibertat per desenvolupar-se naturalment.
• L'interès ha de ser el motiu de treball.
• El mestre és un guia, no un mestre de tasca.
• Estudi científic de l'evolució del nen.
• Major adaptació a tot el que afecta al desenvolupament del nen.
• Cooperació entre l'escola i la llar.
• L'Escola Progressista, líder del moviment d'educació.

• Publicació trimestral Educació Progressiva, que introduí als Estats Units també les experiències d’Escola Nova que en aquells moments es desenvolupaven a Europa.
• L’Associació finalment es convertí en la secció d’Estats Units de la Lliga Internacional per a l’Educació Nova.
• El moviment progressiu, tot i que durant les primeres tres dècades del segle XX arribà a imposar-se, després de la Segona Guerra Mundial va anar perdent força i arribà a la seva fi.