Escola de Mannheim, Forma Sonata i Concert Clàssic

Escola de Mannheim

Associada al Príncep Carl Theodor.

• Absència de baix continu.
• Ús del crescendo orquestral.
• Ús del decrescendo orquestral.

(Nota històrica: Jean-Baptiste Lully va morir d'una infecció causada per un cop de bastó amb què marcava el compàs a terra).

Compositor Principal

Johann Stamitz, director de l'orquestra de Mannheim.

Innovacions

• Introducció sistemàtica del crescendo i decrescendo en la dinàmica orquestral.
• Incorporació de nous instruments a l'orquestra, especialment el clarinet.

Compositors Rellevants de l'Època

Joseph Haydn

Va ser considerat un servent durant gran part de la seva vida i ho va acceptar. Fins i tot quan se li va donar llibertat per marxar a Anglaterra, va vestir l'uniforme de servent en tots els seus concerts.

Wolfgang Amadeus Mozart

Va ser el primer compositor destacat que va dimitir del seu càrrec com a servent del príncep-arquebisbe de Salzburg per intentar guanyar-se la vida com a compositor independent a Viena. Al principi li va anar bé, però amb el pas dels anys es va anar arruïnant, va morir completament endeutat i va ser enterrat en una fossa comuna.

Ludwig van Beethoven

Mai va ser servent de ningú i va poder viure tota la seva vida com a músic independent, marcant un canvi en la consideració social del compositor.

Forma Allegro de Sonata

Estructura Dramàtica (Analogia)

• Introducció
• Nus
• Desenllaç

Estructura Musical

1. Exposició: Presentació del material temàtic.
   • Introducció (opcional, sovint lenta)
   • Tema A (tònica): Generalment més enèrgic, rítmic.
   • Pont (transició modulant)
   • Tema B (dominant o relatiu major): Sovint més líric, melòdic.
   • Codetta (petita coda que tanca l'exposició)
2. Desenvolupament: L'autor explora, fragmenta i transforma els temes A i B, modulant a diverses tonalitats per crear tensió.
3. Reexposició: Repetició dels temes de l'exposició, però normalment ambdós en la tònica principal.
   • Tema A (tònica)
   • Pont (modificat per no modular o per conduir a la tònica)
   • Tema B (tònica)
4. Coda: Secció final conclusiva, que reafirma la tònica.

El Concert

Terme provinent de l'italià concertare (dialogar, acordar). És una forma musical basada en el diàleg entre un solista (o un grup reduït de solistes) i una orquestra.

Tipus de Concert

1. Concert solista: Un únic instrument solista dialoga amb l'orquestra.
2. Concerto grosso: Un grup de solistes (concertino) dialoga i contrasta amb la resta de l'orquestra (tutti o ripieno).
   • Basat en el contrast entre dues seccions:
     • Concertino: Grup de solistes.
     • Tutti o Ripieno: La resta de l'orquestra.

Origen i Característiques

• Desenvolupat especialment durant el Barroc, basat en el principi de contrast.
• Permet el virtuosisme instrumental i el lluïment del solista o solistes.

Estructura Típica (Moviments)

Generalment consta de 3 parts o moviments, amb un esquema de tempo contrastant:

1. Ràpid (sovint Allegro)
2. Lent (Adagio o Andante - tempo de passeig tranquil)
3. Ràpid (Allegro o Presto - molt ràpid)

Exemple Barroc: Tomaso Albinoni - Concert per a oboè.

Estils Musicals Relacionats

Barroc

Compositor destacat: Johann Sebastian Bach. Caracteritzat per la complexitat contrapuntística, l'ús del baix continu i l'ornamentació elaborada.

Estil Galant

Compositor destacat: Johann Christian Bach (fill de J.S. Bach, però d'estil diferent).

• Intent de traslladar a la música instrumental les característiques de l'òpera bufa napolitana: claredat, senzillesa, elegància.
• Èmfasi en l'elegància i la naturalitat.
• Melodies senzilles, cantables i fàcils de recordar.
• Textura predominantment homofònica (melodia acompanyada), amb rebuig de la polifonia complexa del Barroc.
• Evita l'expressió exagerada de sentiments i els canvis bruscos de dinàmica o ritme (considerats de "mal gust").

Estil Sensible (Empfindsamer Stil)

Compositor destacat: Carl Philipp Emanuel Bach (fill de J.S. Bach).

• Considera que la música ha d'utilitzar tots els recursos disponibles per expressar millor els sentiments humans de manera directa i personal.
• Influenciat pel moviment literari alemany Sturm und Drang ("Tempesta i Ímpetu").
• Valora la capacitat expressiva per sobre de la simple elegància galant.
• Recursos emprats per accentuar els sentiments: silencis expressius, canvis sobtats i extrems d'intensitat (dinàmica), canvis de ritme, ús de cromatismes i modulacions inesperades.