Escola Mallorquina de Poesia: Moviment Literari i Figures Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,33 KB
L'Escola Mallorquina de Poesia: Un Moviment Literari Clau
L'Escola Mallorquina de poesia va ser un important moviment literari que va florir a Mallorca entre els anys 1900 i 1950 aproximadament. Aquest corrent poètic va tenir com a figures cabdals Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, qui van establir les bases estètiques i temàtiques que seguirien els poetes posteriors.
Característiques Principals
Les característiques principals de l'Escola Mallorquina inclouen una marcada preocupació per la perfecció formal, amb una cura especial per la llengua i la mètrica. Aquesta tendència reflecteix un classicisme que coincideix amb el Noucentisme català. Els poetes d'aquesta escola també mostren un nacionalisme conservador i un profund interès pel paisatge mallorquí, sovint idealitzat com una mena d'arcàdia no afectada per la revolució industrial.
L'expressió dels sentiments en aquesta poesia es caracteritza per un to de serenitat i contenció emocional, reflectint els ideals clàssics d'equilibri i harmonia. A més, és freqüent la presència de valors cristians i un sentiment religiós o espiritual en les obres.
Etapes de l'Escola Mallorquina
Podem distingir tres etapes principals:
- Primera generació (finals del segle XIX fins a principis del XX): Inclou els mestres Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, juntament amb Maria A. Salvà, Miquel Ferrà i Llorenç Riber.
- Etapa de consolidació (fins al 1921): Veu la participació dels autors anteriors al costat d'una segona generació que inclou Miquel Forteza, Guillem Colom i Joan Pons i Marquès.
- Tercera generació: Es configura al voltant de la Guerra Civil espanyola, amb figures com Miquel Dolç i Marià Villangómez.
Miquel Costa i Llobera: Un Pilar de l'Escola Mallorquina
Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Palma, 1922) és una figura central de l'Escola Mallorquina. Nascut en una família benestant, va estudiar a Palma i Barcelona abans d'ordenar-se sacerdot el 1888 després d'estudis a Roma. Va participar activament en la vida cultural de l'època, incloent els Jocs Florals i el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana de 1906.
Obres Destacades de Costa i Llobera
L'obra de Costa i Llobera es caracteritza per una acurada preocupació formal i l'ús recurrent del paisatge mallorquí com a motiu poètic. Entre les seves obres més destacades trobem:
- Poesies (1888): Inclou el famós poema "El pi de Formentor".
- De l'agre de la terra: Un recull de poemes narratius sobre costums i tradicions mallorquines.
- Tradicions i fantasies: Inspirat en llegendes populars de l'illa.
- Horacianes (1906): Una obra clau del classicisme català inspirada en el poeta llatí Horaci.
- Visions de Palestina: Fruit d'un viatge a Terra Santa.
Costa i Llobera va ser fonamental en la consolidació de l'Escola Mallorquina i en la introducció del classicisme en la poesia catalana moderna. La seva influència es va estendre més enllà de Mallorca, convertint-se en un referent per al Noucentisme català i per a generacions posteriors de poetes.