Escola Mallorquina i Noucentisme: Literatura Catalana

Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina va ser un moviment literari destacat a les Illes Balears a principis del segle XX, encapçalat per Miquel Costa i Llobera i influït per la Renaixença catalana. Va abraçar una tendència classicitzant amb impacte en el Noucentisme. Altres escriptors: Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. La revista La Nostra Terra va ser clau per a la seva difusió.

Característiques

Segueix models clàssics, amb poesia formal i musical. S'oposa a la teoria espontània de Maragall i retrata temes mediterranis amb perspectiva humanista. Va néixer a Mallorca durant la Renaixença, però la seva evolució va ser limitada per la manca d'una burgesia a les illes. És diferent del Noucentisme català.

Autors

Primera generació: Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. Segona: Miquel Forteza, Joan Pons i Marquès, i Guillem Colom.

Noucentisme i Escola

Carner va connectar l'Escola Mallorquina amb el Noucentisme per similituds estètiques (classicisme mediterrani) i ideològiques (conservadorisme).

Miquel Costa i Llobera

Nascut a Pollença (1854). Poeta en català i castellà, destaca en poesia romàntica i clàssica. Lo pi de Formentor és emblemàtic del romanticisme català. Obres com Horacianes mostren el seu classicisme. Va presidir els Jocs Florals de Barcelona. Membre de l'IEC. Va morir el 1922.

Joan Alcover

Poeta marcat per la tragèdia. Va escriure en català i castellà. La mort de la seva família el va portar al català. Cap al tard reflecteix la seva evolució. Poemes Bíblics (1918) culmina la seva obra.

Noucentisme

Moviment cultural i polític (1906-1923), expressió de la burgesia catalana. Popularitzat per Eugeni d'Ors. Va buscar reformar la societat catalana. Va declinar cap al 1917.

Literatura Noucentista

Prioritza la realitat desitjada amb artifici i perfecció formal. Eugeni d'Ors, periodista i pensador, va destacar amb el Glosari a La Veu de Catalunya.

Ideari

Imperialisme: Derrocar l'Estat oligàrquic. Arbitrarisme: Intervenció del creador. Classicisme: Sistema regulador. Mediterranisme: Retorn als orígens. Civilitat: Model de vida europeu. Obra ben feta: Perfecció com a objectiu.

Poesia Noucentista

Gènere principal, amb cura formal i estilística. Llengua culta i sintaxi complexa. Influència parnassiana i simbolista. Josep Carner, figura destacada, amb obres com Els fruits saborosos.