Escola Mallorquina: Història, Característiques i Autors Clau (1870-1950)

L'Escola Mallorquina (1870-1950)

A partir del 1870, es va desenvolupar a Mallorca un moviment literari conegut com l'Escola Mallorquina. Estava format per poetes mallorquins que mantenien estretes relacions amb la cultura del Principat. Tot i que cronològicament els poetes d'aquest corrent coincideixen amb la Renaixença i el Modernisme, el seu estil formal els apropa al Noucentisme incipient. Aquest moviment va durar fins al 1950.

Diverses generacions de poetes van formar part d'aquest moviment, incloent-hi:

• Miquel Costa i Llobera
• Joan Alcover
• Maria Antònia Salvà
• Miquel dels Sants Oliver
• Gabriel Alomar

Característiques Principals

• Concepció de la Poesia: Es concep com un acte de cultura. Es valora la perfecció formal del poema i l'ús d'una llengua elaborada i culta.
• To Expressiu: És mesurat i contingut (característica compartida amb la poètica noucentista). Es valora la contenció, la serenitat i l'equilibri a l'hora d'expressar sentiments.
• Temàtica: Se centra en el paisatge mediterrani, que és el motiu principal i esdevé un punt d'unió amb l'escola lírica italiana i el parnassianisme.
• Models i Influències: Els escriptors van seguir els models dels romàntics italians, els clàssics grecs i llatins, i la Bíblia.
• Estil Lingüístic: Destaca la bellesa i la puresa de la llengua. Els poetes utilitzen un llenguatge molt literari, senzill, elegant, fluid, sense barbarismes ni dialectalismes.
• Visió de la Realitat: Igual que els noucentistes, idealitzen la realitat.

Context i Evolució de l'Escola Mallorquina

La Renaixença a Mallorca no va participar de les mateixes circumstàncies històriques i socials que al Principat; hi va faltar una burgesia sorgida de la Revolució Industrial que impulsés el moviment de recuperació politicocultural.

La primera referència al terme Escola Mallorquina va aparèixer l'any 1873 a la Revista Balear, dirigida per Josep Lluís Pons i Gallarza. La denominació ha abraçat la producció literària i l'acoblament cultural fins al 1950. Podem dividir aquest període en diverses etapes:

Els Precedents (1840-1873)

El terme tingué un abast essencialment cultural, amb una concepció històrica regionalista del fet diferenciador i la utilització gairebé exclusiva de la llengua castellana.

Les Formulacions Teòriques (1873-1903)

Fins al 1936, el concepte d'Escola Mallorquina fou utilitzat en dos sentits diferents: com una aportació global de Mallorca dins la cultura catalana i com una tendència poètica mallorquina. La majoria d'autors escrivien alternant l'ús del castellà i el català.

L'any 1903 aparegué el llibre de Miquel dels Sants Oliver, La literatura en Mallorca, bàsic per entendre la Renaixença mallorquina. Aquesta primera generació de l'Escola Mallorquina fou formada per poetes com Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

Tots ells eren conservadors i defensors d'una personalitat mallorquina que es mantingué desvinculada dels moviments progressistes del Principat. Fou una ideologia basada en la tradició rural, la religiositat i un possibilisme nacionalista. Gabriel Alomar fou l'únic escriptor illenc amb idees liberals que connectà obertament amb el catalanisme.

La Consolidació (1903-1921)

Etapa en la qual s'aconseguí la plena acceptació del terme Escola Mallorquina com a distintiu d'una manifestació poètica realitzada per poetes mallorquins en català.

Trets Diferencials entre Mallorca i Catalunya (1921-1936)

En aquest període aparegueren dues revistes, L'Almanac de les Lletres i La Nostra Terra. En totes dues hi col·laborà la majoria d'autors mencionats. Les dues revistes palesaren una tendència a defensar una personalitat mallorquina diferent de la catalana.

La Nova Generació (1936-1950)

Pels volts de la Guerra Civil Espanyola es començà a configurar una nova generació, la tercera. Al costat de poetes com Miquel Dolç i Maria Villangómez, que es mostraren fidels als cànons de l'escola, féu la seva irrupció Bartomeu Rosselló Pòrcel. Ell realitzà els primers assaigs de renovació de la poesia illenca, els quals es veieren truncats per la seva mort prematura.

A partir del 1950, amb l'aparició de l'antologia Els poetes insulars de postguerra, l'ortodòxia estètica de l'escola es fragmentà, iniciant una nova etapa de la poesia mallorquina.

Estètica Literària de l'Escola Mallorquina

L'estètica literària de l'Escola Mallorquina es basava en la contenció i l'equilibri d'arrel clàssica, en un exigent rigor per la forma i en una temàtica normalment limitada al cant al paisatge i la natura.

Joan Alcover (1854-1926)

Poeta català nascut a Palma de Mallorca (1854-1926). Després d'estudiar Dret a Barcelona, va passar la resta de la seva vida a la seva ciutat natal. Va començar col·laborant a la revista Museo Balear i va publicar alguns volums de poesia en castellà, que va ser la seva exclusiva llengua literària en la seva primera època:

• Poesías (1887)
• Nuevas poesías (1892)
• Poemas y Armonías (1894)
• Meteoros, Poemas, Apólogos y Cuentos (1901)

Es tracta de composicions d'una noble dignitat formal, però que avui dia han quedat pràcticament oblidades.

L'any 1909, data en què fou proclamat «Mestre en Gai Saber», va publicar el seu primer llibre en llengua catalana: Cap al tard (Atardecer). A aquest el va seguir el 1918 Poemes bíblics (Poemas bíblicos).

Aquests dos llibres, publicats a deu anys de distància, i algunes poesies soltes també en català aparegudes a Museo Balear o incloses en algun volum en castellà, van consagrar Alcover com el principal exponent (juntament amb Costa i Llobera) de l'Escola Mallorquina.

La seva poesia, dins d'una forma de ponderació clàssica i una equilibrada serenitat, denota de vegades un emotiu intimisme dolorit i un suau to elegíac. Les Obres completes (Obras completas) d'Alcover van aparèixer a Barcelona l'any 1951.