L'Escola Mallorquina i les Avantguardes: Autors i Moviments Clau

L'Escola Mallorquina i les Avantguardes Literàries

L'Escola Mallorquina: Modernisme amb Sabor Propi

L'Escola Mallorquina és un grup d'escriptors sorgit a Mallorca a finals del segle XIX i principis del XX, dins del Modernisme però amb trets propis. Va començar amb la revista Mitjorn (1906), que va donar identitat al moviment. Tot i compartir elements amb el Noucentisme, com l’equilibri formal i l’exaltació de la tradició, es diferencia per una poesia més intimista, melancòlica i vinculada a la natura mallorquina.

Els autors d’aquesta escola utilitzen una llengua culta i depurada, i es basen en:

• El classicisme grecollatí.
• La literatura medieval catalana.
• Les influències del Parnassianisme i el Simbolisme francesos.

Tracten temes com la natura, la religió, la introspecció i la visió idealitzada de Mallorca.

Autors Destacats de l'Escola Mallorquina

Joan Alcover: Intimisme i Compromís

Joan Alcover va començar escrivint en català i castellà, amb una poesia de caràcter narratiu i sentimental influïda pel romanticisme. Després d’un període en castellà, va tornar definitivament al català amb el poema Llengua pàtria (1899). Les tragèdies familiars que patí marcarien la seva obra amb un to més íntim i reflexiu.

La seva obra més important és Cap al tard (1909), que combina temes de paisatge, dolor, civisme i romanticisme tardà, amb una expressió espontània i rigor formal. Aquesta obra reflecteix la maduresa poètica d’Alcover i el seu compromís amb la llengua catalana. A través de la seva poesia, va donar una veu serena i profunda al patiment i a l’humanisme.

Miquel Costa i Llobera: Classicisme i Natura

Miquel Costa i Llobera, gran representant del classicisme, va escriure primer una poesia influïda pel romanticisme i el parnassianisme, recollida a Poesies (1885). Més endavant, amb Horacianes (1906), va adoptar plenament els ideals clàssics, amb formes rigoroses i meditatives. El seu poema Lo pi de Formentor (1875) és icònic del romanticisme.

Va destacar per la tècnica acurada, la connexió amb el paisatge mallorquí i l’exaltació de la natura i els valors espirituals. Costa i Llobera cercava una bellesa serena, inspirada en la tradició grecollatina. La seva obra representa una síntesi entre espiritualitat, cultura clàssica i paisatge mediterrani.

Les Avantguardes: Ruptura i Experimentació

Les avantguardes són moviments artístics i literaris sorgits entre 1914 i 1938 que busquen trencar amb les formes tradicionals i reflectir els canvis socials i tecnològics del moment. Es divideixen en dues etapes:

1. Una inicial més lúdica (cubisme, futurisme, dadaisme).
2. Una altra més intel·lectual (surrealisme).

Aquestes corrents es caracteritzen per l’experimentació formal, l’ús de l’absurd, la fragmentació i l’expressió de la modernitat, sovint des d’una visió crítica i deshumanitzada del món contemporani. Van influir profundament en la literatura catalana de l’època, obrint camins cap a una nova creativitat.

Figures Clau de l'Avantguarda Catalana

Joan Salvat-Papasseit: Vitalisme i Innovació

Joan Salvat-Papasseit és una figura clau de la literatura catalana d’avantguarda, conegut per una poesia innovadora i expressiva que trenca amb la tradició. Influït pel futurisme i el cubisme, la seva obra combina temes com l’amor, la tecnologia i el nacionalisme, i destaca per l’experimentació formal.

• En El poema de la rosa als llavis (1923), exalta l’amor i la modernitat.
• En Poemes en ondes hertzianes (1919) aposta per la poesia visual i l’ús trencador de la tipografia.

Amb la seva veu moderna i vitalista, va renovar profundament la poesia catalana. La seva actitud compromesa i el seu estil directe el converteixen en un autor emblemàtic de la ruptura i la llibertat creativa.

La Literatura dels Anys Vint i Trenta

La literatura dels anys vint i trenta als territoris de parla catalana va viure un període de gran efervescència creativa, marcat per la tensió entre les influències de les avantguardes europees i el context polític i social de l’època. La dictadura de Primo de Rivera, la crisi de la modernitat i l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) van ser factors que van influir directament en la producció literària d’aquest període.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Surrealisme i Fugacitat

En aquest marc, destaca la figura de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, un dels màxims exponents de la literatura catalana de l’època i una de les veus més representatives de l'avantguardisme poètic. L’obra de Rosselló-Pòrcel destaca per la influència del surrealisme, el simbolisme i la poesia pura, amb una reflexió sobre la fugacitat del temps i el foc com a símbol de transformació.

Els seus llibres com Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934) mostren una evolució en la forma poètica, mentre que la seva obra mestra, Imitació del foc (1938), combina influències de la generació del 27, les avantguardes i el surrealisme. Aquesta obra, de caràcter líric i inquietant, va establir Rosselló-Pòrcel com un dels poetes més destacats de la literatura catalana del segle XX. La seva capacitat per fusionar elements tradicionals i innovadors va fer d’ell una figura essencial en la renovació poètica del seu temps.