L'Escola Mallorquina: Autors, Obres i Refranys

Els refranys i la saviesa popular

Refranys: exposició en forma de sentència de la qual surt una conclusió. Exemples: "Febrer febreret, set capes i un barret", "el que no mata engreixa", "la pela és la pela" o "feina feta, no fa destorb".

L'Escola Mallorquina: Context i característiques

A finals del segle XIX i, sobretot, durant el primer terç del XX, un grup de poetes van assumir els ideals de la Renaixença a les Illes Balears. Encapçalats per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, van implantar-hi els objectius de la Renaixença, els models d'autors clàssics llatins i d'autors romàntics francesos i italians; amb un caràcter propi que va acabar constituint una autèntica escola estètica: l'anomenada Escola Mallorquina.

Característiques principals

• Dona molt protagonisme a la natura.
• Les vivències i els sentiments personals es projecten en elements singulars del paisatge balear.
• Utilitza un to expressiu però mesurat, sense estridències ni audàcies.
• Valora molt l'aspecte formal i la musicalitat.

Autors destacats de l'Escola Mallorquina

Miquel Costa i Llobera

Va estudiar Dret a Barcelona, on va estar en contacte amb la Renaixença. Va tornar a Mallorca i va escriure Poesies. Es va fer monjo i va anar a viure a Roma. Va adaptar les formes clàssiques a la seva poesia, que era ordenada, serena i formalment perfecta.

Joan Alcover

Company de Miquel Costa i Llobera a l’institut, estudià Dret a Barcelona. Es va acostar al catalanisme polític. Va començar a escriure en castellà i després va escriure en català, llengua amb la qual podia expressar els seus sentiments més íntims. És l'autor de "La Balanguera", poema que actualment és l'himne oficial de Mallorca, inspirat en una antiga cançó popular.

Maria Antònia Salvà (Palma, 1869)

Considerada la primera poeta moderna en llengua catalana. Miquel Costa i Llobera i Josep Carner van impulsar la seva carrera literària. Entre les seves obres destaquen Espigues d’or (1926) i Lluneta del pagès (1952). Fou la primera traductora en català d’època moderna d’obres literàries franceses, italianes i occitanes. Va morir el 1958.

Poemes: Es caracteritzen per una gran sensibilitat i musicalitat, així com per un ús acurat del vocabulari. Utilitza imatges del paisatge mallorquí per la seva gran bellesa, com ara els talaiots.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Alumne de Carles Riba i company de Salvador Espriu. Estudià a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, va fer el doctorat a Madrid, on va conèixer, entre d’altres poetes, Federico García Lorca.

Anàlisi de "Lo pi de Formentor"

Inspirat en visions dels pins arrelats en els penya-segats de Formentor. L’enorme pi d’una propietat familiar esdevé la imatge del geni creatiu i jove, amb una bellesa de gran ressonància clàssica.

Missatge: El pi es converteix en una presència humanitzada que proclama l’afirmació vital i la crida espiritual ("l’arbre no té cap vici"). Transmet valors de superació, fortalesa humana i religiosa. Representa la projecció del "jo" a la natura: la verticalitat de l’arbre és la verticalitat de l’home.