L'Escola Mallorquina: Autors, Noucentisme i Costa i Llobera

Autors i grups

La historiografia literària ha dividit tradicionalment l'Escola Mallorquina en dues generacions:

• Primera generació: integrada per Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà.
• Segona generació: formada per Miquel Forteza, Joan Pons i Marquès i Guillem Colom.

El Noucentisme i l'Escola Mallorquina

A primers de segle, Josep Carner viatjà a Mallorca, on es relacionà amb els escriptors de l'Escola i produí un viu interès. Des d'aquell instant, Carner esdevingué, a Catalunya, el portaveu més actiu dels escriptors mallorquins.

Capdavanters de l'Escola Mallorquina: Miquel Costa i Llobera

(Pollença, 1854 - Palma de Mallorca, 1922)

Vida

Nasqué a Pollença el 1854, fill d'una família benestant de propietaris rurals. Estudià Dret a Barcelona. L'any 1883 se li despertà la vocació religiosa i anà a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma, on s'ordenà sacerdot. Alternà l'escriptura de poesia en castellà i en català, decantant-se finalment pel català. El 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona. L'any 1907 pelegrinà a Terra Santa. Morí mentre predicava en una església de Palma, l'any 1922.

Obra

En la seva obra cal diferenciar dos períodes:

• Primer període (fins al 1885): es dedicà a conrear una poesia de to romàntic. D'aquests anys és el poema «Lo pi de Formentor». Fou durant aquesta etapa quan inicià la lectura de Virgili i Horaci i descobrí la poesia parnassiana de Leconte de Lisle. El 1874 traduí alguns sonets de Petrarca. Finalment, el 1885 publicà Poesies, que recull tota la seva producció catalana d'aquest període. Costa proposa buscar l'herència greco-llatina del país, la mesura, l'elegància i l'exigència de la forma.
• Segon període: s'inicia amb Horacianes (1906), la seva obra més important. És un llibre basat en la meditació i en la contemplació intel·lectual segons els models horacians. Costa i Llobera sumà al tema de la natura, el de la història i el de l'art clàssics, que allunyaren definitivament la poesia catalana de la tradició floralesca. A nivell tècnic, Costa realitzà una experiència absolutament nova en la nostra tradició literària: la substitució de la rima romàntica pel ritme clàssic.