L'Escola Mallorquina i altres autors destacats

Cronologia

Els iniciadors de l'Escola Mallorquina coincideixen amb el modernisme a Catalunya, Miguel Tosta y Llobera i Joan Alcover.

La segona generació escriu la seva obra les primeres dèquedes del XX i coincideixen amb el Noucentistes, Miguel, Ma Antonia Salvà, Llorenç Riba.

Característiques

• Tendeixen a la contenció i a l'equilibri
• Utilitzen una llengua més genuïna
• S'expressen amb un gran rigor formal, perfeccionisme
• Llenguatge pur i elevat

Temes: el paisatge mediterrani, mediterraneïtat, classicisme.

Distanciament emocional: hi ha sentiments més romàntics.

S'inspiren en els romàntics italians.

Miguel Costa i Llobera (Pollença 1854-1922)

Estudià batxillerat a l'Institut de Ciutat i fou deixeble de Pons i Gallorza. Cursà estudis de Dret i Teologia, fou ordenat sacerdot.

• Comença a escriure en castellà però aviat passa al català, comença a escriure sota la influència romàntica.
• Cerca la serenitat i l'equilibri.
• És una poesia formalment perfecta.

Obres: 1855, poesia destaca 'Lo pi de Formentor', 1906, 'Oraciones', 1907, 'Visions de Palestina'.

Joan Alcover 1954-1926

Neix a Palma, estudia a Barcelona on es llicencia en Dret, es casa 2 vegades i tingué 5 fills, va intervenir en política i fou elegit diputat pel partit conservador d'Antoni Maura.

Obra: va publicar dos llibres de poesia, 'Cap al tard' i 'Poemes bíblics'.

Cap al tard: no té unitat temàtica ni formal. Destaquen les seccions, 'Cançons de la serra' on recrea el paisatge i la gent de Mallorca i les 'Elegies' on reflexiona sobre la seva tràgica experiència vital entre 1899 i 1903, (moren la seva dona i dos fills, més endavant dos més).

Sociolingüística

• Bilingüisme individual: és la capacitat d'una persona per fer servir dos idiomes.
• Bilingüisme territorial: és l'existència d'un territori amb dues àrees lingüístiques delimitades, cadascuna amb una llengua.
• Bilingüisme social: fa referència a la presència dins un territori de conjunts d'individus que empren més d'un idioma.
• Diglòssia: dona compte de dues llengües que comparteixen un territori, però que es vinculen a funcions diferents.
• Conflicte lingüístic: és una conseqüència del bilingüisme social.

• Substitució lingüística: és el procés pel qual la llengua B és desplaçada per la llengua A, de manera que la llengua B finalment desapareix.
• Normalització lingüística: és el procés contrari a la substitució, atès que, mitjançant una sèrie d'accions, la llengua B, s'estén a tots els àmbits.
• Actituds, autoodi lingüístic, lleialtat lingüística.

Oracions coordinades

• Copulatives: i, ni
• Disjunives: o, bé
• Distributives: ni, o, tant, no només
• Adversatives: però, sinó
• Il·lativa: així doncs, per tant, en conseqüència
• Explicatives: és a dir, això és
• Continuatives: i encara, fins i tot

Llorenç Villalonga 1897-1980

Es va iniciar com a escriptor col·laborant en diaris i revistes, fou desconegut fins a la dècada dels 60.

1924,1939: escriví articles periodístics en castellà i publicà la novel·la 'Mort de dama'.

1939-1961: l'autor aprofundeix els recursos, personals i col·lectius, obra és 'Bearn o la sala de les nines'.

1961-1975: escriu obres autobiogràfiques, com 'Falses memories' o 'Salvador Orlan'.

L'obra de Villalonga té influència de Marcel Proust, especialment pel que fa a l'obsessió per la fixació del temps, aprofundeix molt l'anàlisi dels personatges.

Mercè Rodoreda 1908-1983

Va rebre la influència del seu avi matern, que la introduí al món de la literatura.

1938, publica 'Aloma', obra que reelaborà més tard, novel·la psicològica centrada en l'anàlisi dels sentiments d'una noia que s'enamora del fermà de la seva cunyada.

1962: 'La plaça del diamant', història de Natalia, una noia que accepta amb resignació les imposicions socials.

1974, 'Mirall tancat', relat de la vida tràgica de tres generacions de la família Valldura-Ferriols.