L'Escola Mallorquina (1900-1936): Renaixença, Autors i Tret

L’Escola Mallorquina (1900-1936)

La peculiaritat de l’Escola Mallorquina és que s'introdueix a la Renaixença a Mallorca quan a Catalunya ja ha començat el Modernisme. L’Escola es salta el Modernisme i passa, directament, al Noucentisme.

Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover van implantar-hi els objectius principals de la Renaixença, però amb un caràcter propi que va acabar definint l’Escola Mallorquina.

Característiques de l'Escola Mallorquina

• Segueix els models clàssics llatins i d’autors romànics.
• Dona protagonisme a la natura.
• Utilitza un to expressiu però mesurat.
• Valora molt l'aspecte formal i la musicalitat.

Autors Destacats i Obres

Miquel Costa i Llobera

Un dels principals impulsors de la Renaixença a les Illes Balears. La seva poesia és ordenada, serena i formalment perfecta.

El Pi de Formentor

En aquesta obra s'uneixen la perfecció formal i l’exaltació de la seva joventut. L’enorme pi d’una propietat familiar esdevé la viva imatge del geni creatiu i victoriós de la joventut.

Joan Alcover

Autor de l’himne oficial de Mallorca, La Balanguera.

Desolació

El poeta es compara amb un arbre ple de vida en altre temps, però que el cop de dissort (la tempesta) i la mort (el llamp) fereixen, el parteixen i li arranquen les branques (en referència a la pèrdua de la seva dona i els seus dos fills).

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Creador de l'obra A Mallorca, durant la guerra civil.

A Mallorca, durant la guerra civil

El poeta, malalt de tuberculosi, evoca Mallorca amb una gran enyorança, amb el to d'un exiliat. Els records es fan molt vius i van lligats als colors i les sensacions de l'entrada de la tardor. El poema acaba amb una declaració d’amor i d’unió absoluta entre Mallorca i el poeta.

Conceptes Literaris i Lingüístics Relacionats

Objectius Comuns de l'Escola Mallorquina i la Renaixença

Ambdues comparteixen l'objectiu de revitalitzar i preservar la cultura, la llengua i les tradicions locals.

Definicions: Elegia i Sonet

Elegia

Poema trist o de lamentació.

Sonet

Poema de catorze versos amb estructura i rima fixa.

Conceptes Gramaticals Bàsics

Subjecte Explícit i El·líptic

Subjecte explícit: És el subjecte que apareix expressament en l'oració.

Exemple: La Maria estudia molt. → "La Maria" és el subjecte explícit.

Subjecte el·líptic (o omès): És el subjecte que no apareix expressament en l'oració, però s'entén pel context o per la desinència verbal.

Exemple: Estudia molt. → Aquí el subjecte ("ella" o "ell") és el·líptic.

Subjecte Pacient

El subjecte pacient és aquell que rep l'acció del verb en una oració passiva.

Considerem la frase activa: El cuiner prepara el dinar.

• Aquí, "el dinar" és el complement directe, ja que rep l'acció de "preparar".

Si transformem la frase a la veu passiva: El dinar és preparat pel cuiner.

• Ara, "el dinar" és el subjecte pacient, perquè rep l'acció del verb ("és preparat") però no la realitza.

Resum: El subjecte pacient és qui rep l’acció del verb, sent el subjecte en les oracions passives.

Tipus de Predicat

Predicat Nominal

Es forma amb els verbs copulatius (ser, estar, semblar) seguits d'un atribut. Expressa una qualitat, estat o circumstància del subjecte. Exemple: La noia és alta.

Predicat Verbal

Es forma amb qualsevol altre verb que no sigui copulatiu (verb predicatiu). Expressa una acció o procés que afecta el subjecte. Exemple: El nen menja pa.

Complements Verbals Principals

Complement Directe (CD)

És l'element que rep directament l’acció del verb. Respon a les preguntes Què? o Qui? (quan es refereix a persona). Es pot substituir pels pronoms febles el, la, els, les, ho, en (aquest últim en certs casos).

Complement Indirecte (CI)

Indica el destinatari o beneficiari de l’acció del verb. Respon a les preguntes A qui? o Per a qui?. Es pot substituir pels pronoms febles li, els.