Què és l'escola i la cultura escolar?

Què és l’escola o l’escolarització?

- L’escola és una institució educativa, un establiment públic o privat de primera ensenyança, dedicada a l’educació infantil o primària.

- L’escola és un ecosistema social i humà. És a dir, un conjunt de sers que es doten d’una determinada organització de vida; d’unes formes de relació més o menys estipulades, de llenguatges comuns, d’espais i temps que es comparteixen, de materials que li són propis, de normes, tradicions, costums, creences, etc. que regeixen la vida quotidiana de l’escola i les conductes dels seus protagonistes.

Què és la cultura escolar?

- L’escola és un ecosistema social i humà en el qual es produeixen unes interaccions.

Aquestes interaccions generen una cultura escolar que pot definir-se com les relacions que s’estableixen entre el medi social i els diversos actors que formen part de l’ecosistema escolar.

- La cultura escolar i els sistemes educatius inclouen factors interns de la pròpia escola, però també factors externs a la pròpia escola com la política, la ideologia, l’economia i els moviments socials.

1.1.1. Característiques de la cultura escolar

a) Posseeix un caràcter integrador i holístic. El canvi o millora d’un element repercuteix en totes i cadascuna de les unitats organitzatives. Per això cobra importància no cada element aïlladament, sinó les relacions que s’estableixen entre ells.

b) Té també un caràcter multifuncional i contextual, complint una gran varietat de funcions.

c) L’escola té una genealogia i una història que s’inscriuen en un ritme de llarga durada. L’escola i la cultura escolar que coneixem avui s’inicien molts segles abans, varien i es modifiquen. Cal incloure una anàlisi interna de la pròpia escola (organització escolar i els seus protagonistes) i externa (enfocaments pedagògics, legislatius i administratius).

1.1.2. Modalitats o àmbits d’estudi

a) La cultura política. Normatives i reglamentació legislativa que apliquen les polítiques institucionals i que defineixen el sistema educatiu com a organització.

En les lleis, normes i reglaments educatius que promou l’Estat, subjau l’ideari de qui lidera les reformes. La llei Moyano.

b) La cultura teòrica o científica. Discursos teòrics del “saber expert”, idees pedagògiques que marquen l’ideal a seguir a través de les propostes tècniques dels científics i professionals de l’educació. La cultura científica s'expressa en els textos pedagògics, en les obres produïdes per pensadors de l’educació que reflexionen sobre el com i per què dels programes educatius.

c) La cultura empírica o pràctica dels ensenyants i de l’alumnat que es concreta en la realitat.

Els ensenyants, en l’exercici de la seva professió, han desenvolupat una cultura gremial o de l’ofici. Destreses i “sabers” que han funcionat en la pràctica com a regles artesanals de la professió. La cultura empírica s’expressa en els registres etnogràfics, en els materials, quaderns, manuals, diaris, memòries, mapes i objectes d’ensenyament.