Escola de Bielefeld: Història Social i Renovació Historiogràfica Alemanya

Escola de Bielefeld: Història Social i Renovació

L'Escola de Bielefeld va marcar un punt d'inflexió en la historiografia alemanya, promovent una història social interdisciplinària i trencant amb les tradicions anteriors.

Historiografia Alemanya al Segle XX: Etapes Clau

La historiografia alemanya del segle XX, a diferència de la historiografia francesa, es va centrar en la història contemporània, sobretot en el segle XIX, però també en el XX. A més, sempre hi va haver un interès present per la història política, sense excloure altres àmbits d’estudi.

Les etapes de la producció historiogràfica alemanya són cinc:

1. La República de Weimar (1918-1933)

   Va seguir camins ja traçats. Hi havia un fort escepticisme respecte a la sociologia. Eren sobretot historiadors positivistes i historicistes. No integraven Història i sociologia, sinó que estaven ancorats en la tradició historiogràfica.

2. El III Reich (1933-1945)

   Va abundar la historiografia nacionalista, d’història política, amb una fixació en el Partit Nazi, sense influències externes. L’interès era relatiu a causa de la pressió del NSDAP.

3. La Postguerra Alemanya fins al 1970

   Època de supervivència, ja que molts intel·lectuals havien fugit. Van continuar les pautes de Weimar sense fixar-se en el Regne Unit o França. Nul·la influència de la sociologia i l’antropologia. No va experimentar els canvis d’altres països.

4. Dècades dels 70 i 80: Canvi i Obertura

   Canvis en la historiografia que van retornar Alemanya a l’escena internacional del debat historiogràfic, fent desaparèixer la tradició anterior, ja que es van introduir l’economia, la sociologia i l’antropologia als estudis, donant lloc a una nova historiografia.

5. Normalització Historiogràfica (Finals 80 - Avui)

   Alemanya es va inserir plenament en el panorama mundial. Època de normalització de la situació historiogràfica.

L'Escola de Bielefeld i les Seves Característiques

Bielefeld és una ciutat alemanya on es va produir la revolució historiogràfica alemanya. El 1969 es va fundar una universitat d'on sorgiria l'escola, des de dins dels sectors acadèmics oberts a les influències de l'exterior.

Es movia entorn de la necessitat d’ajuntar els estudis històrics amb les ciències socials (sociologia, antropologia i economia). La història que feien era una història social, que s’havia d’interessar en la vida de les persones i no tant en els processos ni les estructures. Era innovador respecte a altres escoles europees (per exemple, a França, on encara regnava l'estructuralisme) i es van apropar al marxisme britànic, salvant les diferències.

Era, per tant, una ciència social històrica que donaria origen a l'Escola de Bielefeld. Volia definir una societat pels seus valors, no per les seves estructures.

Van crear una revista pròpia: Geschichte und Gesellschaft (Història i Societat) el 1975. Aquesta va ocupar un lloc important en el panorama historiogràfic. Es va centrar en la interdisciplinarietat, i això és fonamental. Així mateix, va significar la resposta alemanya als Annales francesos. Els excessos estructuralistes van ser rebutjats.

Autors Clau de l'Escola de Bielefeld

• Jürgen Kocka: Història Social i de l'Empresa

  Jürgen Kocka. Nascut el 1941 a la regió dels Sudets, quan formava part d'Alemanya. Haver nascut en terra fronterera li va donar una obertura mental superior pel seu origen mixt. És conegut per la història social i per la història de l'empresa. És el més destacat sobre l'últim tema esmentat. La seva obra més important tracta sobre els treballadors de l'empresa Siemens. És un contemporaneïsta que defensa la història econòmica, però no oblida l'àmbit quotidià ni la vida privada.

  Criticava que els estudis d'antropologia cultural posessin en segon terme la història econòmica, així com també va criticar la microhistòria econòmica perquè només era útil si es feia (com ell) macrohistòria. El centre dels seus estudis són les persones.

  Va ser un dels primers a percebre el fenomen de la globalització quan s'iniciava, fet que el va portar a voler superar els esquemes nacionals, ja que en un món globalitzat no servien per fer història.

• Hans-Ulrich Wehler: Sonderweg i Història Política

  Hans-Ulrich Wehler. Considerat un dels més importants. Nascut el 1931. Va estudiar el Segon Reich alemany del Kàiser. Especialista en temes socials, sense oblidar la política. Impulsor de la revista Geschichte und Gesellschaft (Història i Societat) i promotor i teoritzador de la revolució historiogràfica a la RFA. Principalment famós per defensar la teoria del Sonderweg (camí especial o diferent).