L'Escola d'Atenes de Rafael: Anàlisi i Interpretació

L'Escola d'Atenes

Documentació General

Títol: L'Escola d'Atenes

Autor: Rafael (1483-1520)

Cronologia: 1510-1511

Estil: Renaixement (Cinquecento)

Tècnica: Fresc

Suport: Mur (7,72 m base)

Localització: Sala de la Signatura, Vaticà, Roma.

Context Històric

Itàlia, Segle XVI

El saqueig de Roma per les tropes de l'emperador Carles V el 1527 marca la fi de l'etapa culminant del Renaixement i inicia una època de turbulències polítiques i religioses marcada per la Reforma Protestant i la greu crisi política que comporta.

Estil

L'obra pertany a l'estil renaixentista del segle XVI, fonamentat en els criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana i en l'exaltació de la naturalesa. Artísticament, el Renaixement s'estructura en tres fases: Quattrocento (Primer Renaixement), Alt Renaixement i Manierisme.

Rafael representa la perfecció del classicisme. És un artista amb una gran capacitat de síntesi. Rep la influència de Perugino, aplicant la perspectiva lineal; de Leonardo, assimila la composició triangular i el sfumato; i de Miquel Àngel, la grandiositat i monumentalitat. La gran aportació de Rafael és la creació de composicions equilibrades, amb arquitectures detallades i una concepció espacial on les figures es mouen lliurement. Les seves composicions donen la sensació de ser molt pensades intel·lectualment.

Descripció

Representa un interior arquitectònic de marbre blanc que recorda el projecte original de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. El punt de vista de l'obra se situa a un nivell baix, des d'on podem contemplar les voltes de canó amb cassetons que cobreixen la nau principal del temple i que condueixen fins a un arc de triomf. S'entreveu el tambor que sostindria una cúpula absent del pla visual. Amb una decoració d'estàtues de grans dimensions, Rafael situa una escalinata que ocupa tota l'amplada del fresc.

Anàlisi Formal

Presenta un dibuix perfecte amb uns contorns que valoritzen la llum, donant volum a les figures. Hi ha un gran ventall cromàtic equilibrat entre la gamma càlida (rosats, taronges, vermells, marrons i daurats) que apropen l'escena, i la gamma freda (blaus, verds i blancs) que l'allunyen donant profunditat.

El cel, vist a través de les obertures arquitectòniques, esdevé gradualment més pàl·lid i transparent fins a gairebé desaparèixer en l'extrem més allunyat de la pintura. Al mig de l'arc de triomf, la seva blancor fa ressaltar les dues figures centrals i dona profunditat al quadre.

La llum és bastant natural i homogènia, i provoca algun efecte de clarobscur donant sensació de volum.

Composició

No és una composició superficial, sinó profunda. Totes les línies de l'escena convergeixen en un únic punt de fuga situat al centre del quadre. Les figures varien de mida segons la seva posició. Tots els personatges s'interrelacionen a partir de la mímica, és a dir, a partir de gestos i actituds. Les figures són de mida natural, monumentals i majestuoses. Rafael utilitza els recursos plàstics de l'Alt Renaixement: dibuix, color, perspectiva i perfecció. La seva gran aportació és la creació de composicions centralitzades, aconseguint una gran unitat, equilibri i harmonia.

Interpretació

Temàtica

Representa l'Acadèmia de Plató, on apareixen filòsofs i savis de l'antiguitat clàssica amb els trets d'alguns artistes contemporanis, organitzats en grups. Tots els personatges se situen al voltant de dues grans figures: 1) Plató, amb el rostre de Leonardo da Vinci, assenyalant el cel; i 2) Aristòtil. Altres figures destacades són: 8) Sòcrates; 9) Alexandre el Gran; 3) Pitàgores; 5) Epicur; i 6) Diògenes.

Contingut i Significat

L'obra, ubicada a les Estances del Vaticà (la primera que va pintar va ser la de la Signatura), expressa una reivindicació de l'artista del Renaixement com a intel·lectual. Reforça la idea de concordança i continuïtat entre el passat antic i el present renaixentista.

Funció

Decorativa i de manifest humanista, ja que exalta la figura dels artistes de la seva generació.