L'Escola d'Atenes de Rafael: Anàlisi, Context i Significat

L'Escola d'Atenes

Context històric i cronològic

L'Escola d'Atenes és una pintura al fresc sobre un mur que va ser pintada entre el 1510 i el 1511 per Rafael. Es troba a la sala de la Signatura, al Vaticà.

Raffaello Sanzio va ser un pintor i arquitecte italià de l'Alt Renaixement. A més de la seva tasca pictòrica, que seria admirada i imitada durant segles, va realitzar importants aportacions a l'arquitectura i, com a inspector d'antiguitats, es va interessar en l'estudi i conservació dels vestigis grecoromans.

Als 25 anys va obtenir el seu primer encàrrec oficial: la decoració d’una de les habitacions del Vaticà, on va pintar alguns frescos com L'Escola d'Atenes, considerada una de les seves obres més importants. És cèlebre per la perfecció i gràcia de les seves arts visuals, destacant en treballs de pintura i dibuix artístic.

Aquesta obra correspon al Renaixement, concretament a l'etapa del Cinquecento. Aquest art comença després de la presa de Milà pels francesos el 1499 i el període de Savonarola a Florència entre el 1494 i 1498; la capitalitat artística passa llavors a la Roma dels papes. Roma deixa de ser només una fita per veure les ruïnes clàssiques per esdevenir la ciutat on es duen a terme les obres més importants d'aquest període. Després del saqueig de Roma per les tropes de Carles V, s'inicià una època d'una greu crisi política marcada per la Reforma Protestant. La Contrareforma catòlica va ser la resposta de l'Església romana i va comportar el trencament del cristianisme a la zona occidental.

Fases de l'art al segle XVI

El Cinquecento es divideix en dues fases artístiques durant el segle XVI:

• L'Alt Renaixement: és un període que va des del 1500 fins al 1527 i és on trobem els grans artistes com Leonardo, Ticià, Rafael i Miquel Àngel. Venècia i Roma són els centres artístics més importants. Roma va passar a ser la capital artística amb els papes com a mecenes, i a Venècia es desenvolupa una important escola pictòrica.
• El Manierisme: és l'art italià que correspon al segle XVI posterior als grans mestres de l'Alt Renaixement. Fora d'Itàlia, aquesta època suposa la difusió dels ideals estètics del Renaixement.

Anàlisi formal

A L'Escola d'Atenes es representa la Filosofia, la via humana vers el coneixement, en contraposició amb la Teologia, que es basa en la inspiració divina. En l'obra es reuneixen els principals filòsofs de l'antiguitat.

El marc arquitectònic està compost per una gran nau amb volta de canó amb cassetons i un braç perpendicular que delimiten un creuer on es poden veure les petxines de sustentació d'una cúpula. El fet que l'edifici estigui inacabat (potser com a homenatge a la basílica de Bramante, que estava en procés de construcció) permet veure un cel blau que serveix de fons per a les dues figures centrals emmarcades per un arc de mig punt.

Davant l'edifici hi ha quatre esglaons damunt dels quals es distribueixen els personatges formant un semicercle al voltant de les figures centrals de la composició: Plató i Aristòtil, els filòsofs grecs més importants segons els humanistes, drets en actitud majestuosa i vestits amb una toga romana.

Podem identificar-los clarament: Plató (1) porta el Timeu i amb el dit assenyala el cel, representant el món de les idees. Aristòtil (2) porta a les mans l'Ètica, el seu tractat sobre la virtut i la moral dels homes, mentre que amb la mà assenyala la terra, indicant el món terrenal.

Aquestes dues figures són els eixos centrals clarament representats amb el sistema de perspectiva utilitzat per Rafael. Així, l'artista situa el punt de fuga darrere d'ells, amb la resta de personatges desplaçats cap als costats de la sala, excepte la figura de Diògenes el Cínic, tombat sobre els esglaons.

Personatges i simbologia

A L'Escola d'Atenes també hi apareixen altres sabis, tots concentrats en els seus pensaments. Sòcrates no desaprofita l'ocasió per dialogar amb alguns ciutadans; alguns deien que era tan pesat que la gent, en veure'l venir, donava la volta. Epicur escriu sobre la felicitat i la filosofia, i diu alguna cosa com: “Mai és massa tard ni massa aviat per ser feliç ni per filosofar”; ho sabem pels quatre personatges representats a la seva vora, que simbolitzen les quatre etapes de la vida.

Pitàgores també escriu; per a ell, tot està escrit en caràcters matemàtics, fins i tot la música. Està envoltat pels pitagòrics. Assegut al darrer esglaó hi ha Heraclit, el filòsof del canvi, i per la dreta entra Parmènides, que afirma que no hi pot haver canvis. En aquestes dues figures, Rafael fa una petita ironia perquè Heraclit, que creu en el canvi, està sense moure's, i Parmènides, que no hi creu, s'està movent.

Al mig de les escales hi ha Diògenes, que renegava de les conviccions socials fins al punt de fer les seves necessitats en públic. Es diu que un dia, en trobar-se amb Alexandre el Gran, aquest li va demanar què volia, ja que ell ho podia aconseguir tot; Diògenes va contestar que es mogués, que li tapava la llum del sol. Sembla que Alexandre li va fer cas, doncs surt representat a l'altre costat de la pintura.

Euclides explica amb la pissarra i el compàs alguns teoremes als seus deixebles. Ptolemeu duu una esfera que representa la Terra, fent al·lusió a la seva teoria geocèntrica. Alguns d'aquests filòsofs tenen cara d'artistes contemporanis: per exemple, Plató és Leonardo da Vinci; Euclides és Bramante, arquitecte amic de Rafael; Heraclit és Miquel Àngel; i el rostre que ens mira des de la banda dreta és el mateix Rafael.

Elements plàstics

Les figures de Rafael transmeten vida. Més que pel color —potser massa uniforme, fins i tot pla—, Rafael aconsegueix el dinamisme mitjançant l'ús de la perspectiva, on l'edifici emmarca l'escena i comunica grandiositat.

Composició

Totes les estances pintades per Rafael tenen en comú una concepció espiritual neoplatònica i humanística que cercava unificar la saviesa i la bellesa en figures humanes. A L'Escola d'Atenes, la conjugació de la humanitat, dels frescos i dels elements arquitectònics proporciona un efecte dinàmic. Les figures es mouen en totes les direccions com si cerquessin nous coneixements i noves inspiracions.

En aquesta obra destaca l'harmonia: totes les figures tenen el seu paper i són protagonistes per algun motiu. L'aportació de Rafael va ser la seva concepció espacial, la profunditat i l'amplitud de l'espai. D'altra banda, Rafael aconsegueix reflectir amb gestos simples les ideologies de Plató i Aristòtil. Per exemple: el primer assenyala el cel (el món de les idees) i el segon la terra (la realitat humana).

Estil, models i influències

Rafael es va formar al taller d'Il Perugino, un pintor especialitzat a plasmar un món més serè i harmoniós que el real. Rafael assimila l'estil del seu mestre, però l'enriquí observant Leonardo i Miquel Àngel.

Rafael va tenir diverses influències durant la seva vida com a pintor. En els seus inicis va seguir l’estil del mestre Perugino, encara que després s’apropà més a Miquel Àngel; va rebre influències de la monumentalitat dels seus llenços i de les seves figures complicades pintades amb escorços. D’altra banda, rep influències formals de Leonardo, com l’extraordinària combinació dels clarobscurs i la lluminositat diferent segons les postures dels personatges i dels focus de llum. També rep influències de l’escola veneciana en la manera d’utilitzar els colors, ja que els fa servir per definir les formes i els contorns en lloc de delimitar-los només pel dibuix.