L'Escola d'Atenes de Rafael: Anàlisi i Context Històric

Fitxa tècnica de l'obra

Títol: L’Escola d’Atenes. Autor: Rafael Sanzio. Estil: Renaixement (Cinquecento). Cronologia: 1510 – 1511. Tècnica i suport: pintura al fresc sobre mur. Localització: Sala de la Signatura, el Vaticà. Dimensions: 7,70 m x 5 m. Tema: filosòfic.

Biografia de l’autor

Rafael Sanzio va néixer a Urbino l’any 1483 i va morir a Roma el 1520. Va ser un pintor i arquitecte italià de l’alt Renaixement, famós per la perfecció en les seves pintures i dibuixos. Juntament amb Miquel Àngel i Leonardo da Vinci, es consideren els grans mestres del període. Es conserven moltes obres seves, sobretot als Museus Vaticans.

Va millorar els mètodes de captació de la llum i de les ombres i va integrar a la seva obra aspectes del propi Cinquecento: la incorporació del moviment, la plasmació de les actituds dramàtiques dels personatges i la utilització de l’escorç en els cossos per crear profunditat.

La seva obra es divideix en tres fases i estils. El seu primer període el va passar a Úmbria. El segon període van ser quatre anys a Florència, on va adquirir les tradicions artístiques de la ciutat i, finalment, el seu darrer període triomfal van ser els darrers dotze anys a Roma, on va treballar per al Papa Juli II a la seva cort. Durant aquest temps va pintar L’Escola d’Atenes, que actualment pot ésser visitada a la Sala de la Signatura, a la Ciutat del Vaticà.

Context històric del Cinquecento

L’Escola d’Atenes és una obra que pertany a la pintura del Renaixement, concretament del Cinquecento, al segle XVI. És quan comença l’Edat Moderna, que es caracteritza per un auge econòmic i social degut, principalment, al descobriment d’Amèrica. Desapareixen les epidèmies i apareix una nova classe social: la burgesia.

En aquesta època es debilita el sistema feudal i els estats europeus comencen a tenir monarquies absolutes. Pel que fa al pensament, cal esmentar que el Renaixement comprèn el pas del teocentrisme a l’antropocentrisme. D’aquesta manera, es passa a concebre l’home com a mesura de totes les coses. Sorgeix l’humanisme i comença a haver-hi una recuperació de l’època clàssica. Per últim, es comencen a diferenciar els artesans dels artistes, amb la diferència que aquests últims són més cultes.

Descripció formal i tècnica

Aquesta obra és un fresc sobre mur. Aquesta tècnica consisteix en la dissolució de pigments en aigua, de manera que quan estan secs no poden retocar-se.

L’Escola d’Atenes representa l’interior ampli i profund d’un temple d’inspiració romana. Apareixen gran quantitat de figures disposades de forma ordenada i equilibrada. En el centre queda un espai buit on s’hi troben els dos personatges principals, Plató i Aristòtil. Aquests estan emmarcats sota un arc de mig punt que representa el punt més llunyà i serveix com a punt de fuga per a la perspectiva lineal.

El temple arquitectònic representat és d’influència clàssica. Consta de tres voltes de canó amb cassetons i, enmig de volta i volta, s’hi representa una cúpula; al darrere hi ha un cel blau cobert amb núvols blancs. El quadre es divideix en quatre quadrants que regeixen l’ordre de l’obra. Això proporciona un efecte dinàmic: demostra equilibri i harmonia entre els diferents grups. També s’observa la línia isocefàlia, que delimita a través dels caps l’obra en dues parts.

La línia de dibuix és molt important i hi predomina la línia corba. Formalment, cal esmentar que l’obra posseeix perspectiva, de manera que l’acció esdevé en un espai creïble. A més, se’n destaca l’ús de la perspectiva aèria que aporta més profunditat. Aquesta obra posseeix així mateix clarobscur, cosa que també ajuda a representar un espai real. Cada personatge du a terme una acció; així, se’ns presenten de forma dinàmica i, per tant, més propers a la realitat. S’ha de destacar el naturalisme de l’obra i el gran detallisme i minuciositat amb què estan representats els personatges i el fons arquitectònic. Quant a cromatisme, observem una gran varietat de colors: blaus, ataronjats, grisos, ocres, blancs, etc.

Temàtica i significat de l'obra

Aquesta obra va ser un encàrrec del Papa de Roma, Juli II, per decorar la Sala de la Signatura, que era la seva biblioteca. A través d’aquest quadre pretenia fer una mostra de tot el saber. Unifica en una mateixa imatge les figures més rellevants de l’època clàssica. Juli II volia sintetitzar la cultura clàssica i pagana amb tots els personatges clàssics que apareixen a l’obra. Segons ell, cultura i coneixement no podien separar-se.

Representa un gran nombre de persones de l’Antiguitat, tant filòsofs com científics. Cap d’ells és contemporani a Rafael. El tema central és la veritat adquirida a través de la raó. Totes les figures es mouen, discuteixen, ensenyen, raonen... donant vida i moviment a l’obra. És una metàfora de l’esperit cultural del Renaixement. En conclusió, aquesta obra pot ser considerada una mena d’homenatge a la cultura clàssica a la qual el Renaixement anhelava arribar. També és un homenatge a aquells grans artistes a qui Rafael tant admirava, com Bramante, Leonardo da Vinci i Miquel Àngel.

Iconografia: Els personatges

A nivell iconogràfic, aquest quadre ens presenta un gran nombre de filòsofs clàssics. Crida l’atenció que alguns personatges tenen la cara d’intel·lectuals de l'època de l'autor. D’aquesta manera, mostra el saber clàssic i l’ajunta amb el del segle XV. Per tant, en aquest quadre hi veiem representada l’elit cultural de l’època.

Al centre podem veure Plató i Aristòtil, que caminen tranquils amb els seus llibres. Plató alça una mà al cel, cap al món de les idees. En canvi, Aristòtil assenyala el món empíric. S’ha reconegut que Plató apareix amb la cara de Leonardo. Al voltant d’ells es troben altres personatges com Sòcrates, amb una túnica marró, que exposa les seves idees a uns espectadors. A l’esquerra apareix Hipàtia, l’única dama de la composició, que ha estat relacionada amb Francesco Maria della Rovere o amb l’amant de Rafael, Margarida.

A la dreta apareix Euclides, amb la cara de Bramante, i a la dreta, en posició d’escriure, es troba Heràclit. Aquest personatge té la cara de Miquel Àngel. A la dreta apareix Apel·les, un autoretrat de Rafael, observant l’espectador. A aquest darrer pràcticament no se’l veu, només se li veu la cara. Cal esmentar que aquest quadre representa la síntesi entre la filosofia pagana i el coneixement cristià. Fent aquests retrats i identificant Plató amb Leonardo, Euclides amb Bramante o Heràclit amb Miquel Àngel, entre d’altres, s’intenta fer la comparació entre els grans pensadors, filòsofs i matemàtics clàssics amb els grans artistes contemporanis. Amb això, per tant, sintetitza el món antic amb l’actual i real d’aquell moment.

Influències i llegat artístic

Aquest quadre rep algunes influències de Leonardo, amb l’ús de la perspectiva aèria i amb la tècnica de l’sfumato, que fa que les formes siguin molt més reals. La plasmació de l’espai va ser influïda pel model arquitectònic clàssic proposat per Bramante en aquells moments a Roma. També s’influeix de Bramante amb la representació d’un edifici de planta centralitzada. De fet, el marc arquitectònic en què es desenvolupa l’escena està inspirat en el projecte de Bramante per a Sant Pere del Vaticà. Per últim, agafa influència de Miquel Àngel amb el tractament dels cossos, que són forts i potents.