L'escola d'Atenes fitxa tècnica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,87 KB
L’ESCOLA D’Atenes
1. Fitxa tècnica:
- Nom: L’escola d’Atenes.
- Arquitecte: Rafael.
- Cronologia: s.XVI.
- Localització: Sempre a la sala de la Signatura, al Vaticà.
- Estil: Renaixement (Cinquecento).
- Dimensions: Mur de 7,72m de base.
- Tècnica: Fresc.
- Tema: Aristòtil i Plató, grans filòsofs de l’antiguitat, que conviuen amb les set arts: Gramàtica, Aritmètica, Música, Geometria, Astronomia, Retòrica i Dialèctica. Arts representades per savis del passat, que alhora són retrats d’artistes, humanistes i prínceps de la cort pontifícia.
2. Context històric:
3.Anàlisi formal:
- Elements plàstics: L’obra té un dibuix perfecte i les figures transmeten vida, per tant hi ha un clar predomini de la línia, els colors predominants serien els grisos i ocres de l’edifici, però destaquen els vermells i taronja de les túniques. La llum és més o menys uniforme i vindria de l’exterior de la part de darrera.
- Composició: És una escena que recull un gran nombre de filòsofs de l’antiguitat, que es van ocupar de diversos temes i diferents perspectives. No hi ha cap contemporani a l’autor perquè creia que no havien aportat res nou. Al mig hi ha Plató i Aristòtil, un assenyala cap al cel i representa la seva filosofia abstracta i idealista; i l’altre assenyala cap al terra representant la filosofia empírica. Plató és l’únic que transmet calma en una escena on tots discuteixen els uns amb els altres. També hi ha Pitàgores, que representa l’aritmètica i la música i llegeix envoltat d’un grup que el mira. A la seva esquerra hi ha Epicur, que llegeix un llibre que li sosté un nen. També hi ha Heràclid, amb la fesomia de Miquel Àngel, està molt quiet i pensatiu tot i que la seva filosofia defensa que tot està en perpetu moviment. És la figura que introdueix el tema. També observem a Diogenes el cínic, tirat al terra enmig de les escales, que renegava de les possesions terrenals i de les convencions socials i està indiferent al que passa al seu voltant. Euclides representa la geometria i està mesurant amb el compàs i té la cara de Bramante. Proper a Plató està Sòcrates que exposa les seves idees i Alexandre el Gran, l’únic que va armat, l’escolta atentament. El profeta Zoroastre és plasmat amb una esfera celeste, i al costat Ptolomeu II amb una corona egípcia i el glòbus terraqüi, com a símbol de la teoria geocèntrica. El jove amb el birret negre és el mateix Rafael i mira cap a l’espectador per captar la seva atenció.
- Estil: El Renaixement vol plasmar el món serè i harmoniós de l’època classica però introduint les concepcions noves que estaven fent Leonardo i Miquel Àngel. L’obra és d’inspitació clàssica i això s’observa en el tema, però també en l’escenari aquitectònic, que recorda a l’arquitectura de Bramante i a la sobrietat i monumentalitat dels edificis romans.
4. Models i influències:
Rafael tenia gran habilitat per al dibuix i va aprendre dels seus cohetanis, de Miquel Àngel va aprendre la composició anatòmica i de Leonardo la tècnica de l’sffumato.
Rafael serà inspiració per a grans mestres del dibuix, com per exemple Ingress amb l’Apoteosi d’Homer i Rafael serà considerat com l’ideal pictòric en totes les acadèmies.
5. Interpretació: funció i significat:
Rafael tenia una concepció neoplatònica i humanística i volia unificar la saviesa i la bellesa en una obra, representant figures que van destacar en els seus camps. Aquestes figures es mouen en totes direccions com si busquessin nous coneixements i inspiracions, i només Plató té el posat de calma.
Hi ha harmonia dintre de cada grup i equilibri entre els grups. I aconsegueix reflectir idees de gran complexitat amb gestos simples.
1. Fitxa tècnica:
- Nom: L’escola d’Atenes.
- Arquitecte: Rafael.
- Cronologia: s.XVI.
- Localització: Sempre a la sala de la Signatura, al Vaticà.
- Estil: Renaixement (Cinquecento).
- Dimensions: Mur de 7,72m de base.
- Tècnica: Fresc.
- Tema: Aristòtil i Plató, grans filòsofs de l’antiguitat, que conviuen amb les set arts: Gramàtica, Aritmètica, Música, Geometria, Astronomia, Retòrica i Dialèctica. Arts representades per savis del passat, que alhora són retrats d’artistes, humanistes i prínceps de la cort pontifícia.
2. Context històric:
3.Anàlisi formal:
- Elements plàstics: L’obra té un dibuix perfecte i les figures transmeten vida, per tant hi ha un clar predomini de la línia, els colors predominants serien els grisos i ocres de l’edifici, però destaquen els vermells i taronja de les túniques. La llum és més o menys uniforme i vindria de l’exterior de la part de darrera.
- Composició: És una escena que recull un gran nombre de filòsofs de l’antiguitat, que es van ocupar de diversos temes i diferents perspectives. No hi ha cap contemporani a l’autor perquè creia que no havien aportat res nou. Al mig hi ha Plató i Aristòtil, un assenyala cap al cel i representa la seva filosofia abstracta i idealista; i l’altre assenyala cap al terra representant la filosofia empírica. Plató és l’únic que transmet calma en una escena on tots discuteixen els uns amb els altres. També hi ha Pitàgores, que representa l’aritmètica i la música i llegeix envoltat d’un grup que el mira. A la seva esquerra hi ha Epicur, que llegeix un llibre que li sosté un nen. També hi ha Heràclid, amb la fesomia de Miquel Àngel, està molt quiet i pensatiu tot i que la seva filosofia defensa que tot està en perpetu moviment. És la figura que introdueix el tema. També observem a Diogenes el cínic, tirat al terra enmig de les escales, que renegava de les possesions terrenals i de les convencions socials i està indiferent al que passa al seu voltant. Euclides representa la geometria i està mesurant amb el compàs i té la cara de Bramante. Proper a Plató està Sòcrates que exposa les seves idees i Alexandre el Gran, l’únic que va armat, l’escolta atentament. El profeta Zoroastre és plasmat amb una esfera celeste, i al costat Ptolomeu II amb una corona egípcia i el glòbus terraqüi, com a símbol de la teoria geocèntrica. El jove amb el birret negre és el mateix Rafael i mira cap a l’espectador per captar la seva atenció.
- Estil: El Renaixement vol plasmar el món serè i harmoniós de l’època classica però introduint les concepcions noves que estaven fent Leonardo i Miquel Àngel. L’obra és d’inspitació clàssica i això s’observa en el tema, però també en l’escenari aquitectònic, que recorda a l’arquitectura de Bramante i a la sobrietat i monumentalitat dels edificis romans.
4. Models i influències:
Rafael tenia gran habilitat per al dibuix i va aprendre dels seus cohetanis, de Miquel Àngel va aprendre la composició anatòmica i de Leonardo la tècnica de l’sffumato.
Rafael serà inspiració per a grans mestres del dibuix, com per exemple Ingress amb l’Apoteosi d’Homer i Rafael serà considerat com l’ideal pictòric en totes les acadèmies.
5. Interpretació: funció i significat:
Rafael tenia una concepció neoplatònica i humanística i volia unificar la saviesa i la bellesa en una obra, representant figures que van destacar en els seus camps. Aquestes figures es mouen en totes direccions com si busquessin nous coneixements i inspiracions, i només Plató té el posat de calma.
Hi ha harmonia dintre de cada grup i equilibri entre els grups. I aconsegueix reflectir idees de gran complexitat amb gestos simples.