L'Esclat, la Revolució i el Final de la Guerra Civil a Catalunya i Espanya

1. L’ESCLAT DEL CONFLICTE

1.1 CAUSES DE LA GUERRA CIVIL

Els governs d’esquerres van fer reformes que no agradaven a molts grups poderosos. Hi havia un fort descontentament entre grans propietaris, burgesia i l’Església. La tensió entre grups socials i polítics va augmentar fins al punt que el govern no va poder controlar la situació, cosa que va desencadenar la violència. Un guàrdia d’assalt, José del Castillo, va ser assassinat, i com a venjança, uns guàrdies van matar José Calvo Sotelo, líder polític de dretes.

1.2 EL COP D’ESTAT

L’assassinat de Calvo Sotelo va ser el detonant del cop d’estat, que va rebre el suport de monàrquics, conservadors i la Falange. Entre els líders destacaven Sanjurjo, exiliat a Lisboa, i el general Mola, que va organitzar la revolta des de Pamplona.

El 17 de juliol de 1936, el cop d’estat va començar a Melilla i es va estendre a Ceuta i el Marroc. El 19 de juliol, Franco ja controlava les Canàries i dirigia les tropes d’Àfrica des de Tetuan. Aquest exèrcit era el més fort i ben armat. La revolta va triomfar a Pamplona, Saragossa, Galícia, Mallorca, Sevilla i l’Andalusia occidental, però va fracassar a les grans ciutats.

1.3 LA REACCIÓ DEL GOVERN D’ESPANYA

Els presidents del govern van dimitir i el 19 de juliol Azaña va nomenar José Giral com a nou president. Es va decidir armar el poble per resistir l’aixecament. Molts soldats republicans van abandonar l’exèrcit i es van unir a la resistència. A Madrid, la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt van derrotar els rebels. Això va dividir Espanya en dues zones:

• Zona republicana: ciutats i zones industrials.
• Zona rebel: zones agràries.

1.4 LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA

El 19 de juliol, els militars rebels van intentar ocupar Barcelona, però van fracassar. Els defensors de la República van ser la Guàrdia d’Assalt, els militars lleials i la Guàrdia Civil. També les organitzacions obreres (CNT-FAI) van aconseguir armes assaltant casernes.

El general Goded va arribar de les Balears per liderar la revolta, però va ser capturat i obligat a dir per ràdio que havien perdut.

2. LA REVOLUCIÓ

2.1 LA DESINTEGRACIÓ DEL PODER

La Generalitat estava desbordada i no podia controlar la situació. L’exèrcit va desaparèixer perquè molts oficials van fugir, van ser detinguts o executats. El poble armat va formar un nou poder.

Molts grups radicals van causar violència, sobretot la FAI, que va assassinar sacerdots, propietaris i polítics de dretes. En els primers mesos, 8.500 persones van ser assassinades a Catalunya. Es van cremar i atacar esglésies i edificis religiosos.

2.2 LES MILÍCIES

El 20 de juliol, el president Companys va proposar crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. L’endemà es va formar amb ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana.

Els dirigents anarquistes van acceptar que no era el moment de fer la revolució i es van organitzar per lluitar. Es van enviar columnes de 21.000 combatents per recuperar zones d’Aragó.

Principals columnes:

• Anarquistes: Durruti, Aguiluchos, Ortiz, Roja y Negra.
• Republicans i comunistes: PSUC, POUM, Macià-Companys (ERC).

Tot i la manca d’armes, van estabilitzar el front d’Aragó. Van intentar conquerir Mallorca, però van fracassar. Els franquistes, amb suport d’avions italians, van recuperar totes les Balears excepte Menorca.

2.3 LA GENERALITAT I EL PODER

La Generalitat va assumir nous poders perquè la situació era caòtica. Va crear la Conselleria de Defensa i el Consell d’Economia per controlar duanes, trens i ports.

El govern de la República ho va veure com una invasió de competències. El 27 de setembre de 1936 es va formar un nou govern amb Josep Tarradellas i tots els partits republicans i obrers.

2.4 LES COL·LECTIVITZACIONS

Després del fracàs del cop d’estat, els treballadors van tornar a la feina. Molts propietaris havien fugit o havien estat assassinats, així que els empleats es van fer càrrec de les empreses.

El 24 d’octubre de 1936, la Generalitat va aprovar el Decret de col·lectivitzacions per regular les fàbriques i negocis. Es van crear bancs per ajudar les empreses, però el crèdit estranger va quedar fora.

Gestió de les empreses:

• Empreses mitjanes: Control obrer total.
• Tallers i botigues petites: Romanien privades, però supervisades per comitès obrers.

Col·lectivitzacions al camp:

• A Aragó van ser molt fortes i controlades pels anarquistes.
• A Catalunya es van concentrar al Baix Ebre i Baix Llobregat, però van trobar resistència dels propietaris.

3. L'EVOLUCIÓ DE LA ZONA REPUBLICANA

3.1 EL SUPORT SOCIAL

Qui donava suport a la República?

• Treballadors i sectors populars: obrers, camperols, jornalers i petita i mitjana burgesia.
• Militars fidels a la República: oficials i comandaments.
• Forces d’ordre públic: la majoria dels guàrdies d’assalt, carrabiners i part de la Guàrdia Civil.

3.2 EL GOVERN CENTRAL

Al principi, la zona republicana era un caos. Els sindicats i partits revolucionaris creaven comitès locals i imposaven el seu poder. La violència entre diferents grups va dividir i debilitar la República. Els moderats no estaven d’acord amb tanta radicalitat.

• 5 de setembre de 1936: Largo Caballero forma un govern d’unitat amb republicans, socialistes i comunistes.
• 5 de novembre de 1936: Els anarquistes s’hi afegeixen.
• Es recupera el control i es redueix la violència descontrolada.

3.3 DUES FORMES DE VEURE LA GUERRA

Fer la revolució per guanyar la guerra: CNT-FAI, POUM i sectors socialistes de l’UGT volien aprofundir en la revolució perquè els treballadors veiessin els avantatges.

Primer guanyar la guerra: Republicans i comunistes preferien dirigir tots els esforços a guanyar la guerra contra el feixisme abans de fer la revolució social.

3.4 ELS FETS DE MAIG DE 1937

• La Generalitat ordena desallotjar la Telefònica de Barcelona, que estava sota el control de la CNT-FAI.
• Es deia que els anarquistes estaven intervenint les comunicacions del govern.
• Es produeix un tiroteig i els anarquistes i el POUM es revolten.
• Hi ha barricades i quatre dies de combats als carrers de Barcelona.
• Resultat: centenars de morts i un miler de ferits.

3.5 CONSEQÜÈNCIES DELS FETS DE MAIG

• Els anarquistes perden força i els comunistes guanyen poder.
• El POUM és il·legalitzat i els seus líders són perseguits i detinguts.
• Andreu Nin és assassinat per agents soviètics.
• S’acaba el descontrol als carrers i es dissolen les patrulles revolucionàries.
• Nou govern de la Generalitat: Lluís Companys (ERC i PSUC), la CNT-FAI en queda fora.
• Crisi política: Largo Caballero dimiteix i Juan Negrín assumeix el lideratge del govern republicà.
• Es reforça i es centralitza el poder republicà.
• Reorganització de l’exèrcit:
  • Totes les milícies s’integren en l’Exèrcit Popular.
  • S’espera ajuda de les potències democràtiques d’Europa.
• Octubre de 1937: El govern de la República es trasllada a Barcelona.

4. LA ZONA FRANQUISTA

4.1 DE LA INSURRECCIÓ AL NOU ESTAT

L’objectiu principal dels franquistes era guanyar la guerra, i per això l’ordre i la disciplina es van convertir en prioritats. Després de la mort del general Sanjurjo en un accident aeri, es va crear la Junta de Defensa Nacional a Burgos el juliol de 1936. Al setembre, a Salamanca, Franco va ser escollit comandament militar únic. Amb un decret, es va convertir en “Generalíssim de les forces nacionals” i cap del govern de l’Estat espanyol. Burgos es va establir com la capital de la zona franquista.

4.2 CENTRALITZACIÓ DE L’ESTAT

Al desembre de 1936, les milícies falangistes es van integrar a l’exèrcit franquista. A l’abril de 1937, un decret d’unificació va crear Falange Española Tradicionalista y de las JONS, convertint-la en l’únic partit del règim. Qualsevol protesta contra aquesta unificació va ser silenciada. Franco va instaurar una dictadura militar de caràcter feixista, acumulant tot el poder en la seva figura: era el cap de l’Estat i del govern, el comandant de l’exèrcit i el líder del partit únic. Es va autoproclamar el “Caudillo” d’un Estat totalitari.

4.3 REPRESSIÓ I VIOLÈNCIA

La repressió era una estratègia fonamental per consolidar el poder franquista. El general Mola defensava la necessitat de crear una atmosfera de terror. Es van perseguir persones vinculades a la República, així com organitzacions i institucions republicanes. L’Estat es va declarar en guerra, i els tribunals militars van començar a fer judicis ràpids, amb nombroses condemnes a mort. Un exemple de la brutal repressió va ser la fossa comuna d’Estépar (Burgos), on es van trobar 26 víctimes del bàndol republicà.

4.4 ELS SUPORTS FRANQUISTES

El bàndol franquista va rebre el suport de gran part de l’exèrcit (60%) i de la Guàrdia Civil (70%). Comptava amb la majoria de l’Església, els grans propietaris de terres, l’alta burgesia industrial i financera i part de les classes mitjanes agràries i urbanes, que rebutjaven la revolució, l’anticlericalisme i el desordre. Molts conservadors van fugir a la zona franquista per por de la repressió republicana.

4.5 EL PAPER DE L’ESGLÉSIA

L’Església catòlica va donar suport a Franco perquè no acceptava les reformes republicanes i perquè va patir una dura repressió durant els primers mesos de la guerra, amb assassinats, incendis i saquejos. El 1937, l’episcopat va publicar una carta pastoral on es justificava l’alçament militar i la guerra, cosa que va mobilitzar molts catòlics a favor de Franco. Tot i això, hi va haver excepcions: l’Església basca no hi estava d’acord i l’arquebisbe de Tarragona, Vidal i Barraquer, també es va oposar al règim franquista.

5. LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

5.1 LA POSICIÓ DE LES POTÈNCIES EUROPEES

• Molts historiadors consideren la Guerra Civil Espanyola un preludi de la Segona Guerra Mundial.
• El 1936, molts països europeus ja tenien règims feixistes o autoritaris, com Hongria, Bulgària i Portugal.
• Aquests règims promovien el nacionalisme, el militarisme i una política exterior agressiva, i van donar suport a Franco.
• Les democràcies europees simpatitzaven amb la República, sobretot els sectors d’esquerres.
• Gran Bretanya va convèncer França de no intervenir en el conflicte per evitar una guerra europea.
• A l’agost de 1936 es crea el Comitè de No-Intervenció:
  • 27 països s’hi adhereixen.
  • Es comprometen a mantenir la neutralitat i a no enviar material militar.
  • Només Itàlia, Alemanya i la URSS no van complir l’acord.

5.2 L’AJUT ALS REBELS

• Els règims feixistes van donar suport polític, diplomàtic i militar als franquistes.
• Itàlia:
  • Va enviar una gran quantitat de material bèl·lic.
  • 700 avions.
  • 70.000 soldats del Corpo di Truppe Volontarie.
• Alemanya:
  • Va proporcionar 110.000 tones de material bèl·lic (tancs, artilleria…).
  • Va enviar la Legió Còndor, una unitat de pilots i soldats alemanys.
  • Veien la Guerra Civil com un camp d’entrenament.
• Portugal (Oliveira Salazar):
  • Va enviar 20.000 voluntaris.
  • Va facilitar el pas de tropes per territori portuguès.
• També es van reclutar soldats marroquins per combatre amb Franco.

5.3 L’AJUT ALS REPUBLICANS

• Brigades Internacionals:
  • Voluntaris d’arreu del món en desacord amb la no-intervenció.
  • Promogudes pels partits comunistes.
  • 60.000 soldats al llarg de la guerra.
  • Gran suport moral, però no decisiu militarment.
• Dones republicanes:
  • Van donar suport logístic en sanitat, periodisme i educació.
• Unió Soviètica:
  • Va enviar 1.000 avions i 760 tancs.
  • Va proporcionar artilleria i material bèl·lic.
  • Va enviar assessors militars i pilots.
  • A canvi, el govern republicà va lliurar les reserves d’or del Banc d’Espanya a la URSS com a pagament.

5.4 DE LA NO-INTERVENCIÓ AL RECONEIXEMENT DE FRANCO

• A mesura que avançava la guerra, la República perdia suports internacionals.
• El 1938, la situació a Europa es complica:
  • Alemanya annexiona Àustria i reclama Txecoslovàquia.
  • Les democràcies europees temen una guerra mundial.
  • Gran Bretanya i França signen el Pacte de Munic (setembre 1938), cedint a Hitler.
• La moral republicana cau.
• Octubre de 1938: Es retiren les Brigades Internacionals.
• 27 de febrer de 1939: França i Gran Bretanya reconeixen oficialment el règim de Franco.
• Mèxic: Un dels pocs països que sempre va donar suport a la República i que va acollir molts refugiats.

6. L’EVOLUCIÓ MILITAR

6.1 LA PRIMERA ETAPA (juliol 1936 - març 1937)

• Objectiu principal dels franquistes: ocupar Madrid.
• Es van fer atacs per diverses bandes, però no es va aconseguir aïllar la ciutat.
• Ofensiva franquista a la costa sud mediterrània:
  • Suport de vaixells i submarins italians.
• Al nord:
  • El general Mola ocupa Irun i Sant Sebastià.
  • Amb la caiguda d’Irun, la frontera amb França queda tancada.
  • Això impedeix l’entrada de material bèl·lic per als republicans.

6.2 SEGONA ETAPA (abril - novembre 1937)

• Esforços centrats a la franja cantàbrica:
  • Gran ofensiva contra el País Basc.
  • 26 d’abril de 1937: la Legió Còndor alemanya bombardeja Guernika.
  • Els republicans, sense artilleria ni aviació, no poden resistir.
  • Bilbao cau al juny.
  • Santander i Astúries també cauen.
• Per alleujar la pressió al nord, els republicans inicien una ofensiva al centre de la península i a Aragó:
  • No aconsegueixen avenç territorial i només provoquen un gran desgast.

6.3 TERCERA ETAPA (desembre 1937 - novembre 1938)

• Ofensiva republicana sobre Terol:
  • És la fase més llarga de la guerra.
  • Malgrat alguns èxits inicials, la resistència republicana es desgasta.
• Al març, els franquistes ataquen tot el front d’Aragó.
• El riu Segre es converteix en una línia de foc durant nou mesos.
• S’ocupa Castelló i es talla la connexió entre Catalunya i la resta de la zona republicana.

6.4 LA BATALLA DE L’EBRE (juliol - novembre 1938)

• Última gran ofensiva republicana.
• Juliol: travessen el riu Ebre i ocupen alguns pobles.
• Finals d’octubre: la contraofensiva franquista aconsegueix avançar.
• Gran nombre de baixes en ambdós bàndols.
• L’exèrcit republicà queda desorganitzat i esgotat, sense capacitat de resistència.
• "Quinta del biberó" (1938):
  • Es redueix l’edat de reclutament de 20 a 17 anys per intentar reforçar les tropes republicanes.

7. EL FINAL DE LA GUERRA I DE LA REPÚBLICA

7.1 QUARTA ETAPA I OCUPACIÓ DE CATALUNYA (1938-1939)

• La derrota a la batalla de l’Ebre marca el principi del final per a la República.
• Desembre 1938: gran ofensiva de l’exèrcit franquista.
  • Avanç per l’est i el sud, amb bombardejos sistemàtics.
• Gener 1939: caiguda de Tarragona i Barcelona.
• Febrer 1939: Girona, Puigcerdà i Portbou també són ocupades.
  • La guerra a Catalunya s’ha acabat.
• Retirada republicana:
  • Més de 400.000 persones fugen a França.
  • Exili de militars, polítics, sindicalistes i civils, molts acaben en camps de refugiats.
  • 5 de febrer de 1939: Manuel Azaña i Lluís Companys creuen la frontera.
• Conseqüències per Catalunya:
  • Derogació de l’Estatut d’Autonomia.
  • Repressió brutal: milers de morts, empresonats i afusellats.
  • Desplegament de l’exèrcit franquista per controlar el territori.

7.2 LA FI DE LA GUERRA I DE LA REPÚBLICA

• Febrer 1939: França i Gran Bretanya reconeixen oficialment Franco.
• Azaña dimiteix com a president de la República.
• El govern de Negrín esperava resistir fins a l’inici de la guerra a Europa.
• Divergències dins el bàndol republicà:
  • Els comunistes volien resistir fins al final.
  • Altres sectors de l’exèrcit volien acabar la guerra.
• Març 1939:
  • El coronel Casado fa un cop d’estat a Madrid per intentar negociar la pau amb Franco.
  • Franco només accepta la rendició total.
  • Madrid cau sense resistència.
• 1 d’abril de 1939: Franco signa el comunicat de victòria.
  • Fi de la Guerra Civil.

7.3 DESPRÉS DE LA GUERRA

Encara hi ha polèmica pel nombre de morts i víctimes de la repressió en tots dos bàndols.

Darrers estudis estimen:

• 150.000 víctimes de la repressió durant la guerra.
• 300.000 morts a conseqüència del conflicte.
• 300.000 exiliats.
• 270.000 persones empresonades o enviades a camps de concentració i treballs forçats.

Repressió franquista:

• 9 de febrer de 1939: s’aprova la Llei de Responsabilitats Polítiques.
• Castiga totes les persones que havien donat suport a la República.
• Funcionaris i docents republicans són expulsats.
• Partits i sindicats són suprimits.
• S’eliminen les llibertats democràtiques.
• Es prohibeix l’ús de la llengua i cultura catalanes.
• Terror i repressió per consolidar la dictadura franquista.

Camp d’Argelers:

100.000 persones internades en condicions infrahumanes.

Maternitat d’Elna:

Es crea per ajudar les dones embarassades exiliades.

Acull unes 600 dones abans i després del part.