L'esclat de la Guerra Civil a Espanya: del cop d'estat a la resistència

1. L'esclat de la Guerra Civil

1.1 Del cop d'estat a la Guerra Civil

El 17 de juliol de 1936, Yagüe, a Melilla, es va aixecar en armes contra la República i la insurrecció es va estendre ràpidament a la resta del protectorat marroquí. Entre el 18 i 19 de juliol, la majoria de les guarnicions militars es van unir al cop d'estat. Des del Marroc, Franco es va dirigir a la Península al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica, i el govern de la República va trigar a reaccionar.

Quiroga va ser substituït per José Giral, que va dissoldre l'exèrcit. La insurrecció va triomfar a quasi tota Espanya interior, zones agràries on els petits conservadors tenien influència, i a Sevilla i Saragossa. En canvi, va fracassar on les forces obreres i d'esquerres tenien més presència.

Els insurrectes havien previst un pronunciament militar que els permetria apoderar-se dels òrgans de govern, decretar l'estat de guerra i sufocar qualsevol signe d'oposició. Havia de ser una acció ràpida. El país havia quedat dividit en dos bàndols que s'enfrontarien en una sagnant guerra civil.

1.2 El fracàs de la insurrecció a Catalunya

El general Goded fou l'encarregat de dirigir el cop militar a Catalunya, on els rebels oficials i una bona part dels caps de l'exèrcit tenien un suport civil escàs. Pocs catalans havien optat per la insurrecció i els partits directament implicats, com la Falange Espanyola i Renovación Española, tenien poca implantació. La Lliga Catalana no va participar en el complot, però la situació va obligar a fugir molts dels seus dirigents, que havien mostrat el seu suport a la causa franquista.

La mobilització al carrer dels partits i dels sindicats d'esquerres va tenir un paper decisiu en la derrota de la rebel·lió. Goded es va rendir i les forces insurrectes van abandonar la lluita a les altres ciutats catalanes. La victòria es va viure com un gran triomf popular. A més, va actuar com a estímul moral per a la resistència espanyola.

1.3 La consolidació dels bàndols

Bàndol Insurrecte:

• Dirigits per militants.
• Suport de les classes altes i sectors conservadors: monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes i opositors a les reformes de la República.
• Suport del feixisme italià i el nazisme alemany.
• Es definien com a "nacionals" i catòlics.

Bàndol Lleial a la República:

• Constituït per les classes populars: obrers, empleats urbans, petita burgesia i pagesia sense terra.
• Majoritàriament afiliats o simpatitzants d'organitzacions socialistes, comunistes i anarcosindicalistes.
• Defensaven la legitimitat republicana.