Esclat i desenvolupament del cop d'estat de juliol de 1936

Esclat de la guerra

Esclat de la Guerra Civil a Espanya.

Context i causes (febrer–juliol 1936)

• Febrer i juliol de 1936: el govern del Front Popular. Moment de violència al carrer: vagues, conflictes i enfrontaments entre sindicalistes i falangistes.
• Aleshores el govern idealitza el partit falangista i empresona a Primo de Rivera.
• 12 de juliol: uns falangistes maten el tinent José Castillo.
• 13 de juliol: com a resposta, uns companys de José maten el polític José Calvo Sotelo i això avança el cop d'estat.
• Aleshores el cop d'estat havia d'estar dirigit per Sanjurjo a Portugal, però ell mor hores abans en un accident d'avió i hi ha un canvi de plans.
• El general Mola ho planifica tot i es posa en contacte amb els militars: Cabanellas, Queipo de Llano, Godet, Varela.
• La clau perquè guanyin el cop d'estat és tenir el suport de l'exèrcit d'Àfrica i, en concret, el suport de Franco.

Cop d'estat i desplegament (juliol 1936)

Inici: 17 de juliol — els militars a Melilla comencen; després, Canàries, Ceuta i Tetuán.

• 18–19 de juliol comencen a la península. El cop d'estat fracassa per falta de coordinació i perquè la gent surt al carrer a reivindicar-se (sobretot Barcelona).
• Quedarà un país dividit: una zona ocupada per la República i una altra per l'exèrcit sublevat.
• Aleshores Franco va al Marroc per situar-se al capdavant; Joan March i Luca de Tena li paguen l'avió (volen que triomfi).
• Casares, el president del govern del Front Popular, no dona importància a aquest fet i no entrega armes a la població; aleshores dimiteix → arriba José Giral → sí que dóna armes a l'exèrcit republicà.

Reaccions i divisió del país

• L'exèrcit contrari té el suport de l'Església i dels grans propietaris, que creen una croada: «qui no és catòlic morirà».
• L'exèrcit rebel serà més petit que l'altre (internacionalment serà seguida aquesta guerra).
• Els partidaris de Franco tindran el suport d'Itàlia i d'Alemanya perquè són feixistes.
• La República rep ajuda de la Unió Soviètica i de les Brigades Internacionals (gent de tot el món a favor de la República i en contra del feixisme).

Organització del bàndol de Franco

Organització bàndol de Franco: bàndol nacional, colpista i franquisme sublevat.

• Es crea una junta de defensa a Burgos, però acaben morint Primo de Rivera, Mola i Sanjurjo.
• I decideixen proclamar Franco com a cap dels sublevats (Caudillo d'Espanya).

Caràcter del règim franquista

Posa fi a la democràcia i s'inspira en el model feixista d'Itàlia. Característiques principals:

• Obediència cega al rei.
• Menyspreu pel liberalisme.
• Rebuig del parlamentarisme.
• Rebuig a l'anarquisme i al socialisme.
• Afavoreixen la violència.

Franco és el líder i crea l'únic partit polític legal (Partit de la Falange Espanyola i de les JONS) → juntes falangistes i carlistes.